Saturació
1.- És un
dels tres nivells que forma el color. És la puresa d'un color respecte al gris.
El color saturat és simple, està compost pels colors primaris i secundaris.
Font: http://html.rincondelvago.com/composicion-artistica.html
Sausurre
1.-
1857-1913. Va ser un lingüista suís, considerat el fundador de la lingüística
moderna. Sausurre sostenia que totes les paraules tenen un component material
(una imatge acústica) al que va denominar significant, i un component mental
referit a la idea o concepte representat pel significant. Aquest component
mental el va anomenar significat. Significant i significat formaven un signe.
Font: http://www.altillo.com/examenes/uces/publicidad/semiotica/semioticasaussure.asp
Schiller
1.- Fue el
primero en formular una filosofía del arte.
Sección aúrea
1.- En la
Grecia antigua, era la proporción matemáticamente determinada.
2.- Una
secció áurea és una divisió en dos d'un segmento segons proporcions donades pel
número áuri. http://es.wikipedia.org/wiki/N%C3%BAmero_%C3%A1ureo
Sección áurea
1.- se
trata de una fórmula matemática de gran elegancia visual que se obtiene
bisecando un cuadro usando la diagonal de una de sus mitades como radio para
ampliar las dimensiones del cuadrado hasta convertirlo en "rectángulo
áureo". Fuente: D. A. Dondis La sintaxis de la imagen Introducción al
alfabeto visual.
Secuencia
1.- :
dominada por la idea de sucesión (narración) por tanto se encuentra señalada en
los formatos visuales horizontales, y que permiten un recorrido de la imagen.
Segmentació de la imatge
1.- La
segmentació en el camp de la visió artificial és el procés de dividir una imatge
en diverses parts o objectes. L'objectiu de la segmentació és simplificar i / o
canviar la representació d'una imatge en una altra més significativa i més
fàcil d'analitzar. La segmentació es fa servir tant per a localitzar objectes
com per trobar els límits d'aquests dins d'una imatge.
Segmentació de mercat
1.- Procés
que consisteix en dividir el mercat total d’un producte o servei en diversos
grups més petits i homogenis. Permet millorar la precisió del màrqueting que
s’aplicarà ja que té la finalitat d’agregació: agrupar en un segment de mercat
a persones amb necessitats semblants. El segment de mercat és un grup
relativament gran i homogeni de consumidors que es poden identificar dins un
mercat, que tenen desitjos, poder de compra, ubicació geogràfica, actituds de
compra o hàbits de compra similars i que reaccionaran de manera semblant davant
una acció de màrqueting. Una bona segmentació té com a resultat subgrups o
segments de mercat amb les següents característiques: 1. Ser intrínsicament
homogenis (similars): els consumidors han de ser el més semblants possibles
respecte les probables respostes davant les accions de màrqueting. 2.
Heterogenis entre sí: els consumidors entre diversos segments han de ser
diferents respecte les accions de màrqueting. 3. Mida relativament gran: per
poder garantir la rendibilitat del segment. 4. Operacionals: s’ha d’incloure la
dimensió demogràfica per poder prendre decisions referents a la promoció. Font:
www.monografias.com
Semántica, sintáctica, pragmática
1.- Según
Pierce los signos se pueden estudiar en tres conjuntos: en relación a su
significado (semántica), a su orden y lógica (sintáctica) y a su uso
(pragmática). Fuente: Lecciones del Portal - Tanius Karan
Semejanza
1.-
Característica particular y evidente de la imagen. La definición de imagen a
partir de su relación con la realidad niega el estatus de signo. Fuente:
Lecciones del Portal - Tanius Karan
semiologia
1.- La
semiòtica es defineix com l'estudi dels signes, la seva estructura i la relació
entre el significat i el concepte de significat. Saussure la va concebre com la
ciència que estudia la vida dels signes en el centre de la vida social.
Semiosfera
1.- És la
dimensió semiòtica on es produeix l’agrupació de tots els sistemes de signes.
És l’entorn de producció de significats i sentits. Font: document Introducció a
la Semiótica, Tanius Karam.
2.-
Aportación de la Escuela de Tartú. Agrupación de todos los sistemas de signos.
Es un determinado funcionamiento semiótico para una colectividad; es el entorno
de producción de significados y sentidos. Fuente: Introducción a la semiótica -
Tanius Karan
Semiosis
1.-
Entenem per semiosis tota aquella forma d’activitat, conducta o procés que utilitzi
signes per tal de crear un significat concret. Aquest procés es desenvolupa en
la ment del creador, el qual comença amb la percepció d’un signe i acaba amb la
presència en la seva ment de l’objecte del signe. Així doncs, a partir de la
producció de signes els significats variaran. Pel que fa els diferents
enfocaments existents sobre la semiosis, podem diferenciar entre dues vessants:
-Podem entendre la semiosis com una vessant pragmàtica derivada de “l’acció
dels signes”. -A través de l’enfocament estructural-generatiu que contempla la
semiosis com una “operació productora de signes”. Degut a la intervenció dels
tres suports, el signe, l’objecte i el seu interpretant intervenen en el procés
de producció del sentit i en la construcció de la realitat. Font: Viquipèdia
Semiótica
1.- Es
aquello que permite las operaciones de “paráfrasis” (explicar o interpretar
amplificativamente un texto) y de “trascodificación” (traducir de un código a
otro). Fuente: Introducción a la semiótica - Tanius Karan
Semiòtica
1.- La
semiòtica, també coneguda com a semiologia, es defineix com la ciència general
dels signes. Els seus principals fundadors van ser el filòsof americà
C.S.Peirce i el linguista suís Ferdinand de Saussure. Tots dos basen les seves
teories en la distinció fonamental dintre del signe entre significant i
significat, és a dir, entre la forma escrita del signe i el que representa.
[Font:
http://usuarios.multimania.es/fundamentodesign/enciclopedia/semiotica.htm]
2.- La
semiòtica és la ciència que tracta dels sistemes de comunicació dins de les
societats humanes. Saussure va ser el primer que en va parlar i la va definir
com: “Una ciència que estudia la vida dels signes dins la vida social”. Peirce
crea una teoria general dels signes. Dins la semiòtica es donen corrents molt
diverses i a vegades molt disparades pel qual més que una ciència, es pot
considerar un conjunt d’aportacions dins l’anàlisi del funcionament de codis
complets.
Semiótica cultural
1.-
Procesos de producción de sentido en entornos culturales. Fuente: Lecciones del
Portal. Introducción a la semiótica de la imagen - Tanius Karan.
2.- Es el
estudio de los sistemas de significación creados por una cultura. Para Umberto
Eco, esta se convierte en una teoría general de la cultura y en un sustituto de
la antropología cultural.
Semiótica de la imagen
1.- Es la
técnica que se utiliza para comprender una imagen. Esta incluye a la sintaxis.
Se recorre el contenido y la mirada analítica. Cuando se analiza semióticamente
se llega a conclusiones y a elementos que no se habían llegado. Fuente:Apuntes
de clase
2.- el
estudio del signo icónico y los procesos sentido-significación a partir de la
imagen. Desborda lo estrictamente pictórico (colores, formas, iconos y
composición) para dar paso a elementos históricos y socio-antropológicos.
Fuente: Lecciones del Portal, Introducción a la semiótica de la imagen (Tanius
Karam)
Semiòtica de la imatge
1.- Estudi
del signe icònic i els processos de sentits. És a dir, la significació a partir
de la imatge
Semiótica (Pierce) y semiología
(Sausure)
1.- Se
usan como sinónimos, aunque la segunda se circunscribe a códigos lingüísticos,
mientras que segunda tiene un horizonte más amplio. La primera es triádica y la
segunda dicotómica (dualidad: sincronía/diacronía; denotativo/connotativo).
Fuente: Introducción a la semiótica - Tanius Karan
Sentido de la lectura
1.- A
parte de estas influencias debidas a relaciones elementales en el mapa
estructural, la tensión visual puede maximizarse de otras dos maneras: el ojo
favorece la zona inferior izquierda de cualquier campo visual. La expliación de
esta preferencia no es tan fácil de explicar como las prefrencias primarias.
Pero aunque no sepamos con certeza la razón, tal vez baste con saber que este
fenómeno se produce realmente.
Senyal Bold
1.- La
senyal bold és una medició indirecta de l'activitat cerebral. És un flux de
sang superior en el cervell.
2.- És el flux
sanguini que transcorre entre les neurones en el moments que es produeix una
transmissió d'informció. La combinació de l'activitat neurològica, l'activitat
celebral i l'activitat del fluxe sanguini conformen el concepte més general el
concepte d'activitat sanguinea. Font: aportació personal a partir dels apunts
presos a classe i els power points de la Cèlia.
Senyal realitzada
1.- La
senyal realitzada és el conjunt d’aquelles imatges captades per les càmeres
d’un partit que, posteriorment, aquest envia als mitjans de comunicació perquè
les publiquin. Aquestes són obtingudes amb 5 càmeres diferents, motiu pel qual
ofereixen una millor visió que les càmeres enviades pels mitjans, ja que
aquests només envien una càmera que només obté un punt de vista.
2.- Les
imatges que envien els partits polítics a les cadenes de televisió per tal que
aquestes últimes les emetin.
Seqüencialitat
1.- Una
imatge seqüencial té una presentació que es disposa en un ordre lògic. La
ordenació pot respondre a una fórmula, però generalment entranya una sèrie de
coses disposades segons un esquema rítmic.
Font:http://www.educarchile.cl/Portal.Base/Web/verContenido.aspx?ID=195404
Signe
1.-
Anomenem signe a la combinació del concepte i de la imatge acústica. Podem
substituir concepte i imatge acústica per “significat” (el concepte immaterial
al que evoca el signe) i significant (la manifestació material del signe )
Font: http://www.auladeletras.net/material/sintimg.pdf
Signe icònic
1.- És
aquella quantitat bàsica de qualsevol significació que representa la realitat a
través de les imatges, per tant manté elements com els colors, las formes o la
textura. Si parlem de imatge icònica ens referim a la manera que té de
substituir, interpretar o traduir la realitat. [font: apunts de segon de
publicitat i RRPP, impartits per la Cèlia Andreu Sanchez i complementats per la
web wikipedia].
Signe lingüístic
1.- És la
convinació del significat i del significant d’una entitat lingüística. És una
construcció social que depén del context i entorn on es trobi. [font: apunts de
segon de publicitat i RRPP impertits per la Cèlia Andreu Sanchez i completat
per l'enciclopedia virtual wikipedia].
2.- format
entre el significant i significat. Per exemple A/R/B/R/E o la imatge que ens
fem nosaltres mentalment (troc i fulles).
Signe lingüístic
1.- Les
unitats del sistema de comunicació del llenguatge verbal són els signes
lingüístics i una definició d’aquests pot ser: “unitats que formen part de la
cadena escrita o parlada, que hi tenen un valor significatiu i que poden variar
el sentit o el significat del missatge amb la seua presència o absència”. Per a
Jakobson qualsevol signe lingüístic comporta dos modes de disposició: a) Combinació:
tot signe està format de signes constitutius i es dóna només en combinació amb
altres signes. Això vol dir que qualsevol unitat lingüística serveix
simultàniament com a context per a unitats més simples i troba el seu propi
context en una unitat lingüística més complexa. b) Selecció: una selecció entre
dues alternatives implica la possibilitat de substituir un dels termes per un
altre que siga equivalent al primer en un aspecte i diferent en un altre. La
persona a qui hom s’adreça percep que un missatge és una combinació de parts
constituents seleccionades de totes les constituents (el codi).
Significant
1.- El
significant és la representació mental, la idea que tenim al nostre cervell,
d'una cadena de sona de la nostra llengua. D'aquesta manera, utilitzant
l'exemple de campana, trobem que el seu significant són els diversos sons o
lletres que la composen: C-A-M-P-A-N-A. [Font:
http://www.todoexpertos.com/categorias/humanidades/filologia/respuestas/969123/significado-y-significante]
Significat
1.- El
significat és el concepte o idea que obtenim del significant. És la
representació mental d'una idea o una cosa. Si utilitzem, per exemple, la
paraula campana, trobem que el seu significat pot ser esglèsia, temps, trucada...
[Font:
http://www.todoexpertos.com/categorias/humanidades/filologia/respuestas/969123/significado-y-significante]
Significat connotatiu
1.- Aquest
significat fa referència als fets més aviat subjectius.
2.- És el
sentit o valor secundari que una paraula, frase o discurs adquireix per
associacions un significat inicial específic.
Significat denotatiu
1.- Aquest
significat fa referència a les coses objectives
2.- Els
significats connotatiu són tots aquells valor significatius associats a un
terme. Pot tractar-se de connotacions amb un valor ideològic, afectiu o
estilístic. La connotació pot ser producte del parlant o pot ser d’us general
en una cultura concreta.
Signo icónico
1.- Puede
representar un objeto por su similitud, pero su relación con el objeto es
convencional, pues no posee las propiedades del objeto real al que representa.
Fuente: Lecciones del Portal - Tanius Karan
Signo icónico y signo plástico
1.- El
signo icónico es analógico y remite miméticamente a un objeto de la realidad.
El plástico moviliza códigos basados en líneas, colores y texturas, tomados
independientemente de cualquier conexión mimética. Fuente: Lecciones del
portal. Introducción a la semiótica de la imagen - Tanius Karan
signos convencionales
1.- Los
signos convencionales son aquellos signos que son adoptados por la sociedad,
algo que desde siempre está en la sociedad. Por ejemplo: los simbolos que se
ven en las rutas, los del dibujo de curva o prohibido estacionar, etc.
signos naturales
1.- Los
signos naturales son signos que no tienen un productor humano. Su
reconocimiento está dependiente en forma directa del estado de la ciencia en el
momento en el que se lo considera. Su cualificación se fijará según el grado de
información científica de su intérprete.
Silepsis
1.- Dins
la retòrica, és una de les figures d'omissió. És un cas extrem de la zeugma;
consisteix en la omisió d'un element que regeix unitats divereses, tant
semànticament com sintàcticament. (http://es.wikipedia.org/wiki/Silepsis)
símbol
1.-
construcció arbitrària que conforma una imatge. Per exemple: banderes,
logotips...
2.-
Representació d'una idea de manera que aquesta pugui ser percebuda per alguns
dels sentits. Font: http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADmbolo [24 de Maig de
2011]
Simbòlic:
1.- És un
dels tres nivells que es poden trobar a la imatge (real, abstracte i simbòlic),
aquest faria referència a el significat connotatiu que la imatge té, és a dir,
la interpretació que se li dóna a la imatge més enllà de la seva representació
física. Ex: el simbolisme del “Guernica” de Pablo Picasso. / Apunts.
Simbolismo
1.- La
abstracción hacia el simbolismo requiere una simplicidad última, la reducción
del detalle visual al mínimo irreductible. Cuanto más abstracto es el símbolo
más hay que penetrar en la mente del público para educarla respecto de su
significado. Fuente: Sintaxis de la Imagen, Dondis.
Simbolismo de la imagen
1.- Requiere
una simplicidad extrema, reducir el detalle visual al mínimo. El símbolo se
tiene que recordar y reproducir, y no tiene que ser una gran cantidad de
información detallada. Fuente:http://www.artelista.com/
Símbolo
1.- Como
medio de comunicación visual y significado universal de una información
empaquetada no existe solo en el lenguaje. Su uso es más amplio. El símbolo
debe ser sencillo y referirse a un grupo, una idea, un negocio, una institución
o un partido político. D.A. Dondis La sintaxis de la imagen Introducción al
alfabeto visual.
Simetria
1.-
Paraula que té el seu origen del llatí Symmetría; és la correspondencia exacta
en tamany, forma y posició de les parts en un tot. Dacord a un eix, nomenat eix
de simetria, els elements s'organitzen en parts equivalents en un cert ordre.
Aquesta simetria pot ser Esfèrica (quan existeix per qualsevol rotació
possible) , Axial (on hi ha un eix que determina les parts equivalents) o
reflectiva (quan es defineix per l'existencia d'un únic pla)
Simetría axial
1.- Se
produce una composición por simetría axial cuando los signos visuales se
distribuyen a ambos lados de un eje imaginario situado en la mitad del soporte.
Como es lógico, el peso de los signos visuales debe ser el mismo para que dé el
equilibrio buscado.
http://iesjorgejuan.es/webiesjorgejuan/apuntes/dibujo/dibujoartisitico1/composicion.pdf
Simetría radial
1.- En la
simetría radial existen varios ejes. Todos ellos parten de un punto situado en
el centro de la obra y se estructuran como los radios de la rueda de una
bicicleta. Los signos visuales representados están regularmente dispuestos en
relación a cada uno de los ejes.
http://iesjorgejuan.es/webiesjorgejuan/apuntes/dibujo/dibujoartisitico1/composicion.pdf
Simil
1.- Figura
retorica que se puede encontrar cuando hay una semejanza entre dos objetos.
Fuente:http://www.gestandoideas.com.ar/apuntes/retorica.pdf
Símil
1.-
comparació o imatge. presentació d'un fet real com a idèntic a un altre, en
base d' una semblança real o imaginària, per tal de fer més comprensible el
primer.http://www.iessantanyi.cat/catala/Tema_3I.pdf
Simplicidad visual
1.-
Técnica visual que impone el carácter directo y simple de la forma elemental,
libre de complicaciones o elaboraciones secundarias. D.A. Dondis la sintaxis de
la imagen. Introducción al alfabeto visual.
Simplicitat
1.- Una
imatge simpla és aquella que podem comprendre amb facilitat, que els seus
significats són clars i precisos independentment del número d'elements que
trobem que es trobin en ella. És a dir, que una imatge simpla, no té
l'obligació d'està composada per pocs elements, sinó que la composicó d'aquests
elements i la relació que hi ha entre ells, tenen un significat expressat de
manera senzilla. Font:
http://sepiensa.org.mx/contenidos/f_alfabe/caracimg/caracimg2.htm
Simultaneidad
1.- :
dominada por la idea del presente. Encuentra su mejor vía de expresión en los
formatos cuadrados o circulares.
Sinécdoque
1.- És una
figura retórica mitjançant la qual s'expressa la part per el tot. És de les
maneres més comuns de caracteritzar un personatge fictici
Sinècdoque
1.- És una
figura que consisteix a estendre o restringir el significat d’un mot, prenent
el tot per la part o la part pel tot, el gènere per l’espècie o l’espècie pel
gènere, etc. La sinècdoque, la podem incloure dins la metonímia i com s’ha
comentat anteriorment consisteix en la substitució de la part pel tot, o del
tot per la part. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0142788
2.-
Aquesta figura retòrica a partir de la qual podem apreciar en les imatges i en
les paraules. aquesta figura consisteix en que una part de la imatge representa
el tot d'aquesta. Un exemple seria quan veiem la C de la marca Coca-Cola sola,
per la forma que té ja sabem que es d'aquesta marca. FONT -
http://retorica.librodenotas.com/Recursos-estilisticos-semanticos/sinecdoque
3.-
existeixen diferents tipus de sinècdoque: - La part pel tot - El singular pel
plural i viceversa - L'individu per l'espècie - El número determinat per
l'indeterminat (FONT: apunts)
Sinestèsia
1.- És
l'experiència de dues o més sensacions al mateix temps. Aquest terme també està
relacionat amb la neurociència i la comunicació. Durant molts anys s'havia
pensat que les persones que tenien sinestèsia era per culpa de les drogues, o
per bogeria, o pels coneixements adquirits durant la infància. La sinestèsia
seria una eina molt important per realitzar spots si tothom percebés de la
mateixa manera. No existeix una sinestèsica entre els dos sentits que es
barregen. Francis Galton al s.XIX és el primer que diu que les persones que
pateixen sinestèsia no estan boges.
Singularidad
1.-
Consiste en centrar la composición en un tema aislado e independiente, que no
cuenta con el apoyo de ningún otro estímulo visual, sea particular o general.
El principal efecto de ésta técnica es la transmisión de un énfasis específico.
D.A. Dondis La sintaxis de la imagen. Introducción al alfabeto visual.
Singularitat
1.- És una
tècnica visual que consisteix en centrar la composició en una tema aillat i
independent, que no compta amb el suport de cap altre estímul visual, sigui
particular o general. [http://es.scribd.com/doc/5133250/Tecnicas-visuales]
Sinonimia
1.- La
sinonimia és una figura retòrica que consisteix en posar un element de forma
diferent, innovadora però amb un mateix significat. Font: Apunts de classe
2.- 2. és
una acumulació de sinònims. Sol indicar el desig de precisió conceptual.
www.wikipedia.org
Sintaxi de la imatge
1.- En el
llenguatge, la sintaxi significa la disposició ordenada de les paraules amb una
forma i ordenació apropiada. En el context de l'alfabetitzció visual, sintaxi
significa la disposició ordenada de les parts. Es tracta d'abordar amb
intel.ligència el procés de composició i de saber com afectaran les decisions
compositives al resultat final. No hi ha regles absolutes sinó certs graus de
comprensió per saber què passarà en termes de significat si organitzem d'una
manera o d'una altre els termes visuals.
Sistema límbic
1.-
Sistema format per varies estructures cerebrals que gestionen respostes
fisiològiques davant estímuls emocionals. Aquest sistema està relacionat amb
aspectes del cervell: memòria, atenció, instints sexuals, emocions (por, plaer,
agressió), personalitat i conducta. Davant de diversos estímuls, com poden ser
imatges, el cervell activa diferents parts (part del plaer, agressió, rebuig,
etc..) que donen com a resultat un efecte positiu o negatiu en la persona
davant l’estímul. Està format per parts del tàlem, hipotàlem, hipocamp,
amígdala cerebral, cos callós, sèptum i mesencèfal. Font:
http://barracadefierros.blogspot.com
2.- Se'l
coneix com el sistema de les emocions. Entre les principals estructures que
l'integren s'ubica l'hipocamp i l'amígdala, que disparen la por front certs
estímuls i desenvolupa un rol actiu en la nostre vida emocional. Font: Néstor
Braidot. (2009). Neuromarketing. Barcelona. Gestión 2000.
Sistema límbic:
1.- El
sistema límbic és el centre de les nostres emocions, ja que al al cervell és on
s’activen les àrees de la felicitat, del plaer, dilatació de pupiles o tot el
contrari, segons la persona que escoltem i mirem. La nostre reacció davant d’un
líder polític està regida per la part emocional del nostre cervell i per tant,
en funció de les expressions d’aquest s’ens activarà una actitud o una altre en
nosaltres. font: apunts, el carisme dels polítics.
SISTEMA VERBAL DE COMUNICACIÓ HUMANA
1.- El
sistema de comunicació humana té les següents característiques: •Els senyals de
comunicació humana són de natura lingüística i s’anomenen signes lingüístics.
•La comunicació humana pot ser reversible. El receptor o destinatari d’un
missatge pot convertir-se en transmissor del missatge. Aquesta reversibilitat
és opcional, hi pot haver comunicació sense intercanvi recíproc de missatges.
Exemple: escriptor→ llibre→ lector
Slice of life
1.-
Expresión inglesa cuyo significado es el de escena de la vida, y que se refiere
a un estilo publicitario en el que se presenta una situación o problema real,
que se soluciona con el uso del producto anunciado. Fuente: http://www.marketingdirecto.com/diccionario-marketing-publicidad-comunicacion-nuevas-tecnologias/slice-of-life/
2.- Slice
of life o trossos de vida, consisteix en una estratègia o arquetip emprat en
publicitat el qual consisteix en reproduir una escena quotidiana fàcilment
identificable per qualsevol persona pel simple fet de que pot passar-li a tot
tipus de persona independentment del sexe i l'edat. Evoca el realisme per tal
de captar a l'espectador. Font: Apunts de l'assignatura Narrativa Audiovisual
So
1.- El so
és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi
(sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma
d'ones sonores. La vibració provoca alteracions mecàniques a les partícules del
medi creant canvis de pressió que es propaguen en totes direccions a partir del
punt on hi ha la vibració. Els humans, i també molts animals, podem percebre el
so mitjançant el sentit de l'oïda. El rang de sons audible per les persones és
típicament entre 20 Hz i 20 kHz.
Sobreimpressió:
1.-
Qualsevol text escrit que aparegui superposat en la imatge d’un espot. Aquesta
sobre impressió s’incorpora durant el procés de postproducció.
Socioempatia
1.- També
anomenada empatia social. És un compromís bidireccional amb el ciutadà. El
desig d'entendre les seves necessitats i trobar la resposta més adequada.
Soroll (comunicació)
1.- El
Soroll en el camp de la comunicació és la pertorbació que pateix la senyal en
el procés comunicatiu. Pot arribar a produir pèrdues d'informació. En el cas de
transmissions digitals és possible codificar la informació perquè pugui ser
recuperada.
spokeperson
1.-
Portavoz o vocero es el responsable dentro de una organización para dirigirse a
los medios de comunicación. Puede ser el presidente/consejero delegado, el
director de relaciones públicas u otro alto directivo designado por la
organización para tal fin o bien recaer en alguien diferente especialmente
designado para tal fin. font: Wikipedia
Spot publicitario
1.- Un
spot publicitario es un anuncio, un mensaje que se transmite con la finalidad
de dar a conocer o vender un producto a través de métodos persuasivos.
Storyboard
1.-
Conjunto de ilustraciones mostradas en secuencia con el objetivo de servir de
guía para entender una historia, previsualizar una animación o seguir la
estructura de una película antes de realizarse o filmarse. Fuente:
http://es.wikipedia.org/wiki/Storyboard
2.- Un
storyboard és un guió il.lustrat que mostra les diferents seqüències d'una
història amb l'objectiu de previsualitzar-la i generar una imatge mental més
real.
Sublimación
1.- Es una
de las técnicas utilizadas para la protección del daño perceptivo, el cual
puede ser causa de la filtración de información adquirida de forma subliminal.
Ésta consiste en un cambio de dirección de los impulsos y las emociones hacia
canales más aceptables. Fuente: Documento de Publicidad Subliminal.
Substitució
1.- La
substitució és la primera de les operacions derivades de la retòrica que
consisteix en combinar una supresió amb una adjunció. Amb aquest canvi
d'operacions fonamentals s'aconsegueix que un element quedi reemplaçat per un
altre, aplicant aixi el concepte de substitució. Algunes de les figures
retòriques d'aquesta operació són la sinécdoque, la hipèrbole o la metonímia.
http://jacques.durand.pagesperso-orange.fr/Site/Textes/textes%20spain/Retorica%20e%20imagen%20publicitaria.pdf
Supresió
1.- La
supresió és la segona i última de les operacions fonamentals de la retòrica que
consisteix en extreure un o varis elements de la proposició o objecte de
creació. És una operació poc corrent en publicitat per la seva dificultat de
transmissió de missatge, ja que s'ha de crear l'absència i el públic la de
comprendre. A dins d'aquesta classificació hi observem l'el·lipsis com a figura
retòrica exemplar.
http://jacques.durand.pagesperso-orange.fr/Site/Textes/textes%20spain/Retorica%20e%20imagen%20publicitaria.pdf
Susan Woodford
1.- Susan
Woodford (Nueva York, 1938) estudió Historia del Arte en el Radcliffe College
de la Universidad de Harvard y con Ernst H. Gombrich en el Instituto Warburg.
Completó sus estudios en Estados Unidos, doctorándose en Filosofía por la Universidad
de Columbia. Ha impartido cursos de Historia del Arte en el Vassar College y en
el Hunter College de la Universidad de Nueva York, y ha ejercido como profesora
en la Universidad de Londres.
2.-
Escribe la obra: 'Cómo mirar un cuadro', que toma como base los elementos
pictóricos de contenido y forma, tales como la temática, la estructura
compositiva o el uso del color o del espacio, para proponer diversos métodos de
mirar y entender un cuadro. Propone un recorrido que incluye cuadros de diversos
períodos y procedencias, y a manera de guía, las distintas propuestas nos
proporcionan las claves para interpretar las obras artísticas en su contexto.
Suspensió
1.-
Eliminar el final d'una frase perquè és previsible. (FONT:apunts)
Sutileza visual
1.- En el
mensaje visual, es la técnica que elegiríamos para establecer una distinción
afinada, rehuyendo toda obviedad o energía de propósitos. Aunque la sutileza
indica una aproximación visual de gran delicadeza y refinamiento, debe
utilizarse muy inteligentemente para conseguir soluciones ingeniosas. D.A.
Dondis La sintaxis de la imagen. Introducción al alfabeto visual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario