pack shot
1.- El
concepte Pack shot consisteix en una imatge en moviment o estàtica del producte
que anunciem i sempre va al final de l’espot. La durada d’un packshot sol ser
de 2 a 5 segons en un anunci de 30 i la seva funció és la de remarcar de quin
producte o servei estem parlant perquè així se li quedi gravat a la ment de
l’espectador.
Packshot
1.- És una
imatge fixa o en moviment d'un producte, que generalment inclou l'embalatge i
l'etiquetatge, que s'utilitza per representar la reputació del producte en la
publicitat o d'altres mitjans de comunicació. És un important estímul a les
vendes. Font: Viquipèdia
Panoràmica
1.- Inclou
moviment físic de la càmera, però aquesta ancorada a un suport. Pot ser
horitzontal o vertical. L’anomenada rotació completa arriba als 360 graus, i
torna al punt d’inici. Quan la rotació combina el moviment horitzontal i el
vertical dóna com a resultat la panoràmica esfèrica, utilitzada en llocs petits
i amb l’ajuda d’una òptica gran angular.
http://www.uhu.es/cine.educacion/guiascine/guiacine1_2.htm
Paràbola
1.-
Aquesta figura retòrica consisteix en que al final d'una narració o de molts
anuncis apareix una al·legoria, un recurs literari, a través del qual ens
mostra un desenllaç educatiu o moralitzant, ja que la seva finalitat és didàctica.
FONT - http://www.areacomunicacion.com.ar/retorica/Art%C3%ADculoPEDROPABLOGUTIERREZGONZALEZ.pdf
Paradigma
1.- - se
define desde la epistemología, la ciencia del conocimiento, como aquel gran
conjunto de creencias que permiten ver y comprender la realidad de determinada
manera. Dichas creencias incluyen también ciertas preconcepciones y creencias
filosóficas, que en un determinado momento comparte la comunidad científica.
Fuente: Wikipedia
Paradoxa
1.- La
paradoxa és aquella figura retòrica per la qual un enunciat o imatge veritable,
que sol constar de dos conceptes antagònics, es presenta d'una manera
inversemblant, absurda o contradictòria. Font:
http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0099592
2.- La
paradoxa és aquella figura retòrica d'adjunció per la qual s'instalen
semblances que en realitat són falses. Font :
http://www.slideshare.net/maferarenas/figuras-retoricas-en-la-publicidad-presentation
Paràfrasi
1.-
Explicació del contingut d'un discurs (o imatge) per a clarir-lo en tots els
seus aspectes. www.wikipedia.org
paral.lelisme
1.-
Paral·lelisme: És un recurs sintàctic que consisteix a repetir una mateixa
estructura en diverses frases seguides.
http://www.slideshare.net/LLenguablogpower/figures-retriques-1133501
Paronomasia
1.- La
Paronomasia consisteix en una petita modificació d'una paraula repetida. Tan
sols és un joc de paraules o un joc amb les imatges o una similitud de fonètica
entre dues paraules. La paronomasia també s'anomena Trampantojo. Font: Apunts
de classe i
(http://www.slideshare.net/alfmaba/uso-de-figuras-retricas-en-publicidad)
2.- Figura
consistent a col·locar propers en la frase dues paraules semblants en el so
però diferents en el significat
Passivitat:
1.- fa referència
al les sensacions que les imatges transmeten. Una imatge estarà en passivitat
quan els elements representats estiguin disposats en horitzontals o verticals,
ja que aquest no despertaran la inestabilitat visual de l’espectador. / Apunts.
Patterns
1.- La
visión está intensamente relacionada con la percepción de patterns, que es un
conjunto de inputs, en el espacio o en el tiempo, que llegan al receptor (R.L.
Gregory en “The intelligent Eye”). Ver significa clasificar los patterns para
llegar a su comprensión o su reconocimiento. Fuente: Sintaxis de la imagen,
Dondis.
Peirce
1.-
Charles Sanders Peirce va ser un filòsof, lògic i científic nord-americà. És
considerat el fundador del pragmatisme i un dels pares de la semiòtica moderna.
El seu pragmatisme pot entendre's com un mètode de resoldre confusions
conceptuals relacionant el significat dels conceptes amb les conseqüències
pràctiques. Peirce és també considerat com el pare de la semiòtica moderna: la
ciència dels signes. Més encara, el seu treball —sovint pioner— fou rellevant
per a moltes àrees del coneixement, com ara l'astronomia, metrologia, geodèsia,
matemàtiques, lògica, filosofia, teoria i història de la ciència, semiòtica,
lingüística, econometria i psicologia. [http://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Sanders_Peirce]
Pensamiento semiótico
1.-
Significa ver semióticamente la realidad, los objetos, los fenómenos de
significación. Fuente: Lecciones del Portal - Tanius Karan
Peosopopeia o personificació
1.- La
prosopopeia o personificació consisteix en atribuir a les coses inanimades
accions i qualitats pròpies d’un ésser animat. FONT:
http://www.ensayistas.org/curso3030/glosario/o-r/prosopopeya.htm
Percepció:
1.- En la
confecció de missatges visuals, el significat arriba a efectes acumulatius de
la disposició dels elements bàsics i en el mecanisme perceptiu que comparteix
universalment l’organisme humà. Creem un disseny a partir dels elements visuals
bàsics i interrelacionem activament amb ells pretenent un significat. El procés
de la percepció, on absorbim informació dins del sistema nerviós a través dels
ulls és comú a totes les persones de forma compartida. font: apunts
PERCEPCIÓ
1.- La
percepció és la impressió del món exterior obtinguda a través dels nostres
sentits. És la percepció significativa de les sensacions. Font:
http://personal.us.es/jcordero/PERCEPCION/Cap01.htm
2.-
Percepció, procés mitjançant el qual la consciència integra els estímuls
sensorials sobre objectes, fets o situacions i els transforma en experiència
útil. Per exemple, i a un nivell molt elemental, la psicologia de la percepció
investiga com una granota distingeix a una mosca entre la infinitat d'objectes
que hi ha al món físic. En els éssers humans, a un nivell més complex, es
tractaria de descobrir la manera en què el cervell tradueix els senyals visuals
estàtics recollides per la retina per reconstruir la il·lusió de moviment, o
com reacciona un artista davant els colors i les formes del món exterior i els
trasllada a la seva pintura.
3.-
Percepció: Procés nerviós superior que permet al organisme, a través dels
sentits, rebre, elaborar i interpretar la informació provinent del seu entorn.
Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Percepci%C3%B3n [24 de Maig de 2011]
Percepció conscient
1.- Els
elements que composen el missatge són percebuts de manera conscient pel
receptor. És un missatge ple d’estímuls que són reconeguts clarament, de tal
manera que el públic que rep el missatge el pot representar i elaborar un
judici d’acord amb els propis valors. Font: Apunts
Percepció inconscient
1.-
Missatge que conté una sèrie d’estímuls que no són percebuts a primera vista
pel receptor, cosa que provoca que el receptor generi una resposta a aquest
missatge sense ser conscient de per què ho fa. FONT: Apunts
Percepción subliminal
1.- Es la
captación de un estímulo de breve duración, el cual no alcanza la
representación consciente y, sin embargo, decreta la conducta de la persona al
margen de su interés consciente. Fuente: Documento de Publicidad Subliminal.
Percepción Visual
1.- Es la
impresión del mundo exterior alcanzada exclusivamente por medio de los
sentidos. La percepción es una interpretación significativa de las sensaciones.
Podemos estudiar la percepción desde distintos puntos de vista: • PERCEPCIÓN DE
LA FORMA • PERCEPCIÓN DEL ESPACIO • PERCEPCIÓN DEL COLOR • PERCEPCIÓN DEL
MOVIMIENTO Limitando el estudio de las percepciones sólo al campo VISUAL,
diremos que, “es la sensación interior de conocimiento aparente que resulta de
un estímulo o impresión luminosa registrada en nuestros ojos”.
PERCEPCIÓ VISUAL
1.- La
percepció visual és la sensació interior de coneixement aparent que resulta
d’un estímul o impressió lluminosa registrada en els nostres ulls. Font:
http://personal.us.es/jcordero/PERCEPCION/Cap01.htm
2.- La
percepció visual consisteix en rebre, a través dels sentits, les imatges, sons,
impressions o sensacions externes. Es tracta d'una funció psíquica que permet a
l'organisme captar, elaborar i interpretar la informació que arriba del seu
entorn. (http://definicion.de/percepcion-visual/)
Personificació
1.- És una
figura retòrica que consisteix en atribuir qualitats pròpies d'éssers animats a
d’altres que no són animats o abstractes, o accions i qualitats humanes a
éssers que no ho són, donant-lis vida pròpia. És un recus molt utilitzat en
fàbules i contes infantils. http://www.retoricas.com/2009/06/definicion-de-personificacion.html
2.- El que
preten crear aquesta figura retòrica és atribuir unes certes qualitats i
característiques humanes a objectes a èssers irracionals o a objectes inanimats
per tal de donar un aspecte més alegre i fantastic. FONT - http://www.publicidadyretoricaelvirapaula.blogspot.com/
PERSUACIÓ I IMATGE
1.- El
concepte sociològic d'imatge (face) fou desenvolupat sobretot per Erving
Goffman, però ha esdevingut una de les nocions fonamentals de la
sociolingüística. En un treball ja clàssic sobre el valor universal
de la cortesia, P. Brown i S. Levinson (1978) assenyalaven que tot acte
comunicatiu (tot acte de parla) es pot considerar potencialment com un acte
d'amenaça de la imatge per als implicats, amenaça que pot obeir a dues raons:
-els altres no respecten l'autonomia de l'individu (amenacen la seua imatge
positiva) -els altres pretenen imposar-li la seua voluntat (amenacen la seua
imagte negativa). En la mesura que tracta de dirigir la conducta de R i invadir
el seu camp intencional, el discurs persuasiu suposa una amenaça per a la
imatge negativa d'aqueix receptor, per la qual cosa és normal recorrer a la
indirecció, i cercar estratègies encobridores per part del persuasor. La
cortesia hi participa aleshores per tal de mitigar els efectes d'aqeixa
possible intromissió, tot protegint las imatges de R i de E. Per això, una de
les diferències que assenyalen els teòrics entre persuasió i comunicació és la
implicació de la pròpia imatge i l'autoconcepte (Reardon, 1981: 31).
Persuasió
1.- La
persuasió és un mètode d'influència social el qual consisteix en el procès de
guiar a la gent cap a l'adopció d'una idea, actitud o acció mitjançant
significats racionals o simbólics. Empra peticions més aviat que coaccions.
Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Persuasi%C3%B3n
2.- La
persuasió consisteix en la utilització deliberada de la comunicació per
canviar, formar o reforçar les actituts d'altres persones. Donat a que les
actituts juguen un paper important en la manera de comportar-se, un canvi
d'actitut hauria de manifestar un canvi en el comportament que es el que, en
última instància, es preten amb la persuasió. Ja des de l'antiguitat es
reconeixen tres elements bàsics en la persuasió: El ETHOS, la bondat moral del
missatge i, en conseqüència, de qui actúa com ha font de persuasió. El LOGOS,
que són els arguments. El PATHOS, que són les emocions que donen suport a
aquests arguments. FONT: 1)
http://www.gestiopolis.com/marketing/tecnicas-de-persuacion.htm
2)http://psicologoenlared.org/articulos/persuasion.htm
Peso visual
1.- Los
elementos sobre fondo claro parecen contraeres, por contra, los elementos sobre
fondo oscuro parecen ensancharse.
Photoshop
1.- Adobe
Photoshop és el nom que rep un dels programes més populars de la casa Adobe
(junt amb l'Illustrator i el Flash). Es tracta d'una aplicació informàtica en
forma de taller de pintura i fotografia que treballa sobre un llenç i que es
destina a l'edició, el retoc fotogràfic i pintura a base d'imatges de mapa de
bits (també anomenats gràfics rasteritzats). El seu nom significa "Taller
de Fotos". La seva capacitat d'editar i retocar fotografies li ha valgut
l'honor de ser el programa d'edició d'imatges més conegut del món. Va ser creat
l'any 1990 i la seva edició més recent (2010) és la CS5. Font: Wikipedia
Picat (angle fotografia)
1.- És
quan la imatge es pren des d'una posició més alta que l'objecte fotografiat, de
dalt a baix. A causa de la perspectiva que es produeix el motiu, es veu
disminuït en grandària quan s'utilitzi sobre persones pot connotar en alguns
casos poca importància, debilitat o humiliació. Font: http://www.fotonostra.com
Pierce
1.- Su
pragmatismo puede entenderse como un método de resolver confusiones
conceptuales relacionando el significado de los conceptos con las consecuencias
prácticas. Esta teoría no guarda ninguna semejanza con la noción vulgar de
pragmatismo, que connota una burda búsqueda del beneficio así como la
conveniencia política. Pierce es también considerado como el padre de la
semiótica moderna: la ciencia de los signos. Su trabajo y sus ideas acerca de
muchas cuestiones han sido objeto de renovado interés, no sólo por sus
inteligentes anticipaciones a los desarrollos científicos, sino sobre todo
porque muestra efectivamente cómo volver a asumir la responsabilidad filosófica
de la que abdicó gran parte de la filosofía del siglo XX.
http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=589
Pintura del caballete
1.- La
pintura descendió de los muros, abandonó su papel de auxiliar de la
arquitectura y adquirió una identidad propia.
PIXELADO
1.- En
gráficos por ordenador, el pixelado, es un efecto causado por visualizar una
imagen o una sección de una imagen a un tamaño en el que los pixels
individuales son visibles al ojo. Una imagen en la que ha pasado esto se dice
que está pixelada. FONT:
http://upcommons.upc.edu/ocw/diposit/material/23830/23830.pdf
Pla
1.- El pla
és considerat com a una unitat mínima o un taxema fílmic, segons Metz. Pel
contrari, segons Mirtry, un pla és una toma o un segment fílmic que es
desenvolupa entre dos talls. Centrant-nos en la quantitat d’espai que avarquen,
s’han creat diferents tipus de plans; des del primaríssim pla, fins al pla
general, passant per moltes varietats d’aquests. També es poden classificar
segons la seva duració; pla seqüència, etc. Font: www.google.com/wikipedia
Pla americà
1.- També
se l’anomena pla ¾ o pla mitjà llarg. És el que capta una o diverses persones
des del cap i fins als genolls. El seu origen és en les pel•lícules americanes
de Western, en els plans que mostraven els vaquers i els pistolers, d’aquí el
nom. http://www.xtec.es/~xripoll/plans.htm
Pla conjunt
1.- El pla
conjunt, abraça un petit grup de persones o un ambient determinat. Interessa
l’acció i la situació dels personatges. Té un valor descriptiu, narratiu o
dramàtic. http://www.xtec.es/~xripoll/plans.htm
Pla detall
1.-
Reforça la distància íntima, ja que recull una part del cos del personatge (els
ulls, la boca, les mans..) Es reserva aquest recurs per transmetre
l’expressivitat d’una emoció. http://www.xtec.es/~xripoll/plans.htm
Pla general
1.- Mostra
tot o molta part de l’escenari on es desenvolupa l’acció o se centra la
informació. Té diferents punts d’obertura en funció del que es vulgui mostrar.
En el cas de persones reunides, el pla general passa a anomenar-se pla de
conjunt. El pla General Curt (o Pla Figura) és el que mostra la persona de cap
a peus. http://www.xtec.es/~xripoll/plans.htm
Plagi:
1.- acció
de copiar obres alienes, donant-les com a pròpies. Des de el punt de vista
legal és una infracció al dret d’autor sobre una obra artística o
intel•lectual. - (http://es.wikipedia.org/wiki/Plagio)
plagio vs homenaje
1.- la
diferencia entre los dos términos está en la intencionalidad. Por lo tanto nos
referimos a un tema ético. desde el punto de vista del receptor de lo que se
trata es de aprender a leer imágenes. font: apunts de classe
Pla mitjà
1.- És el que
mostra una persona (normalment només una) fins per sobre de la cintura (pla
mitjà llarg) o fins al pit (pla mitjà curt), són els utilitzats per a
entrevistar. En el cas del primer, s’enquadrà el personatge en un escenari que
volem mostrar; en el segon, se li dóna més importància al personatge que no pas
al fons. http://www.xtec.es/~xripoll/plans.htm
Plans (cinematogràfics)
1.- Pla:
El pla és la perspectiva dels personatges, objectes i elements de les imàtges
tal i com els capta l'observador des d'un lloc i un àngle determinat. Mentre el
punt de vista es manté fix en un lloc i no varia l'àngle ni la distància des de
la que es contempla, es parla d'un mateix tamany de pla. Font: Viquipèdia
Polisèmia:
1.-
diversitat de significats. En el món de la imatge fa referència a la quantitat
de significats que té una imatge en concret. – Apunts.
Política
1.- La
política (del grec
πολιτική
"política", i aquest de
πόλις "ciutat") és el
procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i
conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en grup. Aquesta
noció precedeix la societat humana. Es tracta de "les relacions socials
que involucren l'autoritat o el poder, i fa referència a la regulació d'una
unitat política, i als mètodes i les tàctiques utilitzades per a formular i
aplicar polítiques. També pot ser entesa com l'activitat dels que procuren
obtenir el poder, retenir o la intimidació a un fi que es vincula al bé o amb
l'interès general o del poble.
Posicionament
1.- Es
denomina posicionament a la referència del lloc on en la percepció mental d¡un
client o consumidor té d’una determinada marca, el que constitueix la principal
referència que existeix entre aquesta i la competència.
http://marcaspublicitarias.blogspot.com/
Posimagen
1.-
Fenómeno visual fisiológico que ocurre cuando el ojo humano se ha fijado
durante cierto tiempo sobre una información visual cualquiera. Fuente: D. A.
Dondis La sintaxis de la imagen Introducción al alfabeto visual.
2.- Efecte
que sorgeix degut a una saturació dels fotoreceptors produida després d'una
prolongada exposició fixa a una imatge o color. Durant la saturació, l'àrea de
la retina que forma la imatge es fa insensible al color d'aquesta i es torna
més sensible al color complementari. Quan desapareix la imatge i apareix una
imatge alternativa en blanc i negre, durant uns segons, la retina barreja els
colors complementaris dels colors primaris que haviem observat anterioment amb
el nou fons en blanc i negre.I la imatge que estem observant s'omple de color.
FONT:
http://www.filosofar.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=347%3Apostimatges&catid=44%3Ailmlusions-psicologiques&Itemid=110&lang=ca
Positivo y negativo
1.- lo que
domina la mirada en la experiencia visual se considera elemento positivo, y
elemento negativo aquello que actúa con mayor pasividad. La visión positiva y
negativa a veces engaña al ojo.
Postimatge sensorial
1.- És la
imatge transitiva que persisteix durant un temps després d'haver deixat
d'actuar un estímul quan l'exitació ha sigut molt intensa, com pot ser, per
exemple, haver mirat un foc lluminós. (http://www.dmae.upm.es/cienciaficcion/DIVULGACION/12/PERCEPCION.html)
Pragmatica
1.-
Disciplina que estudia la relacion entre los signos y el contexto o
circumstancias en que los usuarios utilizan tales signos.
Pragmàtica
1.- La
pragmàtica és la disciplina que estudia la relació entre els signes i els
contextos o circumstàncies en que els usuaris utilitzen aquests signes. [Font:
http://www.freemasons-freemasonry.com/Vega_Mora.html]
Pragmatisme de Charles Sanders Peirce
1.- Un
moviment filosòfic americà creat per Charles Sanders Peirce que promulga que el
significat de qualsevol concepció s’ha de buscar en les seves repercussions
pràctiques i que la funció del pensament humà és guiar l’acció. Per Peirce, la
veritat s’ha d’examinar preeminentment per mitjà de les conseqüències
pràctiques de les nostres creences. La màxima de Peirce és, en aquest sentit,
la següent: Considera els efectes que conceps en el teu objecte de concepció
que puguin tenir importància pràctica. Llavors, la concepció d’aquests efectes és
la totalitat de la concepció de l’objecte. Font:
http://www.robertexto.com/archivo13/pragmatismo.htm
Pragmatografia
1.- Figura
retòrica que descriu detalladament i ordenada com son les persones, els llocs,
els objectes... Font: http://www.slideshare.net/juliegrafica/retrica-visual-julie?src=related_normal&rel=9184
Predictibilitat
1.- Com a
tècnica visual, suggereix un ordre o un pla molt convencional. Sigui a través
de l'experiència, de la raó o l'emoció, hem de preveure el que serà tot el
missatge visual, basant-nos en un mínim
d'informació.Font:http://es.scribd.com/doc/5133250/Tecnicas-visuales
Prescriptor
1.- Un
prescriptor és aquella persona que bastant-se en el seu coneixement,
experiència o posició, influeix al consumidor final en el consum o compra de
determinats productes, serveis o en l’elecció de la marca. Hi han dos tipus
bàsics de prescriptors: Prescriptors comercials; Són aquells que actuen com a
intermediaris entre el fabricant o productor i el consumidor final. Es tracta
de l’últim eslavó en el procés de venda d’un producte o servei i per això la
seva opinió o recomanació pot resultar de molta importància en l’elecció final
del consumidor. Prescriptors socials; Són aquelles persones que per ser líders
d’opinió, fruit de la seva condició social, professió, prestigi, popularitat,
etc... són capaces de generar influencia sobre el consumidor final. No venen el
producte directament als consumidors, però la seva opinió respecte a un
producte en concret pot arribar a tenir una influencia clau sobre l’elecció del
consumidor.
http://rogerdomingo.wordpress.com/2010/02/28/textos-del-credito-venta-al-prescriptor-programa-global-margin-management-uoc-2008/
Previsualización
1.- Etapa
del diseño en la que el artista compositor manipula el elemento visual con
técnicas apropiadas al contenido y al mensaje. Cada artista desarrolla su
“propia letra”.
Primaríssim primer pla
1.- Es
centra en el rostre del personatge, no deixa aire superior i arriba fins a la
barbeta del personatge. En aquests casos, el pla atorga una connexió més íntima
entre l’entrevista’t i l’espectador. També s'utilitza per a mostrar les
expressions del personatge i actor. http://www.xtec.es/~xripoll/plans.htm
Primer pla
1.- En aquest
pla, el fons no importa, només el personatge. Se centra en la cara i les
espatlles. És similar a la fotografia de carnet.
http://www.xtec.es/~xripoll/plans.htm
Principi de la sobreidentificació
1.-
Significa expressar públicament aquells aspectes de el habitual que, en
general, són coneguts però a la vegada segueixen sent tabú. La
sobreidentificació es pren seriosament la lògica de les maneres de pensar, dels
valors i de les normes dominants i ho fa amb totes les seves conseqüències i implicacions
justament alla on aquestes no s’expressen (no es poden expressar) o on passen
per alt. L’objectiu de la sobreidentificació és el de dissoldre els
autodistanciaments incorporats al discurs dominant. Font: Manual de la
guerrilla de la comunicación. Grupo autónomo a.f.r.i.k.a. / Luther Blisset /
Sonja Brüzels
Principi del distanciament
1.- Es
basa en canvis subtils en la representació del habitual que treuen a la llum
nous aspectes de el representat, creen espais per una lectura no habitual
d’aconteixements habituals y produeixen, per mitja de desplaçaments, unes
significacions no previstes ni esperades. L’objectiu del distanciament és crear
una distancia davant de l’existent. Font: Manual de la guerrilla de la
comunicación. Grupo autónomo a.f.r.i.k.a. / Luther Blisset / Sonja Brüzels
Principi de simplicitat
1.- Les
lleis de l'Escola de Gestalt es basen en uns principis que ens serveixen per
obtenir altres lleis. Un d'aquests principis és l'anomenat principi de
simplicitat i el que ens diu és que els humans tendim a percebre les formes de
la manera més simple possible.
Principio de la sobreidentificación
1.- Trata
en expresar aquellos aspectos habituales de los acontecimientos que siguen
considerándose tabús. El objetivo principal de este principio es el de
posicionarse dentro de la lógica del orden dominante y atacarla en su punto más
débil, es decir, en su centro. Fuente: Manual de la guerrilla de la
comunicación.
Principio del distanciamiento
1.-
Consiste en el empleo de cambios en la representación de sucesos habituales,
sacando aspectos nuevos y creando nuevas significaciones de estos. Cambia la
representación común de imágenes, acontecimientos o ideas con el objetivo de
crear una distancia entre los actores y espectadores respecto a las relaciones
dominantes para discutir su visible normalidad. Fuente: Manual de la guerrilla
de la comunicación.
Problema-Solució
1.- Fa ús
de la dialèctica i atrau la mirada sobre les necessitats del consumidor. S’enuncia
un problema real provocat per l’absència del producte o per l'utilització d’un
de la competència que no satisfà adequadament. Ràpidament planteja la solució.
En aquesta estructura és important anotar que l’enunciat del problema deu ser
clar i dramàtic però no pot tenir més força que l’enunciat de la solució ja que
es corre el risc de cridar l’atenció sobre un element negatiu i distorsionar el
missatge.
http://www.dialogosfelafacs.net/dialogos_epoca/pdf/27-03ConstanzaColmenares.pdf
Problemática de la semiótica
1.- Es
difícil dar una definición unánime de lo que es la semiótica. Sin embargo,
puede haber acuerdo acerca de "doctrina de los signos" o "teoría
de los signos". Esta definición presenta el inconveniente de transferir al
término "signo" la mayor parte de los interrogantes. Para algunos el
signo es, en principio, un objeto construido; para otros, es, en principio, un
objeto observable; otros sólo toman en cuenta sistemas de signos previamente
establecidos, que pueden alcanzar desde sistemas de señalización concretos
hasta los sistemas de significación implícitos en toda práctica social (ritos,
mitos, costumbres).
http://personal.telefonica.terra.es/web/mir/ferran/semiotica.htm
Profunditat de camp
1.- La
profunditat de camp en fotografia i filmografia és l'espai que hi ha entre dos
punts, pròxim i llunyà. Els objectes que hi ha entre aquests dos punts queden
enfocats. Els objectes que queden més propers a la càmera que el punt pròxim
surten desenfocats, i també els que queden més allunyats que el punt llunyà.
fonts: apunts de fotografia de 1r curs i wikipedia
Profusió
1.- És una
tècnica visualment enruiquidora que va associada al poder i la riquesa. Està
present quan la composició està molt carregada. Font: http://es.scribd.com/doc/5133250/Tecnicas-visuales
Prosopopeya
1.- Es un
tipo de metáfora ontológica consistente en caracterizar a una realidad no
humana como humana, cediéndole atributos propios del ser humano (lengua, partes
del cuerpo, etc.) Fuente: Wikipedia
Proyección
1.- :
consiste en la representación de un objeto a partir de un aspecto determinado
del mismo (por ejemplo la perspectiva central). Implica la adopción de un punto
de vista fijo. Es preciso que la representación nos muestre una serie
determinada de rasgos. La función plástica de la proyección es hacer sensible
la tercera dimensión.
Font:http://html.rincondelvago.com/teoria-general-de-la-imagen.html
Psicología de Gestalt
1.- La
psicologia de la Gestalt es una corriente de la psicología moderna, surgida en
Alemania a principios del siglo XX. La mente configura, a través de ciertas
leyes, los elementos que llegan a ella a través de los canales sensoriales
(percepción) o de la memoria (pensamiento, inteligencia y resolución de
problemas). En nuestra experiencia del medio ambiente, esta configuración tiene
un carácter primario por sobre los elementos que la conforman, y la suma de
estos últimos por sí solos no podría llevarnos, por tanto, a la comprensión del
funcionamiento mental.
Fuente:http://es.wikipedia.org/wiki/Psicolog%C3%ADa_de_la_Gestalt
Psicologia de la Gestalt
1.- La
psicologia de la Gestalt és un corrent de pensament dins de la psicologia
moderna, sorgida a Alemanya a principis del segle XX, i els seus exponents més
reconeguts han sigut els teòrics Max Wertheimer, Wolfgang Köhler, Kurt Koffka i
Kurt Lewin. És important distingir-la de la teràpia Gestalt, teràpia exponent
del corrent humanista, fundada per Fritz Perls, i que va sorgir als Estats Units,
en la dècada de 1960. a ment configura, a través de certes lleis, els elements
que arriben a ella a través dels canals sensorials (percepció) o de la memòria
(pensament, intel·ligència i resolució de problemes). En l'experiència del medi
ambient, aquesta configuració té un caràcter primari per sobre els elements que
la conformen, i la suma d'aquests últims per si sols no podria portar-nos, per
tant, a la comprensió del funcionament mental. Aquest plantejament s'il·lustra
amb l'enunciat: "el tot és més que la suma de les parts", amb el qual
s'ha identificat amb major freqüència a aquesta escola psicològica. Font:
Viquipèdia
2.- La
psicologia de la Gestalt és un corrent de la psicologia moderna, sorgida a
Alemanya a principis del s.XX. Alguns dels seus exponents més reconeguts són
Max Wertheimer, Wolfgang köhler, Kurt Koffka, els escrits dels quals estaven
impregnats d’art. És important diferenciar-la de la Teràpia de la Gestalt, la
qual pertany a la corrent humanista que va sorgir als Estats Units el 1960. La
paraula Gestalt vol dir “forma” i fou introduïda per primera vegada per
Christian von Ehrenfels. Un dels seus plantejaments, el qual ha identificat amb
major freqüència aquesta escola, diu el tot és més important que la
suma de les parts. Christian von Ehrenfels senyalava que, si cada un de dotze
observadors escoltés una de les dotze notes d’una melodia, la suma de les seves
experiències no correspondria a la experiència de qui escoltés la melodia
sencera. Els psicòlegs varen començar a observar que uns mateixos principis
regeixen les diverses capacitats mentals. Cada percepció és també pensament,
cada raonament és també intuïció, cada observació és també invenció. Alguns
d’aquests principis són: - llei del contrast figura-fons - llei de la semblança
- llei de la proximitat - llei de la simetria - llei de la continuïtat ... Tots
aquests principis responen a la manera de percebre de l’ull humà. A través dels
circuits del còrtex se’n descodifica la informació visual, és a dir, a l’ull es
codifica i al còrtex es descodifica i s’interpreta. Constitueix la manera en
què percebem constantment. No cal dir que moltes de les parts d’aquest treball
estan enfocades seguint aquest corrent de pensament.
Psicólogos de las profundidades
1.- Es la
definición que dio el periodista Vance Packard a aquellos personajes que se
dedican a explorar en el subconsciente de las personas, para buscar sus
angustias, deseos y miedos, para usarlos más tarde en las campañas
publicitarias. Fuente: Documento de Publicidad Subliminal.
Publicitat
1.- És una
tècnica de comunicació que intenta informar al consumidor sobre un producte o
servei a través de missatges publicitaris en els mitjans de comunicació per
així convenç-se’l perquè que comprin el producte anunciat. Pretenen persuadir
al consumidor perquè comprin la nostra marca. [font: wikipedia i
http://www.mundodescargas.com/apuntes-trabajos/publicidad_marketing_relaciones_publicas/decargar_els-anuncis.pdf]
Publicitat comparativa
1.- La
publicitat comparativa és aquella en la que l’anunciant compara el seu producte
o servei amb el d’un altre empresa que produeixi el mateix. L’objectiu
d’aquesta mena de publicitat és ressaltar les característiques del teu producte
per sobre els altres. I això no està permès, s’identifiqui clarament o no la
comparació. Font: http://www.eumed.net/cursecon/dic/oc/publicomp.htm
Publicitat encoberta
1.-
Consisteix en aquell tipus de presentació verbal o visual dels bens, serveis,
nom, marca o activitats d’una organització apareguts en els mitjans de forma
que, intencionadament, pot induir a l’error sobre si és publicitat o no. Es
considerarà intencionada quan existeixi una remuneració de qualsevol
naturalesa. Fonts: http://recursos.cnice.mec.es / http://www.eumed.net
Publicitat indirecte
1.-
Consisteix en aquella publicitat que sense anomenar directament el producte
determinat, per exemple, el tabac, pretén fer publicitat d’ell utilitzant
marques distintives conegudes pel públic. En els casos dels patrocinis
realitzats per empreses tabacaleres que aconsegueixen aparèixer als mitjans tot
i que la norma específica ho prohibeix. Fonts: http://recursos.cnice.mec.es
Publicitat subliminal
1.- És un
tipus de publicitat que utilitza els estímuls que no rebem de manera conscient
però que tenen la capacitat d'influir en la nostra conducta amb la finalitat de
consumir el que ens estan anunciant a travès de missatges audiovisuals amagats.
Font: Viquipèdia.
2.- Són
aquells missatges audiovisuals que s'emetin per sota de l'umbral de la
percepció conscient i que incita al consum d'un producte.
http://es.wikipedia.org/wiki/Publicidad_subliminal
Publicitat subliminal:
1.- És un
tipus de publicitat que utilitza estímuls que no són percebuts conscientment
però que tene la capacitat d’influir en la conducta dels destinataris, amb la
finalitat d’induïr-les a convertir-se en compradors, adeptes, seguidors i
altres. Donades les seves conseqüències, la publicitat subliminal no està ben
vista i inclús, està prohibida en determinats països degut al temor que té la
gent a que els hi netegin el cervell per a que comprin “x” producte o servei en
contra de la seva voluntat. Font:
http://www.promonegocios.net/publicidad/publicidad-subliminal.html
Públic objectiu
1.- En
l’àmbit de la publicitat, el terme mercat objectiu, públic objectiu i grup
objectiu, així com els anglicismes target i target market, designen el
destinatari ideal d’una determinada campanya, producte o servei. Té directa
relació amb el màrqueting i el merchandising. El target o mercat objectiu és el
segment del mercat al que està dirigit un be, ja sigui un producte o servei.
Generalment, es defineix en termes d’edat, gènere o variables socioeconòmiqes.
http://www.promocion.camaramadrid.es/Principal.aspx?idemenu=2&idsubmenu=5&idapartado=4
Punt
1.- És la
unitat més simple, irreductiblement mínima, de comunicació visual. Qualsevol
punt té una força visual d’atracció molt gran sobre l’ull, tant si la seva
existència és natural com si ha estat col·locat per algun propòsit. Font: -A.
Dondis, Donis. “La sintaxi de la imatge”. Gustavo Gill ed. Barcelona.
2.- és un
element bàsic de la comunicació visual. És la unitat més simple i important de
comunicació verbal. Dos punts constitueixen una sòlida eina per medir l'espai
en l'entorn o en el desenvolupament de qualsevol classe de pla visual. Font:
resum propi del llibre -A. Dondis, Donis. “La sintaxi de la imatge”. Gustavo
Gill ed. Barcelona.
Puntillismo
1.- estilo
de pintura que aparece por primera vez en 1883, encabezado por el pintor
neoimpresionista Georges Seurat. El procedimiento empleado por estos artistas,
consistente en poner puntos de colores puros en vez de pinceladas sobre tela.
Punts
1.- El conjunt
i la successió de punts tenen el suficient poder per crear unes línies
elaborades que permeten el recorregut visual, creant així diferent formes i
donant lloc a diferents imatges. Font:
http://www.slideshare.net/hornelas/sintaxis-de-la-imagen
No hay comentarios:
Publicar un comentario