Economia
1.-
Consisteix en la presència d'unitats mínimes intentant ressaltar els aspectes
més essencials. Font: http://es.scribd.com/doc/5133250/Tecnicas-visuales
Efecto Enfoque-desenfoque
1.-
Aspecto técnico, puramente fotográfico, que puede modificar el significado de
la imagen es la relación enfoque-desenfoque que a menudo se utiliza como
elemento expresivo. La parte enfocada de la imagen tiende siempre a realzarse,
constituyéndose como figura principal y el resto como fondo (11). La
manipulación deliberada de este efecto, es usado publicitariamente para atraer
la atención del espectador por la confusión y ambigüedad que visualmente
provoca. Algo semejante se produce en imágenes donde no existe delimitación del
plano de enfoque y se muestra una apariencia de nitidez generalizada de todos
los términos de la imagen. fuente:
http://www.aloj.us.es/galba/DIGITAL/CUATRIMESTRE_II/IMAGEN-PAGINA/1codigos5.htm
Efecto realista
1.- La
fotografía imita la actuación del ojo y del cerebro, produciendo el objeto real
en el entrono real.
Eficàcia
1.-
Eficàcia té la qualitat d'eficaç, és a dir, que té la virtut de produir
l'efecte dessitjat. Font: www.diccionari.cat
El color
1.- El
peso visual del color, en el signo visual, varía según sus cromemas: tono o
dominancia, valor o luminancia y saturación. Los tonos calientes pesan más que
los fríos. Los tonos más saturados y con más claridad son más pesados que los
tonos más acromáticos y oscuros.
http://iesjorgejuan.es/webiesjorgejuan/apuntes/dibujo/dibujoartisitico1/composicion.pdf
2.-
Deixant de banda els aspectes més científics de la creació del color en les
pel·lícules i els negatius, ens centrarem en els tipus de color i els efectes
que produeixen en l'espectador. El color serveix per embellir l'escena,
afavorir el ritme de la narració i facilitar l'expressió. Tot i això, el blanc
i negre s'utilitza en molts casos per escenes separades del fil argumentatiu,
com en el cas d'un flashback o d'un somni. L'ús del color en les pel·lícules
pot variar segons el que es vulgui expressar : 1. Color històric: intenta
recrear l'atmosfera cromàtica d'una època determinada. 2. Color pictòric: imita
el colorit dels quadres pictòrics. Els colors tan vius provoquen alegria,
fantasia. 3. Color simbòlic: l'ús del color ve determinat per la simbologia que
se li vulgui donar a l'escena. El vermell pot ser un presagi d'una batalla on
s'hi vessarà molta sang, per exemple. 4. Color psicològic: juga amb l'efecte
psicològic dels colors; els freds (verds i blaus, principalment) deprimeixen i
donen sensació de malestar, mentre que els càlids (grocs i vermells) exciten i
donen sensació de confortabilitat. També es poden utilitzar els colors per
donar sensació de proximitat (càlids) o de llunyania (freds) , sobretot en
perspectives. A més, la intensitat tonal de cada color en varia l'efecte; els
colors forts i il·luminats suggereixen grandiositat, allunyament o buidor,
mentre que els baixos i pobres en tonalitat fan l'efecte d'un cert apropament.
En els fons amb molta riquesa cromàtica, els objectes prenen més importància i
la sensació és d'alegria. En canvi, en els fons foscos, els objectes queden
difuminats i perden importància en l'entorn.
EL COLOR LLUM
1.- El
color llum és el que correspon a les diferents longituds d’ona emeses per un
focus de radiació com el sol. Quan fem passar la llum a través d’un prisma
òptic es produeix l’efecte anomenat dispersió, que consisteix en la separació
de les diferents longituds d’ona que formen el raig incident, ja que cada
longitud d’ona té un índex de refracció lleugerament diferent que els altres
colors. Quan es descompon la llum blanca s’observa que està formada per una
barreja de radiacions de diferents colors o longituds d’ona.
EL COLOR PIGMENT
1.- El
color pigment és l’obtingut per medi de substàncies naturals o sintètiques que
tenen la propietat de reflectir certes radiacions i absorbir altres. Les mescles
que es fan utilitzant els colors pigment formen un tipus de síntesi
subtractiva, ja que cada pigment absorbeix (retira) algun tipus de radiació
(longitud d’ona). El color magenta, el cian i el groc són els colors bàsics que
s’utilitzen en la majoria dels sistemes d’impressió. Per això podem dir que els
colors llum secundaris són els colors pigment primaris. D’ells s’originen la
resta de colors. La barreja dels tres colors primaris produeix el negre. Quan
barregem aquests tres colors primaris es formen els secundaris.
El concepte de codi aplicat a la llengua
1.- El
codi és definit com el conjunt de signes i de regles que en determinen i
prescriuen l’ús de la llengua. Aquest codi ha de ser conegut tant per l’emissor
com pel receptor per tal que existisca la comunicació, encara que no cal que
tots dos tinguen la mateixa quantitat de coneixements. Si el codi no és conegut
pels dos participants en la comunicació, aquesta no es donarà de manera
positiva, hi haurà moltes mancances. Mitjançant les regles del codi el
transmissor compon cadenes de signes i el destinatari les descompon de manera
que el primer diu una cosa el segon l’entén i aquest procés pot tornar a
donar-se en direcció contraria. És el que s’anomena CODIFICAR i DESCODIFICAR.
Ara bé, no sols existeix el codi dels signes lingüístics, també hi ha un codi
de gestos que afavoreix la comunicació (comunicació no verbal). Per exemple, en
un diàleg els dos tipus de comunicació es complementen.
Eldridge Cleaver
1.-
Eldridge Cleaver (1935-1998) fou un escriptor estadounidenc i activista polític
de raça negre. Va ser el cap de propaganda de l’organització “ Black Panters”.
Conegut per escriure “Soul on Ice” una col•lecció de memòries on posa de
manifest l’evolució política denunciant el racisme americà i el paper que van
tenir els mitjans de comunicació en donar una visió negativa d’aquests sense
voler-se adonar.
FONT:http://www.biography.com/articles/Eldridge-Cleaver-9250523
Electroencefalograma
1.-
Tècnica d'exploració cerebral que consisteix en mesurar l'activitat elèctrica
del cervell mitjançant la col·locació de petits elèctrodes que distribueixen
sobre el cuir cabellut durant la presentació de diversos estímuls d'activació
neuronal, com els que es desencadenen durant l'observació d'un anunci, per
exemple. Font: Néstor Braidot. (2009). Neuromarketing. Barcelona. Gestión 2000.
Elements de la composició
1.- Els
elements de la composició es divideixen en dos grans grups: escalars i
dinamics. Els elements escalars es relacionen amb l’espai de manera
quantitativa. Són la dimensió, la mida, la proporció..; i els elements dinàmics
són els que fan que la imatge adquireixi una naturalesa visual móvil i activa.
El dinamiste es pot obtener per mitjà de la tensió generada entre elements o
mitjançant diferents tipus de ritmes gràfics FONT:
http://www.mcgraw-hill.es/bcv/guide/capitulo/8448170512.pdf
Elements informatius
1.- Els
elements informatius que s'ens mostren en un spot fan referència a les
característiques del producte anunciat. Hi existeixen diferents tipus
d'elements: - Preu - Valor - Qualitat - Resultat del producte - Components o
continguts - Disponibilitat - Ofertes o promocions - Gust, nutrició, envàs -
Garantíes i seguretats - Investigacions independents o de l'empresa - Nom de
l'empresa o autor - Comparacions - Varietats - Instruccions d'ús FONT:
http://html.rincondelvago.com/publicidad_contenido-informativo.html
Elements paraverbals orals
1.-
1.Timbre: Es tracta de la potència de la veu, els aguts i els greus. Molt
relacionat amb l’adequació emocional de l’emissor. // 2. Volum : Un to
excessivament alt pot crispar, mentre que un to baix resulta avorrit. Variar el
volum crida l’atenció. // 3. To: Parlar de forma monòtona, irritat, irònic... pot
resultar desagradable.// 4. Ritme: Es tracta de la fluidesa verbal amb la que
s’expressa l’emissor. Pot ser monotom, expressiu, lent, ràpid...
FONT:http://phobos.xtec.cat/fsala/biblio/documenta/competencies_docents.pdf
Elements persuasius d'un anunci
1.- La
publicitat és un tipus de comunicació persuasiva. La persuasió consisteix en
induir amb raons a creure o a realitzar una cosa determinada, convens. Un dels
elements fundamentals sobre els que actua la persuasió són les actituds. El
consumidor segueix una seqüència progressiva d’etapes o passos psicològics fins
a desembocar en el fet exterior de realitzar la compra, cadascuna d’aquestes
fases està influenciada per la publicitat.
http://html.rincondelvago.com/manipulacion-y-persuasion-en-la-publicidad.html
Elements visuals
1.- Per
dissenyar una imatge visual s'ha de jugar amb aquests elements: punt, linea,
contorn, direcció, tó, color, textura, dimensió, escala i moviment; i
mitjançant l'elecció i combinació d'aquests podem determinar els elements
presents en una imatge i amb quin énfasi. [font: apunts de segon de publicitat
i RRPP, facilitats per la professora: Cèlia Andreu Sanchez]
2.-
Elements visuals bàsics que integren qualsevol representació gràfico-plàstica
són el punt, la línia, la taca i el cos, les propietats d'aquests són la
dimenció, la proporció, el moviment, el color i la textura.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llenguatge_visual#Elements_visuals_b.C3.A0sics
El inicio de la semiótica contemporánea.
1.- Pese a
que todos los grandes pensadores, aunque no lo hayan hecho explícitamente, se
hayan interrogado acerca del problema de la significación, generalmente se
coincide en distinguir dos fuentes de la semiótica contemporánea: F. de
Saussure y Ch. S. Peirce. Ferdinand de Saussure (1857-1913) tenía como objetivo
estudiar la lengua considerada en sí misma, retomando de esta forma el proyecto
estoico sobre la base de la materialidad del lenguaje mismo. Naturalmente,
ubica a la lingüística como una parte de la semiología, ciencia que estudia la
vida de los signos en el seno de la vida social y que nos enseñaría en qué
consisten los signos y qué leyes los rigen. Para Saussure el signo es una
unidad psíquica de dos caras: la imagen acústica (el significante) y el concepto
(el significado); la unión que existe entre ambos es totalmente arbitraria. El
signo es, pues, fruto de un contrato concertado entre los miembros de la
sociedad, que actúa como fuerza externa sobre la lengua modificándola pero sin
alterar sus características formales. Charles Sanders Peirce (1839-1914) se
interesó, entre otras cosas, en la semiótica a la que consideraba ante todo
como una lógica, lo que no deja de evocar el proyecto estoico. Sin embargo, su
propósito apunta a aprehender la totalidad de los procesos comprometidos en el
establecimiento de las significaciones, por ello su concepto de signo es
general y pragmático. En la significación cooperan tres instancias: el objeto
(que se pretende representar), el signo (que lo representa) y el interpretante
(que lo interpreta). El interpretante es, a la vez, una norma social o un
hábito colectivo institucionalizado y la determinación aquí y ahora de una
mente que interioriza esta norma.
http://personal.telefonica.terra.es/web/mir/ferran/semiotica.htm
Elipsis
1.- És una
figura retòrica que consisteix en la supressió d’algun terme de l’oració, que
encara que sigui necessari per la correcta construcció gramatical es sobreentén
pel context. (http://es.wikipedia.org/wiki/Elipsis_(figura_ret%C3%B3rica)
2.-
aquesta figura retòrica consisteix en suprimir una part a de l'objecte o de la
imatge, amb el qual sense ell ja es dóna a entendre el que volem explicar o el
que volem mostrar amb aquest anunci. Un exemple, seria la marca coca-cola que
no fa falta que possin la imatge del se producte perque la gent el conegui.
FONT - http://www.publicidadyretoricaelvirapaula.blogspot.com/
El.lipsis
1.-
L’el•lipsi és l’omissió d’alguna paraula que no es necessària per a la
comprensió. Permet que l’estil sigui més ràpid i concís, i al mateix temps
evita repeticions. Poden utilitzar-se el•lipsis mentre no perjudiqui la
claredat del text. És important distingir tres classe d’el•lipsis. Una és
estrictament gramatical, consisteix en la supressió d’elements que la pròpia
estructura de la oració permet reconstruir. Una altre contextual, que permet
reconstruir els elements omesos per el context, com succeeix en les respostes a
preguntes prèviament formulades. La última a destacar és una el•lipsis situacional
o extralingüística, en la que la recuperació dels elements tàcits be
determinada per la presencia d’una situació no referida lingüísticament
http://www.cultureduca.com/leng_gramat_oracion05.php
2.- 1.-
Lingüísticament, podem dir que l’el•lipsi es refereix a les construccions
sintàctiques en les que no apareix una paraula que es refereixi a una entitat
lògica per la construcció d’una frase. Nosaltres, analitzadors de la imatge,
diem que l’el•lipsi és una figura retòrica on es suprimeix una part de la
imatge, però deixant que aquesta cobri sentit sense estar completa del tot. Un
clar exemple són els logotips dels superherois, els quals no necessitem veure a
l’heroi per saber de qui es tracta.
ELS SIGNES NO VERBALS
1.- La
major part de les persones quan pensem i parlem de la comunicació, ho fem de la
comunicació verbal, és a dir, d’aquella que s’esdevé per mitjà de paraules.
Però a banda d’aquesta comunicació verbal produïm i rebem gran quantitat de
missatges que no venen expressats en paraules. Aquests són els anomenats
missatges no verbals i tenim des del color dels ulls o el moviment del cos fins
a la vestimenta o distribució de l’espai... Els signes verbals interactuen i es
complementen amb els no verbals de manera que se’ns farà difícil de comprendre
un procés comunicatiu sense la interacció dels dos. Podem partir de quatre
blocs de sistemes: 1. Aquells que fan referència al cos: gestos, mirada
postura. 2. La distribució de l’espai i del temps: les relacions espacials
entre les persones, les distàncies que s’estableix entre elles per a
comunicar-se... 3. El món dels objectes, la seua organització. 4. El
parallenguatge: l’accent i el to dels missatges. Resumint, les característiques
generals de la comunicació no verbals serien les següents: −Relació
d’interdependència amb la comunicació verbal. −Sovint els missatges
no verbals tenen més significació que els verbals. −En la situació
comunicativa la comunicació no verbal és inevitable. −Hi predomina la
funció expressiva o emotiva sobre la referencial. −A cultures
diferents, sistemes no verbals diferents. −L’estudi de la comunicació
no verbal és descriptiu.
EMISSOR
1.-
L'emissor és la persona o aparell que emet o distribueix un missatge perquè
arribi a un o més receptors. És l'individu que pensa què vol comunicar i com,
per això tria el canal i el codi adequat. En telecomunicacions a vegades es
distingeix entre font i transmissor dintre de l'emissió: la font és la persona
que crea i codifica el contingut i el transmissor l'aparell a través del qual
ho fa, per exemple un telèfon. Sempre hi ha una intenció en emetre el missatge,
sigui informar d'un fet, transmetre els propis pensaments o emocions o complir
amb una tasca requerida per l'interlocutor. Segons aquesta intenció, l'emissor
decideix quin tipus de discurs (si és llenguatge verbal) escull. font:
Viquipèdia
EMMASCARAMENT
1.- En
fotografia, és el conjunt de tècniques encaminades a impedir que la llum arribi
a determinades zones de la imatge. Així, algunes ampliadores porten en el
portanegatius unes tires metàl·liques mòbils que emmascaren les parts del
negatiu que no volen reproduir-se a la còpia.
Emocions negatives
1.-
Combinació de diverses emocions bàsiques.
Enquadrament
1.-
L'enquadrament correspon al tamany relatiu de la imatge, resultant de la
distancia que existeix entre el subjecte fotografiat i l'objectiu. Vertical i
molt tancat a l'esquerra dona la impresió de gran proximitat. Horizontal i
ampli a la dreta dona la impressió de allunyament.
Enunciat icònic
1.- És
allò, aquell missatge, que la composició analitzada ens vol trasmetre, com la
interpretem o el sentit que li donem. Aquesta canviarà si, a la vegada, alterem
la figura dels components presents a la composició.
Epanadiplosis
1.-
Entenem per epanadiplosis el terme grec que significa duplicació, aquesta
figura retòrica es basa en la repetició, tant al principi com al final de
diverses oracions, les mateixes paraules. Per sintetitzar, es produeix una
epanadiplosis quan es comença i s’acaba una frase amb la mateixa paraula. font:
http://retorica.librodenotas.com/Recursos-estilisticos-sintacticos/epanadiplosis
2.- És una
figura retòrica que consisteix en repetir, al principi i al final d’una o
varies oracions, les mateixes paraules.
http://es.wikipedia.org/wiki/Epanadiplosis
Epítet
1.-
Utilització d'adjectius que poden considerar-se innecessaris. Aquesta figura
retòrica ens la podem trobar en el text d'un anunci.
Equilibri
1.- Es
denomina equilibri al estat en el qual es troba un cos quan les forces que
actuen sobre ell es compensen i s'anul·len recíprocament. Font:
http://www.wordreference.com/definicion/equilibrio
2.- És la
noció mínima bàsica de referència en una composició visual, al mateix temps que
és també un principi de certesa i seguritat. L’equilibri és la referència
visual més forta i més ferma de l’ésser humà. Per mitjà d’aquest atribut es
construeix un centre de gravetat o pes visual que es pot calcular amb la
intuïció. Mitjançant aquest procés tendim a estabilitzar allò que hem vist a
partir d’imposar en la nostre lectura un eix vertical i un altre horitzontal,
per tal de calcular l’equilibri, ja que mitjançant la referència horitzontal-
vertical s’atribueix un pes o un contrapès als estímuls visuals. Font:
http://www.slideshare.net/hornelas/sintaxis-de-la-imagen
Equilibrio
1.- Es una
necesidad del hombre, la necesidad de tener los dos pies asentados sobre el
suelo y saber que ha de permanecer vertical en cualquier circunstancia, en
cualquier actitud, con un grado razonable de certidumbre. Es la referencia
visual más fuerte y firme del hombre, su base consciente e inconsciente para la
formulación de juicios visuales.
2.- Es una
estrategia de diseño en la que hay un centro de gravedad a medio camino entre
dos pesos. D.A. Dondis La Sintaxis de la imagen Introducción al alfabeto
visual.
Equilibrio axial
1.- Dentro
de las técnicas visuales, y después del contraste, la más importante es la del
equilibrio. La simetría es el equilibrio axial.
escala
1.- és un
element bàsic de la comunicació visual. Es sol utilitzar en plànols i mapes per
representar un mesurament proporcional real. Font: resum propi del llibre -A.
Dondis, Donis. “La sintaxi de la imatge”. Gustavo Gill ed. Barcelona.
Escala d'iconocitat
1.-
Existeix una escala d'iconocitat que va des del màxim grau d'iconocitat, la
imatge natural o un model tridimensional, al mínim, la paraula que fa
referència a l'objecte.
Escola Bauhaus
1.- La
Staatliche Bauhaus (casa de la construcció estatal) o simplement la Bauhaus, va
ser una escola de disseny, art i arquitectura fundada l’any 1919 per Walter
Gropius a Weimar (Alemanya) i tancada per les autoritats prusianes (partit
nazi) l’any 1933. Les seves propostes i declaracions d’intencions participaven
de la de la idea de una necessària reforma de les ensenyances artístiques com
base per una conseqüent transformació de la societat burgesa de l’època,
d’acord amb el socialisme del fundador. Durant la seva existència va passar per
tres fases: 1. Romàntica e idealista (1919-1923), racionalista, i una tercera
fase que va aconseguir el màxim reconeixement (1925-1929) L’escola va assentar
unes bases normatives i patrons del que avui coneixem com disseny industrial i
gràfic, es pot afirmar que abans de la existència de l’escola aquestes dues
professions no existien. L’escola va establir fonaments acadèmics sobre els
quals es basaria en gran mesura una de les tendències més predominants de la
nova arquitectura moderna, incorporant una nova estètica que avarca tots els
àmbits de la vida quotidiana. Finalment l’escola va ser tancada pels nazis ja
que era considerada com socialista internacionalista jueva, i molts dels seus
integrants, inclòs Walter Gropius, van ser refugiats als Estats Units per tal
de poder seguir amb els seus ideals. Va ser tanta la importància de les obres
creades per la Bauhaus que moltes d’elles van ser declarades Patrimoni de la
Humanitat per la Unesco l’any 1996. Fonts:
http://www.monografias.com/trabajos52/escuela-bauhaus/escuela-bauhaus.shtml /
http://es.wikipedia.org/wiki/Escuela_de_la_Bauhaus
Escorzo
1.- :
consiste en la representación forzada de un objeto. Es decir, desvía la
representación esquemática más simple. Cualquier proyección geométrica lleva
una cierta representación en escorzo, pero para hablar de escorzo propiamente
dicho tenemos que fijarnos en el grado de deformación, La función plástica más evidente
del escorzo es producir tensión y dinamismo en la imagen. Font:
http://html.rincondelvago.com/teoria-general-de-la-imagen.html
2.-
L'escorç és un recurs del dibuix i la pintura que s'utilitza per donar la
impressió de profunditat. En l'escorç, la figura o alguna de les seves parts es
dibuixa com si en la realitat estigués disposada perpendicularment o
obliquament al pla del quadre, és a dir, per exemple, un braç que es dirigeix
vers l'espectador, o una persona estirada en direcció a l'espectador i que, per
tant, les seves dimensions es reprodueixen de manera distorsionada per donar
sensació de realitat. http://ca.wikipedia.org/wiki/Escor%C3%A7
Eslògan
1.- És una
frase publicitària curta i contundent, que resumeix el benefici del producte.
Habitua a acompanyar a la marca. L’eslògan no és el titular d’un anunci, encara
que pugui arribar a ser-ho. És recomana que tingui entre quatre i sis paraules
com a màxim; ha de ser breu, fàcil de recordar i identificable amb el producte
i la marca. Resumeix el procés publicitari, és tot el que es vol comunicar
respecte el producte o servei. És tracta d’un element que aconsegueix un gran
nivell de record.
http://mercadeonetwork.com/2008/12/05/definicion-de-eslogan-publicitario/
2.- Oració
concisa que serveix per a definir un producte donant una bona primera
impressió. No és la part principal de l'anunci, però el reforça i ajuda a
publicitar la marca. Ha de ser breu, dir algun benefici del producte en poques
paraules.
ESP (Emotional Selling Proposition)
1.-
Evolució de l'Unique Selling Proposition que valora més el caracter emocional
d'aquest tret diferenciador. Si be un anunci ha de fer una proposta de venta
que el diferencii de la competència i li aporti valor, la ESP proposa que
aquest fet diferenciador estigui enmarcat en l'apartat emocional del producte o
servei.
Espontaneïtat
1.- Es
caracteritza per una falta d'informació aparent en el pla de la composició
visual. Font: http://es.scribd.com/doc/5133250/Tecnicas-visuales
Esquema problema-solució
1.-
Estructura que segueixen la majoria de discursos publicitaris en els que es
presenta, per una part, la informació que correspon a un o varis problemes i,
per una altre part, aquella que aporta la solució del mateix.
Establishment
1.- Unión
de élites dirigentes de los diversos grupos de interés que existen en una
sociedad, las cuales han aprendido a trabajar juntas, se han unido entre sí y
han generado una conciencia de su identidad como grupo y de sus intereses
comunes, que frecuentemente se contraponen con los intereses de los grupos que
representan. Fuente:
http://www.eumed.net/dices/definicion.php?dic=3&def=288
Estereotip
1.- Els
estereotips són creences que comparteix una majoria i que defineixen globalment
el comportament d’un grup social. Per aquesta raó, són una simplificació de la
realitat i costa molt canviar-los. Si considerem que els estereotips són certs,
les persones acabem confonent-los amb la realitat. Font: http://www.octaedro.com/praxi/pdf/05.pdf
2.- Els
estereotips són un conjunt d'imatges mentals i de construccions lingüístiques
fruit de l'herència cultural i d'un conjunt de prejudicis i d'actituds
adquirits. Simplifiquen la realitat esdevenint eines que ens la fan més
comprensible. http://ca.wikipedia.org/wiki/Estereotip
3.- són un
conjunt d'imatges mentals i de construccions lingüístiques fruit de l'herència
cultural i d'un conjunt de prejudicis i d'actituds adquirits. Simplifiquen la
realitat esdevenint eines que ens la fan més comprensible. Els estereotips són
molt necessaris per a la socialització, és a dir, per al desenvolupament i
integració dels individus en un entorn que altrament seria agressiu,
desconegut, incomprensible i, en definitiva, inabastable.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Estereotip
4.- Els
estereotips són imatges trillades, amb pocs detalls sobre un grup de persones
que comparteixen certes qualitats, característiques o habilitats. En general,
es coneix un estereotip per la majoria, ja que és acceptat socialment com a un
patró de conducta o un model de qualitats. El terme s’utilitza sovint de forma
negativa, ja que es consideren els estereotips com a creences il•lògiques que
limiten la creativitat i que només es poden canviar per mitjà de l’educació.
Font: www.google.com/wikipedia
Estereotipo
1.- Es una
imagen trillada, con pocos detalles acerca de un grupo de gente que comparte
ciertas cualidades, características y habilidades. Por lo general ya fue
aceptada por la mayoría como patrón o modelo de cualidades o de conducta. El
término se usa a menudo en un sentido negativo, considerándose que los
estereotipos son creencias ilógicas que limitan la creatividad y que sólo se
pueden cambiar mediante la educación.
Estereotips de gènere
1.- Com a
estereotips entenem formes de classificar a la gent sota un seguit de
característiques d'acord amb la raça, sexe, orientació sexual, etc. Font:
http://www.profamilia.org.co/jovenes/temas_content.php?cod=208#estereotipos
Quan toca parlar d'estereotips de gènere, parlarem d'agrupar la gent sota les
característiques associades segons siguin homes o dones. Aquestes
característiques, però, es basen en els rols i identitats que socialment s'ha
assignat als homes i a les dones.
Estilo clásico
1.- En la
búsqueda de resultados armoniosos los griegos no se limitaron a la sección
aúrea, sino que tenían en cuenta que el ojo transforma una línea recta en
cóncava cuando la contempla desde lejos, por ello diseñaban la columnas con una
ligerísima concavidad.
Estilo embellecido
1.-
Consiste en suavizar las aristas con técnicas discursivas que produzcan efectos
cálidos y elegantes.
Estilo Expresionista
1.- Se da
cuando el artista o el diseñador desea evocar una respuesta emotiva máxima del
observador.
Estil visual
1.-
L'estil, és la síntesi visual dels elements, les tècniques, la sintàxi, la
instigació, l'expressió i la finalitat bàsica. La millor manera d'establir la
seva definició en tèrmes d'albabetitat visual és considerant-lo una categoria o
classe de l'expressió visual d'un entrn cultural concret, com per exemple, les
diferències de l'art oriental i l'art occidental.
Estratègia competitiva
1.-
Objectiu treure.li vendes a la competència. FONT: estrategiaspublicitaria.com
Estratègia crativa:
1.- Per
aconseguir uns objectius (de notorietat, imatge, desig o resposta afectiva,
fidelització, etc...) l'anunci, imatge o disseny s'estructura al voltant d'uns
aspectes o conceptes clau que funcionen a nivell estratègic. Amb la pràctica, i
la reflexió davant un anunci o disseny, es pot apreciar i valorar el tipus
d'estratègia creativa que hi ha. No es tracta d'un element de tipus objectiu,
fàcil de veure, sinó que s'aprecia a mesura que s'analitza i es percep
l'anunci. font: apunts
Estratègia creativa
1.- És el
conjunt d’objectius per tal d’aconseguir uns aspectes a nivell estètic. Aquest
element és difícil d’apreciar, per tant cal fer un anàlisi detallat de
l’anunci. Haurem d’arribar a valorar l’estratègica creativa utilitzada. FONT -
http://analisis-publicidad.blogspot.com/2010/01/index-de-questionaris.html
2.- És
l'expressió que descriu en línies generals les directrius per a la creació d'un
anunci o campanya. aquest sol estar clarament definit en l'informe creatiu o en
el pla de treball creatiu. L'estratègia serveix per a guiar al director creatiu
i al seu equip que seran els encarregats de transformar les idees i solucions
publicitàries en anuncis o campanyes. Tots els anuncis o campanyes han
d'ajustar-se absolutament a l'estratègia creativa, atès a que representa
l'esquema tàctic del pla d'acció.
Estratègies de fidelització de clients
1.-
Després d'una fase en la que les empreses tenien com a objectiu fonamental el
desenvolupament de productes nous, diferents d’aquells que ofertava la seva
competència, es passa a una etapa en la que es canvia l’orientació de productes
a la de clients. Això es conseqüència de que la intensificació competitiva fa que
les innovacions siguin copiades i inclús millorades en qüestió d’hores. Es
passa, per tant, a una fase en la que la preocupació fonamental és la
comprensió i coneixement de la clientela. El tram final d’aquesta evolució es
completa amb l’aparició dels programes de fidelització que té com objectiu
consolidar i rentabilitzar la quota de mercat de l’empresa. És fonamental per a
la empresa comprendre que és menys costos, mantindré i conservar una clientela
fidel que pretendre captar nous clients. En conseqüència és dedueix que aquella
empresa que posseeix un conjunt de clients lleials, disposa d’una important
avantatge competitiva.
http://www.estoesmarketing.com/Estrategias/Fidelizacion.pdf
Estructuras abiertas
1.- Las
composiciones de estructuras cerradas, cuando se abren por alguno de sus lados,
acentúan el dinamismo y crean espacios libres que permiten un desahogo visual,
mayores posibilidades compositivas y una mayor participación del observador
imaginando lo que no está en el cuadro. Fue muy usada en el Barroco. Las
estructuras abiertas suelen tener forma de L, de J, de C, de S, de X, o de V.
http://iesjorgejuan.es/webiesjorgejuan/apuntes/dibujo/dibujoartisitico1/composicion.pdf
Estructuras cerradas
1.- Las
estructuras cerradas son algo estáticas y se usaron mucho en el Renacimiento.
-Estructura cuadrada: es poco frecuente porque determina tensiones espaciales
inertes. Es demasiado estable y regular, y crea por tanto zonas neutras de
tensiones. No es una estructura recomendada para temas dinámicos. -Estructura
rectangular : ofrece más variaciones y es más dinámica. Es una estructura
estable y más ágil que el cuadrado, ya que varían sus efectos según sea su
posición horizontal o vertical. -Estructura triangular: es la más utilizada en
todos los tiempos, preferentemente en el Renacimiento. Los triángulos más
estables son los que tienen la base paralela al borde inferior del cuadro tanto
si son equiláteros como isósceles. Los triángulos menos estables son los
rectángulos y escálenos, que requieren ser compensados con otros elementos. Los
triángulos con el vértice situado hacia la parte inferior son inestables y
crean una sensación aérea, de elementos flotantes o suspendidos en el aire, por
lo general suelen ser majestuosos. Se utilizaron en el movimiento Manierista,
propagándose hasta el Barroco. -Estructura circular: es algo estática y crea
ambientes cerrados y agobiantes. Es poco utilizada. -Estructura elíptica: es
más dinámica que la circular y da mayor movilidad a la composición, aunque crea
ambientes cerrados y sin salida.
http://iesjorgejuan.es/webiesjorgejuan/apuntes/dibujo/dibujoartisitico1/composicion.pdf
ESTUDI DEL COLOR BLANC
1.- El
color blanc és el color femení de la netedat, de la falta de taca, de pecat per
a cultures que tenen el pecat gravat al cervell, sobretot en temes sexuals. El
color del bé, el dels esperits i el més important dels pintors. El blanc és,
segons el simbolisme, el color més perfecte. El blanc és més que un sol color:
és la suma dels colors de la llum. Però entre els colors de la llum i els
colors dels pintors hi ha una diferència fonamental: la diferència entre la
teoria òptica i la pràctica de la nostra visió. Respecte al color blanc, tal i
com passa amb el negre, ens podem fer una pregunta: és el blanc un color? La
resposta és sí, potser és el color més important de tots. El simbolisme del
blanc comença fent referència a la llum. El blanc, el blau i l’or són els
colors de la veritat, l’honradesa i el bé. El blanc és el color dels déus, de
la puresa i de la innocència. On hi ha blanc, no hi ha res. El blanc equival al
buit. El concepte de buit sol relacionar-se amb l’absència de sentiment, i el
blanc és, juntament amb el gris, el color de la insensibilitat. També està
relacionat amb els colors freds i allò que és desconegut.
ESTUDI DEL COLOR BLAU
1.- El
blau és el color més apreciat. El color de la simpatia i l’harmonia, de
l’amistat i la confiança. Considerat el color bàsic, l’adequat. El cel és blau,
per tant el blau és el color diví, el de l’eternitat. El blau sembla llunyà i
infinit, perquè en la llunyania tots els colors semblen blavosos a causa de les
capes d’aire que els cobreixen. És el color de les dimensions il·limitades, és
gran. El blau és també el color més fred. Aquest fet té el seu origen en
l’experiència: la nostra pell i els nostres llavis es tornen de color blau amb
el fred, el gel i la neu tenen tons blavosos. El blau és més fred que el blanc,
ja que el blanc significa llum. Per exemple, els quadres del “període blau” (1901-
1904) de Picasso mostren blaus d’efectes sempre freds.
ESTUDI DEL COLOR GRIS
1.- Color
de l’avorriment, de l’antiguitat i de la crueltat. El gris és el color sense
força. No és ni càlid ni fred, ni espiritual ni material, tot en ell és tènue. És
un color sense caràcter. La pluja, la boira, els núvols i les ombres són
grises. Quan no hi ha sol, el cel és gris, i també ho és el mar. El gris és
insensible: no és ni blanc ni negre, ni sí ni no. Tal com destrueix els colors
també destrueix els sentiments. Per això produeix terror. El gris simbolitza la
negació i l’agressió. És el color de la vellesa i del pas del temps, ja que
l’edat torna a tothom el cabell gris. Per tant és també un els colors del que
és antiquat. El gris està relacionat amb la brutícia, la pobresa i la
mediocritat.
ESTUDI DEL COLOR GROC
1.- És el
color més contradictori, present en les experiències i símbols relacionats amb
el sol, la llum i l’or. Però és un color poc apreciat pels adults, (tot i que a
la majoria dels nens els agrada) a causa de que cap altre color és tan poc
estable com el groc. Una mica de vermell converteix el groc en taronja, una
mica de blau en verd i una mica de negre l’embruta, el converteix en un color
impur. És el color de l’optimisme, però també de la mentida i l’enveja. El groc
anima, somriu, és el color principal de l’amabilitat. És divertit i radiant.
Perquè el groc resulti amable, necessita sempre el taronja i el vermell al seu
costat. Aquests tres colors representen idees d’alegria i riquesa. La llum del
sol és percebuda de color groc, tot i que és blanca. Com color clar i lluminós
que és, el groc està emparentat amb el blanc. És el més clar i “lleuger” dels
colors vius. Però també hi ha una altra cara completament diferent del color
groc. En aquest color dominen les coses negatives. El groc dolent no és el del
sol ni el de l’or, sinó que és el groc pàl·lid amb una mica de verd. És el
color que tot el disgusta. L’enveja i l’avarícia són de color groc.
ESTUDI DEL COLOR MARRÓ
1.- Color
del que és acollidor i corrent. El marró és el color que menys agrada. Tot i
així no deixa de ser un color present en la moda. És la barreja de tots els
colors. Però simbòlicament, el marró té una connotació negativa, ja que és un
color lleig i vulgar, el color de la mandra. La mandra és un dels sets pecats
capitals. El marró està a tot arreu, però com a color en sí és despreciat. Amb
el color marró desapareixen tots els colors lluminosos, desapareix tota la
passió. Juntament amb el negre és un dels colors del mal i del que és dolent.
Les coses que es panseixen es tornen marrons, per això el marró és el color del
que està descompost i el que és desagradable. Però aquest color pels espais
habitables és valorat positivament, ja que simbolitza la comoditat i crea un
clima ideal. Resulta particularment agradable combinat amb colors més animats,
com l’or i el taronja. Color dels aliments més forts i cuinats.
ESTUDI DEL COLOR NEGRE
1.- El
negre, el color del poder, de la violència i de la mort. El color de la negació
i l’elegància. Aquest color inverteix tot el que és positiu en qualsevol color
viu. El negre estableix la diferència entre el bé i el mal i també entre el dia
i la nit. El negre és el final de l’espectre dels colors no vius (blanc- gris- negre).
El blanc és la suma de tots els colors de la llum i el negre és l’absència de
llum. Tot acaba en el negre. També es considera el color de l’elegància.
L’elegància suposa el desig de cridar l’atenció. El qui vesteix de negre,
renuncia fins i tot al color. Els vestits negres fan que qui els vesteixi
destaqui i adquireixi importància. Als nens també els agrada, ja que és el
color dels pirates que són símbol de llibertat.
ESTUDI DEL COLOR ROSA
1.- Dolç i
delicat, escandalós i cursi. Tots els sentiments associats amb el rosa són
positius (menys el terme “cursi”, que s’entén de forma negativa), per tant, el
rosa és el color del qual ningú pot dir res dolent. El nom del color és, com en
altres casos, el nom d’una flor i és un nom típic de dona. Simbolitza la força
dels dèbils, com l’encant o l’amabilitat. És també sensibilitat i
sentimentalitat. El rosa, juntament amb el blanc, sembla completament innocent,
però juntament amb el negre i el violeta forma la seducció, la passió i la
immoralitat. El rosa és dolç, color dels confits. El gust que s’espera del rosa
és dolç i suau. També se li associa l’aroma de les roses. Però quan s’utilitza
el color rosa d’una forma poc convencional poden crear-se efectes o signes
capaços de cridar l’atenció.
ESTUDI DEL COLOR TARONJA
1.- Color
relacionat amb la diversió, allò que és exòtic i cridaner, però subestimat. El
taronja, que posseeix el nom d’una fruita que en altres temps era exòtica, ha
quedat com un color exòtic. La singularitat del taronja altera la nostra
percepció. Al nostre voltant veiem menys taronges dels que realment hi ha.
Parlem de cabells rojos, guineus roges o gats rojos, però aquests en realitat
són ataronjats. També diem que el ferro fos és vermell quan realment és de
color taronja. I els peixos daurats són ataronjats. Per tot arreu hi ha
taronges, només s’ha d’aprendre a veure’ls. El taronja és el color amb més
aromes. El vermell és dolç, el groc és àcid i les salses agredolces són de
color taronja. És el color de la diversió, de la sociabilitat i l’alegria: el
taronja harmonitza. És el color de la originalitat, ja que qui vesteix de
taronja vol cridar l’atenció.
ESTUDI DEL COLOR VERD
1.- És el
color de la fertilitat i de l’esperança, el color intermedi. El vermell sembla
proper, el blau llunyà i al mig hi ha el verd. El vermell és càlid, el blau és
fred i el verd és de temperatura agradable. El vermell és sec, el blau moll i
el verd és humit. El verd està enmig del vermell masculí i el blau femení. Es
un color tranquil·litzant i dóna seguretat. El color verd és el símbol de la
vida en el sentit més ampli. “Verd” és l’oposat al pansiment, a l’àrid. Les
coses sanes són verdes, com les verdures o les hortalisses. El verd és el color
de la vida vegetal, així com el vermell ho és de la vida animal. El color or
representa riquesa, el vermell l’amor i el verd la salut. És el color de la
primavera i la primavera significa creixement. És l’estació de la fertilitat de
la frescor, de la immaduresa i la joventut.
ESTUDI DEL COLOR VERMELL
1.- El
vermell és el color de totes les passions, de l’amor a l’odi. El color del
poder i de la revolució (del canvi radical), de l’alegria i del perill. L’amor
vermell és més passional que l’amor rosa. L’odi també és vermell, i en segon
lloc és de color negre, símbol de la maldat. I d’aquesta manera el vermell de
l’amor es transforma amb el negre en odi. Hi ha dues regles bàsiques que
expliquen aquest efecte: - el mateix color té un efecte completament diferent
si es combina amb altres colors. - Si un color es combina amb el negre, el seu
significat positiu es converteix en el significat contrari. L’efecte psicològic
i simbòlic de la sang fa del color vermell el dominant en tots els sentiments
vitalment positius. És el color de la força, de la vida. El vermell, el taronja
i el groc són els colors del foc, de les flames i, per tant, els colors de la
calor. En els països que tenen un clima fred, el color vermell és un color
positiu. És un color masculí, ja que és el color de la força, la activitat i l’agressivitat.
És el pol oposat al passiu, com el blau. Se’l considera el color de la
felicitat.
ESTUDI DEL COLOR VIOLETA
1.- És el
color del poder, de la teologia i la màgia, el feminisme i el moviment gai. En
cap color es reuneixen qualitats tan oposades com en el violeta.: és la unió de
la sensualitat i l’espiritualitat. El lila i el violeta són els colors que més
rarament es veuen en la natura i els dos reben noms de flors. En el simbolisme
cristià el violeta és el color de la humilitat però al veure una persona
vestida de violeta ningú pensa en la humilitat o la modèstia, sinó que el
violeta és percebut com un color extravagant. El violeta simbolitza el costat
inquietant de la fantasia. És el límit entre el visible i invisible. De nit és
l’últim color abans de l’obscuritat total. És el més singular dels colors.
EUFEMISME
1.- Un
eufemisme (del grec "eu" bo i "feme" parlar) és una paraula
o expressió que s'utilitza per substituir una altra considerada tabú,
impertinent, malsonant o amb una connotació que no és apropiada per al context
que es troba. Els camps del lèxic que acumulen més eufemismes són els referits
al sexe, la mort, certes funcions corporals, la religió o qüestions
ideològicament compromeses. Del llenguatge ple d'eufemismes se'n diu
políticament correcte i cerca a no ofendre pas cap col•lectiu designant
aspectes culturals de la manera més neutra possible. Un eufemisme es pot
tractar d’un sinònim o perífrasi del terme a evitar, una pronunciació alterada
o un manlleu. Pot ser signe d'educació o afectació en funció de qui ho jutgi.
Un eufemisme pot evolucionar i ser reemplaçat per un altre si ha assolit
socialment les connotacions negatives de la paraula d'origen. Fonts:
http://www.wordreference.com/definicion/eufemismo i http://ca.wikipedia.org/wiki/Eufemisme
Exageració
1.-
Consisteix en fer una estimació superior al que és raonable o ampliar la
veritat més enllà del que és lògic. S'ha de donar molta importància a la
qualitat o característiques del producte o servei, transmetent ràpidament la
necessitat de comprar-lo, però aquest desprès ha de complir amb les
expectatives generades.
Execució (disseny)
1.- Aquest
valor també té criteris subjectius i ens permet definir un valor a l’anunci en
qüestió. FONT -
http://analisis-publicidad.blogspot.com/2010/01/index-de-questionaris.html
Execució (disseny):
1.- En
aquest apartat es valora el grau de realització o execució, és a dir, el valor
de la peça que analitzem. En aquesta valoració també es té en compte que
influeix la nostra opinió, gustos i coneixement, que són fonamentalment
subjectius. font: apunts
Explícit
1.- que
expressa amb claretat quelcom. FONT:
http://www.wordreference.com/definicion/expl%C3%ADcito
2.- Que
expressa quelcom amb claredat (no com la definició)
EXPRESSIVITAT DE LA LÍNIA
1.- La
línia és expressiva perquè suggereix la forma de les coses, creant il·lusions
de volum i profunditat. La línia pot expressar idees, sentiments i vivències
d’alegries, tristeses o dolor. La força expressiva de la línia permet
representar els conceptes abstractes d’una idea. Podem aconseguir significats o
sensacions molt diferents. La unió successiva de línies conforma un traç.
Variant el traç de la línia podem reforçar l’expressivitat. Els traços donen
volum als objectes i permeten representar-los simbòlicament en la composició.
EXPRESSIVITAT DEL COLOR
1.- Un
dels aspectes més importants del color és el seu component emotiu capaç
d’estimular els nostres sentits, no només els nostres ulls. El color es pot
utilitzar per crear emoció a la ment de qui està contemplant una obra d’art, ja
que pot desencadenar un flux d’imatges, sons i emocions. L’artista holandès
Vicent Van Gogh (1853-1890) i el noruec Edvart Munch van utilitzar el color
d’una manera exagerada per mostrar els seus pensaments. El que preocupava a Van
Gogh eren les fortes emocions que els colors despertaven i d’aquesta mateixa
manera Munch utilitzava colors violents i ritmes lineals inquietants per expressar
les seves obsessions.
Eyetracking
1.-
L'Eyetracking és un procés que serveix per evaluar el moviment de la mirada
enfront d'una imatge. Aquest procés ha estat desenvolupat per Laura Ruel i una
sèrie d'investigadors que es formulen una sèrie de preguntes com per exemple,
quin tipus d'imatges són millors per la composició d'una web? O com navega un
usuari dins d'una pàgina web? També es pregunten quins dissenys visuals
llegeixen i entenen millor els usuaris. Aquesta tècnica anomenada Eyetracking
detecta com es mouen els ulls per la pantalla. En tot Eyetracking hi ha d'haver
una enquesta posterior per veure que recorden els usuaris.
2.- El
concepte d'eye-tracking fa referència a un conjunt de tecnologies que permeten
monitoritzar i registrar la forma en que una persona mira una determinada
escena o imatge, en concret en quines àrees fixa la seva atenció, durant quan
de temps i l'ordre que segueix la seva exploració visual.
http://www.nosolousabilidad.com/articulos/eye-tracking.htm
Eye-tracking
1.- El
concepte d’ eye tracking fa referència a un conjunt de tecnologies que ens
permeten monitoritzar i registar la forma en la qual una persona mira una
determinada imatge o escena. Ens diu quines són les àrees on fixa més la seva
atenció, durant quant de temps i en quin ordre ho fa. Actualment s’aplica a
moltes disciplines i àrees d’estudi. Anàlisi de resultats: 1-Hotspot: Com més
vermell apareix el punt dins el gràfic obtingut de l'estudi significa que més
s'ha mirat en aquella zona. 2-Tamany: pel que fa el temany aquest també ens
indica l'atenció prestada en cada punt de la imatge o d'allò que s'estigui
analitzant. Com més gran és el punt, més atenció s'ha prestat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario