Above the line
1.- És
aquell tipus de publicitat la qual apareix en els mass media (TV, ràdio,
premsa, etc). Té per objectiu arribar a un gran ventall d'audiències, per això
els continguts han de ser pròpiament adequats, ja que a més del target al que
es vulgui arribar, també serà vista per altres tipus de segments d'audiència
degut a que s'hi han destinat molt diners en les campanyes publicitàries i pot
aparèixer de manera massiva. Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Above_the_line
Abstracció
1.- És un
procés mental que s'aplica en seleccionar algunes característiques i propietats
d'un conjunt de coses del món real, excloent unes altres no pertinents. En
altres paraules, és una representació mental de la realitat. FONT: http://www.alegsa.com.ar/Dic/abstraccion.php
2.- Procés
que implica reduir els components fonamentals d’informació d’un fenomen per
conservar els seus trets més rellevants, amb l’objectiu de formar categories o
conceptes. http://es.wikipedia.org/wiki/Abstracci%C3%B3n_(psicolog%C3%ADa)
3.- Procés
que implica reduir els components fonamentals d’informació d’un fenomen per
conservar els seus trets més rellevants, amb l’objectiu de formar categories o
conceptes. http://es.wikipedia.org/wiki/Abstracci%C3%B3n_(psicolog%C3%ADa)
Accentuació
1.- És una
figura retòrica que pretén accentuar alguns aspectes de la imatge jugant amb el
color la textura, la il•luminació, la mida... per tal de captar l’atenció de l’espectador.
Font:
http://www.slideshare.net/juliegrafica/retrica-visual-julie?src=related_normal&rel=9184
Acromatisme
1.-
L'acromatisme, en òptica, és la propietat d'un sistema de lents que desvia un
feix de llum blanca de manera que tots els colors que el componen s'enfoquen en
un mateix punt, amb la qual cosa s'obté una imatge ben definida. Una única lent
no pot aconseguir un enfocament acromàtic perquè la llum de diferents longituds
d'ona pateix una desviació diferent en passar per la lent. Per aconseguir un
enfocament acromàtic cal emprar almenys dues lents de vidre amb diferents
índexs de refracció. Aquest principi va ser descobert en 1757 per John Dollond,
un òptic britànic a qui s'atribueix també la invenció de l'objectiu acromàtic.
Adjunció
1.-
L'adjunció és una de les operacions fonamentals de la retòrica que consisteix
en ajuntar i combinar un o varis elements de la proposició, objecte d'estudi o
imatge. Dins d'aquesta classificació s'hi inclou de forma particular la figura
retòrica de repetició, i se n'hi distingeixen d'altres més específiques com
l'anàfora, l'al·literació o la reduplicació.
http://jacques.durand.pagesperso-orange.fr/Site/Textes/textes%20spain/Retorica%20e%20imagen%20publicitaria.pdf
Alexander Nikoláyevich Skriabin
1.- Fue un
compositor y pianista ruso nacido en Moscú en 1872 y fallecido en la misma
ciudad en 1915. Este autor poseía sinestesia, fue el creador del sistema de
colores el cual se basaba en el sistema de notas musicales, asociaba cada tonalidad
con un color determinado. Fuente:
http://www.elforro.com/musica/740108-alexander-scriabin.html
Alfabet visual
1.- Es
refereix a com llegir la imatge. És a dir, a tots els elements que composen un
objecte de comunicació visual . Els elements bàsics de l’alfabet visual son: el
punt, la línia, el contorn, la direcció, la forma, el to, el color, la textura,
l’escala, la dimensió i el moviment. Font: -A. Dondis, Donis. “La sintaxi de la
imatge”. Gustavo Gill ed. Barcelona. -Selfmade.
Algirdas Julius Greimas
1.-
Lingüista i investigador francès d'origen lituà, nascut a la Rússia
revolucionària, que va realitzar importants aportacions a la teoria de la
semiòtica, fundant una semiòtica estructural inspirada en Ferdinand de Saussure
i Louis Hjelmslev. Aquest investigador va formular el mètode deGreimas,
utilitzat encara actualment per analitzar obres audiovisuals i literaries
http://es.wikipedia.org/wiki/Algirdas_Julius_Greimas
Al•legoria:
1.- Prové
del grec “allegorein”, “parlar figuradament”, recurs estilístic molt utilitzat
en l’Edat Mitjana i el Barroco que consisteix en representar en forma humana o
com objecte una idea abstracta.
(http://retorica.librodenotas.com/Recursos-estilisticos-semanticos/alegoria)
2.- Figura
literària o tema artístic que pretén representar una idea utilitzant figures
humanes, animals o objectes quotidians. Per altre banda també s’anomena a
al•legoria a un concepte abstracte com a símbol. En l’edat mitjana,
s’utilitzaven molt les al•legories en les obres literàries.
http://es.wikipedia.org/wiki/Alegor%C3%ADa
Al·literació
1.-
L'al•literació és una figura que explota aspectes sonors de les paraules,
consisteix en repetir un so consonàntic per a crear un efecte determinat. FONT:
https://wikis.uab.cat/genera/index.php/Al%C2%B7literaci%C3%B3
2.-
Repetició d'un fonema (gairebé sempre consonàntic) o d'una síl·laba tònica que
contribueix a donar estructura rítmica a un vers o a una línia d'un escrit en
prosa.
ANACOLUTO
1.- És una
figura retòrica que consisteix en la construcció sintàctica inconseqüent d’una
frase. Constitueix un tipus d’el•lipsis en la que es deixa una paraula o grup
de paraules sense concordança amb la resta de la frase. (http://www.retoricas.com/2009/06/definicion-de-anacoluto.html)
2.-
L’anacolut és una figura retòrica la qual consisteix en la manca de coherència
sintàctica en la reconstrucció d’un període. És un recurs molt utilitzat en la
poesia per generar estranyesa i remarcar que es tracta d’un registre literari.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Anacolut
Anadiplosis
1.- És la
contrària de'epandiplosis. És quan s'utilitza una mateixa paraula al finalitzar
una frase i es comença la següent frase amb la mateixa paraula. (FONT: apunts)
Anàfora
1.- Amb
l'anàfora s'aconsegueixen efectes sonors o remarcar una idea.
2.-
L'anàfora és una figura retòrica que consisteix en la repetició intermitent
d'una idea, element sonor o element visual en una figura de construcció
icònica. Font: Apunts de classe
anàlisi retòrica de la imatge
1.-
Barthes va establir en "La retórica de la imagen" unes
característiques en la imatge del missatge publicitàri. En el món de la
publicitat, el significats són clarament intencionats i cal distingir entre
significat connotat i denotat. El significat denotat en una primera lectura
s'identifica la relació entre significat i significant. El significat connotat
es fruit d'una interpretació simbòlica. Les agrupacions de diferents elements
que formen la figura fan referència als coneixements de la realitat cultural
que comparteixen l'emissor i el receptor. Cal interpretar-los. Font: Apunts de
classe i http://comunicacion.idoneos.com/index.php/337739
Análisis diacrónico
1.- El análisis
diacrónico describe la evolución histórica a lo largo del tiempo, mientras que
el estudio sincrónico se detiene en analizar el estudio particular de éste en
una determinada época o período temporal.
http://www.monografias.com/trabajos13/trasemio/trasemio.shtml
2.-
Diacrónic prové de diacronos, a través del temps, i enfoca l'anàlisi a través
del procés evolutiu i es entra en aquells fragments que es corresponen amb
certs moments històrics. (http://comunicacion.idoneos.com/index.php/334377#Sincr%C3%B3nico_y_diacr%C3%B3nico)
Análisis retórico
1.- Remite
a la efectividad y a la naturaleza persuasiva del lenguaje. No se reduce
únicamente a identificar figuras, sino a estudiar los efectos de sentido que
genera.
Analogia
1.- En el
sentit usual, comú, la paraula analogia equival a semblança. Però la semblança
entranya no nomes la relació de conveniència entre les coses que es diuen
semblants sinó també disparitat o diferencia, és a dir, se li nombra semblant
perquè a més de tenir alguna cosa en comú tenen alguna cosa en que difereixen.
http://www.avizora.com/publicaciones/semiotica/textos/analogia_definiciones_0008.htm#1
2.- Una
analogia (del grec αναλογíα
ana, reiteració o comparació i logos, raó) expressa una comparació o relació
entre diverses raons o conceptes; aquesta relació s'expressa per comparació
entre éssers físics (objectes, etc.) i/o experiències o altres conceptes abstractes,
mitjançant l'apreciació i l'assenyalament de característiques generals i
particulars, i la generació de conductes o raonaments basant-se en l'existència
de les seves semblances. A més, ampliant-ne el seu significat, l'analogia
estudia el nombre i categories de les paraules, amb les quals es formen les
preposicions, i els accidents que hi poden ocórrer.
Analogia Verbal
1.- Es
refereix a la semblança, similitud o comparació de qualitats paral·leles entre
mots. FONT: Pròpia
Analogia visual
1.- És la
comparança basada en similituds o qualitats paral·leles que, a més d'estar
fonamentades en imatges, ens ajuden a visualitzar i retenir a la nostra memòria
el concepte. Font: Apunts assignatura Predisseny
Anclaje
1.-
Sostiene o apoya la imagen, la función es denominativa y corresponde al anclaje
de todos los posibles sentidos denotados. Contribuye a una conveniente
identificación de los objetos. Fuente:http://comunicacion.idoneos.com
2.- La
funció d'anclaje és, dins el text, guiar al lector cap als significats de la
imatge, la fa evitar uns i rebre uns altres, dirigint-lo cap al sentit escollit
(www.wolkoweb.com.ar/apuntes/textos/retorica_s_p.rtf)
ÀNGEL LÓPEZ
1.-
Partint de la teoria de la doble articulació de Martinet proposa el signe
lingüístic com un signe ASIMÈTRIC. Segons López, en la llengua existeixen: a)
unitats amb significant i significat, que correspondrien a la primera
articulació; b) unitats amb significant, però sense significat, corresponents a
la segona articulació. Així, podrem analitzar un significant sense significat,
però mai al contrari. Per tant el signe lingüístic és asimètric. La relació
entre el significant i el significat del denominador és necessària, ja que no
podem entendre un significat separat del seu significant; però la relació
d’aquests amb el significat del numerador és arbitrària. El que estem posant en
relació és un significant amb un signe sencer, i aquesta relació és fruit d’un
acord.
Angulació
1.- És la
forma com està situada la càmera mentre enfocaa un personatge o paisatge.
(http://www.slideshare.net/Ivanchez/definicin-de-angulacin)
2.-
Anomenem angulació a la diferència entre el nivell de la vista i l'objecte
filmat. En filmar, normalment l'eix òptic de la càmera coincideix amb la línia
recta que va des del nostre punt de vista fins a l'horitzó. En lloc d'açò, pot
formar diversos angles pel que fa a ell i, llavors, la càmera adopta diverses
posicions o angles. La angulació és una eina d'expressió, ja que els objectes
canvien segons des d'on se'ls mira, així com el seu significat. Depèn del que
vulguem transmetre podem utilitzar qualsevol dels sis referents existents
respecte a la angulació de camèra: A nivell, picat, contrapicat, nadir, zenital
i aberrant. (Font: http://www.nosvemosigual.com.ar/angulacion-cine/)
3.- La
manera com es col·loca una càmera quan s'enfoca quelcom. També es pot
considerar angulació la distància entre el nivell de la vista i l'objecte que
es vol mostrar.
Angulació contrapicada
1.- Dóna
una connotació altiva al personatge o objecte que situem davant de la càmera.
L’objectiu se situa per sota del centre d’interès de manera que magnifica tot
allò que posem al davant. Aquest pla és especialment proscrit en les entrevistes,
sobretot en el cas dels polítics. En canvi, es molt indicat per mostrar un
edifici alt des de molt aprop de la base.
http://www.buenastareas.com/ensayos/Angulaciones-y-Encuadres/1460652.html
2.- La
càmera se situa per sota del centre de l'objecte filmat. Amb això s'aconsegueix
magnificar el que es vol mostrar. S'utilitza per ressaltar a personalitats, per
tant, s'utilitza per les conferències dels polítics especialment.
Angulació de l’enquadrament (FOTOGRAFIA)
1.- Un
motiu pot enquadrar serà plural i apropant o allunyant-se d'aquests, des de
dalt o des de baix, les proporcions i el fons modifiquen la composició. els
angles de presa es divideixen en quatre tipus, segons el nivell d'alçada pel
que fa al motiu des del qual es realitzen, tenint cada un d'aquests, la seva
connotació particular que ha de ser coneguda pel fotògraf, per a la utilització
conscient: Picat, Contrapicat, a nivell (horitzontal), i Zenital. Font:
http://www.fotonostra.com
Angulació picada
1.- La càmera
adopta un punt de vista per sobre del centre d’interès del pla i fa que
l’objecte o la persona que se situa davant de la càmera sigui més petita del
que és realment. Denota humiliació i inferioritat.
http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd98/Plastica/01/plastica-63.html
Animalització
1.-
L'animalització és una figura literària que consisteix en la comparació entre
persones i animals. La persona és l'objecte real i l'animal, l'imaginari. És
una figura típica del naturalisme que no és molt freqüent en les obres
espanyoles. [Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Animalizaci%C3%B3n]
Animatització
1.-
Transformació literària o visual de persones, éssers o objectes en animals.
(http://www.wordreference.com/definicion/animalizaci%C3%B3n)
Anisotropía
1.-
Característica de algunas sustancias de variar alguna de sus propiedades según
la dirección en que se midan: el fenómeno de la anisotropía se debe a la
ordenación particular de los átomos de la red cristalina. Font: http://www.wordreference.com/definicion/anisotrop%C3%ADa
2.- En
termes generals la anisotropia es pot entendre com la variació de l'escala de
qualsevol figura o cos. http://es.wikipedia.org/wiki/Anisotrop%C3%ADa
A Nivell (angle fotografia)
1.- És
quan la fotografia es realitza des del mateix nivell de l'objecte pres, ni per
sobre ni per sota d'ell. Serveix per mostrar o descriure alguna cosa de manera
"natural" o "objectiva". Font: http://www.fotonostra.com
Antítesi
1.- És una
conraposició d'una imatge a un altre de significat contrari. En l'antítesis es
produeix una aproximació de dues imatges de significat oposat. Font:
Slideshare. Figuras retóricas aplicadas en anuncios publicitarios.
2.-
L’antítesi és un recurs que consisteix en contraposar dos conceptes. En
literatura va ser un recurs molt utilitzat pels poetes de l’edat mitjana.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ant%C3%ADtesi
3.-
L'antítesi té la finalitat d'emfatitzar el contrast d'idees o sensacions
Antonomasia
1.- Es una
figura retórica que hace que se utilice el apelativo en lugar del nombre propio
o viceversa. Fuente:
http://castellanoactual.blogspot.com/2007/07/por-antonomasia.html
2.-
Aquesta figura consisteix a servir-se d'un adjectiu —que funciona com a
apel·latiu— o d'una perífrasi que substitueixen a un nom propi, partint de la
idea que li correspon de manera inqüestionable. Està molt relacionada amb la
metonímia i la sinècdoque, atès que implica una relació en la qual l'específic
(l'individu) és identificat mitjançant una fórmula genèrica (l'espècie).
Anunci
1.-
Missatge publicitari que es difòn a través dels mitjans de comunicació en un
format específic (mida,duració,tipogafia,colors..) Pot referir-se a un producte
genèric,servei,marca,empresa o entitat i té com a objectius informar, persuadir
i/o recordar.
Anunciant
1.- La
figura de l’anunciant és aquella persona encarregada d’invertir, ordenar i
finançar la seva campanya publicitaria, per tal de donar-se a conèixer. Pot
tractar-se d’un particular o d’una empresa.
Anuncis prohibits
1.- La
publicitat, com moltes altres coses del nostre entorn, també pot ser prohibida.
Quan es dona aquest fet les marques han de retirar el seu anunci de l’abast
públic. Les raons per les que poden prohibir un anunci són varies, però
destaquen (com sempre) les raons sexistes. Anuncis que simulen l’abús d’una
dona, anuncis on es veu clarament el poder de l’home per sobre del de la dona,
anuncis maxistes o que desfavoreixen la condició femenina, etc. Però també
existeixen un altre grup d’anuncis que són prohibits, aquells que menyspreen
altres races, abusen dels animals, fan burla de persones que pateixen alguna
deficiència, etc.
Anuncis publicitaris que apel•len a la
por
1.- Els comunicadors
a vegades apel•len a emocions negatives, per incitar als consumidors ha
adquirir uns determinats hàbits. Utilitzar la por funciona millor quan aquest
no és massa fort, també resulta més eficient utilitzar una font que la seva
credibilitat resulti indubtable i que el missatge prometi alleujar la por que
desperta d’una manera creïble i eficaç. Aquest tipus de missatges és molt
utilitzat en les campanyes de prevenció d’accidents de tràfic que és realitzen
en el nostre país. www.elergonomista.com/marketing/mensajes.html
Anuncis publicitaris que apel•len a
l'humor
1.- En la
publicitat el riure atrau consumidors. Però l'humor en la publicitat requereix
dur-ho a terme d’una manera molt apropiada, sinó pot ser ridícul i en comptes
de persuadir generaria l’efecte contrari. Un altre aspecte negatiu del missatge
humorístic és que la seva repetició en l’emissió pot generar que no faci riure
i conseqüentment acabi avorrint. L'humor a de ser tractat més en la forma que
en el contingut ja que d’aquesta manera és més precedora i memorable.
http://www.benjamins.com/jbp/series/RRO/43-1/art/03lop.pdf
Anuncis testimonials
1.- Es
distingeixen dos tipus de missatges testimonials. Els que presenten personatges
amb alguna o bastant notorietat i els que representen al consumidor comú i
corrent. Personatges amb notorietat; Requereix que el personatge seleccionat
sigui reconegut dins del públic objectiu com un coneixedor del món on es mou el
producte, especialista en la matèria, de manera que pugi transmetre amb
l’autoritat que li atorga el seu coneixement una qualitat específica. Els
testimonis de personatges no especialitzats; Les seves qualitats d’elegància,
bellesa o atracció són presentats com instrument de motivació aspiracional en
el cas de determinats productes. Aquest tipus de missatge col•loca un
personatge prototip que representi al consumidor i que apel•li al comprador
dins d’un context quotidià , la seva intenció es crear un mecanisme
d’identificació. Però aquest tipus de testimonis té les seves restriccions ja
que en alguns casos resta protagonisme al producte i conseqüentment també a la
marca.
Aproximación funcionalista
1.- Sitúa
como tema visual predominante los elementos de la estructura básica. Da lugar a
un aspecto impersonal, a una neutralidad expresiva.
ARISTÒTIL - TEORIA DEL COLOR
1.- El
filòsof Aristòtil (384 - 322 AC) va definir que tots els colors es conformen
amb la barreja de quatre d’aquests i que la incidència de llum i ombra sobre
els colors tenia una gran importància. Aquests quatre colors, que va anomenar
com colors bàsics, eren els que mostraven proximitat amb la terra, el foc,
l’aigua i el cel.
Arquetip o estratègia publicitària
1.- Es
tracta d'idees arraigades en la societat adoptades amb el pas del temps com a
conseqüència de les tradicions. La publicitat en el moment del procès creatiu
es basa en alguna d'aquestes per poder arribar a l'espectador. Font:
http://fellenbergcontarini.blogspot.com/2009/05/los-arquetipos-en-la-publicidad.html
Arquetip publicitari del problema -
solució
1.- Es
tracta d'una estratègia o arquetip publicitari el qual mitjançant el
plantejament d'un problema, n'ofereix una solució, però aquesta, només es
produirà si es fa ús del producte que anuncia. Font: Apunts de l'assignatura
Narrativa Audiovisual
Art
1.- L'art
és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una
forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma
d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se; de camps com la
música, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de
l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per
als primers Homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa;
aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una
funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental. Tradicionalment,
el concepte d'art va ser utilitzat per referir-se a qualsevol habilitat o
mestratge. Aquesta concepció va canviar durant el període romàntic, quan l'art
va arribar a ser vist com "una facultat especial de la ment humana per a
ser classificat al costat de la religió i la ciència". L'art s'estudia des
de diverses disciplines. L'art és, com a manifestació de l'activitat humana, és
susceptible de ser estudiat i analitzat, entre d'altres, des de la perspectiva
filosòfica –per exemple, com el raonament de l'ésser humà interpreta els
estímuls sensorials que rep–, psicològica –els diversos processos mentals i
culturals que es troben en la seva gènesi–, o sociològica –l'art com a producte
de la societat humana i analitzant els diversos components socials–. Però la
més difosa és la perspectiva històrica que s'estudia des de la història de
l'art.
Art abstracte
1.- L'art
abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representació
figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat de
les seves pròpies significacions. Aquest llenguatge s'ha elaborat a partir de
les experiències fauvistes i expressionistes, que exalten la força del color i
desemboquen en l'anomenada abstracció lírica o informalisme, o bé a partir de
l'estructuració cubista, que dóna lloc a diferents abstraccions geomètriques i
constructives. Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Arte_abstracto
Artista comercial
1.-
Predecesor del grafista, especialista del oficio (diseño gráfico) que recibía
dicho nombre con ciertas connotaciones peyorativas.
Arts aplicades
1.- Són
aquelles que expressen la visió subjectiva de l'autor i a més, tenen una funció
objectiva, la funcionalitat. FONT:
http://www.imageandart.com/tutoriales/estetica/alfavisual_2.html
Arts Aplicades:
1.- Aquest
concepte sorgeix en contraposició de les belles arts; les arts aplicades
incorporen els ideals de la composició i la creativitat a objectes d’us diari,
com per exemple una tassa, una revista o un banc decoratiu del parc.
(http://es.wikipedia.org/wiki/Artes_aplicadas)
Asimetria
1.- En imatge
l'asimetria es veu reflectia quan el pes visual dels elements de la imatge es
reparteixen de manera desigual respecte a un dels eixos principals (vertical o
horitzontal). L'asimetria respecte a l'eix horitzontal o diagonal és la més
freqüent. L'asimetria al trencar la formalitat estètica i convencional del
centre, representa l'alternativa més immediata de crear un efecto dinàmico en
la composició. Font:
http://www.aloj.us.es/galba/DIGITAL/CUATRIMESTRE_II/IMAGEN-PAGINA/composic3.htm
Atrezzo
1.-
Denominem atrezzo a tots aquells objectes claus o fonamentals per al
desenvolupament d’una història, i que per tant té un caràcter especial. Pot
afectar a qualsevol element del nostre escenari de cada dia i com a objecte que
és pot ser identificat en qualsevol cosa. Font:
http://www.vayatele.com/diccionario/diccionario-telefilo-atrezzo
Atributs
1.-
Característiques demogràfiques, socioeconòmiques o psicogràfiques d’un
individu. En un grup o organització venen donats per la mida, naturalesa
jurídica, estructura organitzativa, valor econòmic, etc. Existeixen dos tipus
d’atributs: 1. Atributs extrínsecs: també anomenats variables de imatge, són
atributs del producte mateix o variables de màrqueting mix dels que el
consumidor sol extreure Informacion sobre la qualitat. Aquest tipus d’atributs
no proporcionen cap tipus d’utilitat, d’ells no depèn la capacitat de
satisfacció del producte però la seva presencia pot indicar qualitat. Exemple:
nom de la marca, país d’origen, preu.. 2. Atributs Intrínsecs: atributs del
propi producte que proporcionen una utilitat al consumidor. Per exemple:
potencia d’un ordenador, nitidesa de la imatge en un televisor, seguretat en un
automòbil, etc. Font: www.adlatina.com
Audiovisual
1.-
Audiovisual és el concepte que uneix el auditiu i el visual. L'expressió
"art audiovisual" comença a usar-se als Estats Units en els anys 1930
amb l'aparició del cinema sonor. No obstant això, comença a teoritzar a França
durant la dècada dels anys 1950 per referir-se a les tècniques de difusió
simultània. És a partir de llavors quan el concepte s'amplia i el terme es
substantiva. En el terreny dels mitjans de comunicació de masses, es parla de
llenguatge audiovisual i comunicació audiovisual. El concepte audiovisual significa
la integració i interrelació plena entre el auditiu i el visual per a produir
una nova realitat o llenguatge. La percepció és simultània. Es creen així
Auditoria d'Imatge
1.-
Procediment per la identificació, anàlisi i avaluació dels recursos de la
imatge d’una entitat, per examinar el funcionament i actuacions internes i
externes, així com per reconèixer els punts forts i dèbils de les seves
polítiques funcionals amb l’objectiu de millorar el resultat i enfortir el
valor de la seva imatge pública. Tota auditoria de imatge consta de tres parts:
1. Auto imatge: és la imatge interna de la organització que contribueix a
partir de la percepció que té la institució de si mateixa. 2. Imatge
intencional: aquella imatge que l’empresa pretén projectar d’ella mateixa cap
als públics. 3. Imatge pública: aquella que els diferents públics formen de
l’organització. Font: http://www.rrppnet.com.ar/auditoria.htm
Autenticitat
1.- Tothom
sempre prefereix el genuí a la còpia, en publicitat no és diferent.
L'autenticitat en publicitat, pot suggerir que un producte és una d'aquestes
tres coses: - Genuí: el producte no és una imitació sinó autèntic. Exemple: un
iPod ha de ser d'Apple. - Originari d'un país: el vodka ha de ser rus, els
vaquers americans, la pasta italiana, ... - El primer en la seva classe: quan
el producte és el més comercialitzat de la seva categoria, el públic tendeix a
creure que és el millor. Font: Apunts assignatura Predisseny
Autopublicitat
1.-
Anuncis dels programes que la pròpia cadena emissora (de televisió o ràdio)
oferirà en breu o en dies successius. Abans de l'emissió del reportatge sobre
polítics de la Sexta es va emetre autopublicitat sobre el reportatge a la
pròpia cadena. Font: www.adlatina.com www.lasexta.com
Background:
1.-
S’utilitza per nombrar a tots aquells processos o rutines de execució que es
realitzen en segon pla. Això implica que el procés s’està duent a terme amb una
prioritat baixa i no sempre té la unitat central de processament de forma
seqüencial executant el seu codi. - Wikipedia.
Balanç de Blancs
1.- El
balanç de blancs és el control manual o automàtic de la càmera que ajusta la
brillantor dels colors vermell, verd i blau perquè la part més brillant de la
imatge aparegui de color blanc.
Banner
1.- Forma
típica de presentar publicitat en un lloc web. Consisteix en una imatge, en
alguns casos interactiva i animada, que mostra el producte o serveis. El seu
objectiu és fer que el visitant de la pàgina premi sobre per ampliar la
informació que conté. Existeixen diversos tipus de banners: 1. Banner
“click-down”: anunci que no necessita enviar a l’usuari a una altra pàgina per
mostrar el contingut. Quan l’usuari es situa sobre seu o fa click, el banner
amplia la seva mida per mostrar a dalt o a baix els nous continguts
publicitaris. 2. Banner “click- within”: Banner que permet clicar dins per
ampliar la informació de l’anunci en el mateix espai del banner, sense
necessitat de que l’usuari canviï de pàgina. 3. Banner ampliable: Banner que
pot ampliar l’espai de visualització en el que s’està mostrant en el moment que
l’usuari clica o passa per sobre amb la rata. 4. Banner Flash: Banner que utilitza
la tecnologia Macromedia Flash per mostrar-se en pantalla. Conté animacions i
permet la interactivitat. Fonts: www.masadelante.com/www.desarrolloweb.com
2.- És un
format per posar publicitat a Internet. Aquesta forma de publicitat consisteix
en incloure una peça publicitària dins d’una pàgina web. Els banners se solen
crear amb imatges o amb animacions creades a partir de tecnologies com Java,
Adobe Shockwave i Flas. http://es.wikipedia.org/wiki/Banner
Bauhaus
1.- idea
de que tot el que és visual, actualment, està en un mateix punt. Qualsevol
imatge està formada per tres nivells.
Bellesa
1.- La
bellesa és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea que
proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de
satisfacció. És una experiència en gran part subjectiva i no tot el que ens
causa plaer ha de contenir bellesa. També es pot definir la bellesa com la
percepció sensorial cognitiva que estimula un patró après d'harmonia al
percebre una entitat física que ens produeix una sensació de plaer (normalment
visual o auditiva). La bellesa és objecte d'estudi a l' estètica, la
sociologia, la psicologia social, i la cultura. Experimentar la
"bellesa" sovint implica interpretar que una entitat està equilibrada
i en harmonia amb la natura la qual cosa porta a trobar-se amb sentiments
d'atracció i de benestar emocional.
Belles arts
1.- Són
aquelles que expressen la visió subjectiva de l'autor de la bellesa. FONT:
http://www.imageandart.com/tutoriales/estetica/alfavisual_2.html
2.-
Aquestes descriuen una forma d’art desenvolupada principalment per l’estètica
que per la seva utilitat pràctica. Les principals són: arquitectura, escultura,
pintura, literatura, dansa i música- tot i així, en algunes institucions
educatives i en museus de belles arts se les associa exclusivament a les arts
visuals. Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Bellas_Artes
Belles Arts:
1.- (o
Arts Majors) Consisteix en l’art que desataca principalment per la seva
estètica, aquest tipus d’art serveix com a estímul intel•lectual o com a
sensibilitats acadèmiques per l’espectador.
2.-
tipologies de belles arts: Música: Conjunt organitzat de sons que transcorren a
través de període d'espai i temps. Sense cap dubte ha format part de la
història de la humanitat des de temps immemorials. Presenta característiques
d'estils a les diferents regions del planeta. Dansa: Es denomina així als
moviments corporals en forma rítmica que es guien per un patró, íntimament relacionat
amb la música és una forma d'expressió i comunicació. Pintura: És l'art de
representar formes i/o imatges reals, irreals o simplement abstractes sobre
alguna superfície. S'utilitzen pigments com a base d'aquest art. Escultura: Es
diu a l'art de crear formes originals del tipus figuratives (reals) o
abstractes, en qualsevol tipus de material. Es caracteritza per presentar les 3
dimensions de l'espai. Els artistes del Renaixement (com per exemple Miguel
Ángel) eren veritables experts en aquesta art. Arquitectura: És l'art de
projectar i construir qualsevol tipus d'edificació perdurable. Es regeix per
determinades regles, per així crear obres adequades a la seva intenció de
manera que siguin agradables a la vista i capaces d'incitar un plaure en ser contemplades.
Declamació: Com s'esmento anteriorment inclou a totes les formes de Literatura.
És l'art que utilitza a la paraula com a mitjà per aconseguir una combinació
d'aquestes que provoquin la mobilització de sentiments induint en general
plaure quan són llegides o escoltades. font: www.abcpedia.com
Below the line (BTL)
1.-
Anuncis ubicats en mitjans alternatius. Merchandising, Product Placement o
publicitat online són els més utilitzats.
2.- o
Publicitat sota la línia és una tècnica de màrqueting consistent en l'ocupació
de formes de comunicació no massives dirigides a segments específics. En alguns
sectors, aquestes accions són atribuïdes al màrqueting de guerrilla en el qual
la promoció de productes o serveis es duu a terme mitjançant accions que es
caracteritzen per l'ocupació d'altes dosis de creativitat, sorpresa i sentit de
l'oportunitat, creant-se nous canals per a comunicar missatges publicitaris.
Empra mitjans tals com el marxandatge, esdeveniments, mecenatge, mitjans de difusió
no convencionals, promocions i màrqueting directe, entre d'altres. (Font:
http://es.wikipedia.org/wiki/Below_the_line)
BENVENISTE
1.- Per a
aquest autor la relació entre significant i significat no és arbitrària, sinó
que ho és la relació de tot el signe amb el referent, amb la realitat. La
relació entre significant i significat és necessària, un exigeix l’altre. El
signe en remetre a la realitat ho fa d’una manera arbitrària, de vegades estarà
motivat i d’altres no.
BES
1.-
Benefici Emocional Singular. Es tracta de la característica d'un producte o
servei que el distingeix de la competència i que apela a les emocions dels
consumidors per tal de persuadir-los. En publicitat es destaca sempre aquest
benefici amb la intenció de vendre el producte. Sovint, els elements visuals
juguen un paper molt important a l'hora de ressaltar el BES, utilitzant de
diverses maneres la retòrica de la imatge per transmetre més clarament el
missatge. Font: Assignatures de Teoria de la Imatge i de Tècniques de
Publicitat
Boceto
1.-
También llamado esbozo o borrador, es un dibujo realizado de forma esquemática
y sin preocuparse de los detalles o terminaciones para representar ideas,
lugares, personas u objetos. Un boceto es un dibujo hecho a mano alzada,
utilizando lápiz, papel y goma de borrar, realizado generalmente sin
instrumentos de dibujo auxiliares. Puede ser un primer apunte del objeto ideado
que aún no está totalmente definido. Se pueden utilizar tanto técnicas de
perspectiva como vistas ortogonales. Es un dibujo rápido de lo que luego
llegará a ser un dibujo definido o la obra de arte final en sí.
Fuente:http://es.wikipedia.org/wiki/Boceto
Brand Alliance
1.- Acord
entre marques complementàries a fi de reforçar la seva imatge, en general, i la
percepció de la qualitat, en particular. Les aliances entre marques poden
servir per proporcionar una imatge de qualitat positiva a una marca poc
coneguda, que s’associa amb l’altre de major prestigi. Pot servir també per
transmetre informació sobre la millora dels atributs de determinat producte,
inclús quan la qualitat és constatable. Font: http://www.adlatina.com
Brand image
1.- Una
imatge aplicada a la marca o al producte fa que la gent s’hi fixi més i que li
sigui més fàcil de recordar. La imatge que projecta la marca ha de ser el més
fidel possible a la seva ètica perquè sinó hi hauria una dissonància en la
percepció de la marca per part dels clients. Quan es crea una imatge del
producte o de la marca no només és per vendre amb més facilitat sinó perquè el
consumidor relacioni la marca amb uns valors que la faran més forts i a la
vegada la diferenciaran d’altres.
Font:http://www.asiamarketresearch.com/glossary/brand-image.htm
Branding
1.-
Branding és un anglicisme i fa referència al procés de generar i potenciar la
imatge de marca mitjançant l’administració estratègica del conjunt d’actius
vinculats de manera directa o indirecta al nom o símbol que identifica la
marca. Per exemple, en el moment que es col·loca un banner en una pàgina web no
solament s’aconsegueixen clicks i vendes, sinó que l’anunciant al mateix temps
està potenciant la imatge de marca. El branding està format per cinc elements:
naming (creació d’un nom), identitat corporativa, posicionament, fidelitat de
marca i arquitectura de la marca. En molts casos, el terme “branding” també es
refereix a la suma dels valors totals de l’empresa o producte, ja siguin actius
i passius; tangibles o intangibles. Fonts: www.estoesmarketing.com/
es.wikipedia.org/wiki/Branding
Brief / Briefing
1.- Terme
anglès que s’utilitza per referir-se a la informació prèvia que entrega
l’anunciant a l’agència de publicitat per dissenyar el missatge i realitzar la
campanya publicitària. Aquesta informació es refereix a les característiques
del producte, l’empresa, els competidors, els objectius de la campanya, el
pressupost disponible, el públic objectiu al que va dirigit i la duració
prevista de la campanya. En general, constitueix aquell conjunt d’indicacions,
recomanacions o consignes relatives a un treball o activitat a desenvolupar per
un equip de persones.
Bryan Key
1.- Bryan
Key es el autor de varios libros que sustentan la teoría sobre la existencia de
la publicidad subliminal y la manipulación de las masas. Sus teorías afirman
que los mensajes publicitarios están llenos de mensajes ocultos con temas como
el sexo y la muerte y que éstos apelan a la psique humana manipulando y
fomentando el consumismo. Tales teorías han sido controvertidas y en general
poco aceptadas. Font: Wikipedia
1.- Una
disciplina acadèmica o un camp d'estudi és un branca de coneixement el qual es
pensat o investigat en una escola superior, un centre d'estudis o una
universitat. Les disiplines estan definides i reconegudes per les publicacions
acadèmiques on s'exposen els resultas dels processos de investigació i per els
cercles acadèmics, intel.lectuals o científics als quals pertanyen els
investigadors. ( font : http://es.wikipedia.org/wiki/Disciplina_acad%C3%A9mica
)
Diseño gràfico
1.- El
diseño gráfico es una profesión cuya actividad es la acción de concebir,
programar, proyectar y realizar comunicaciones visuales, producidas en general
por medios industriales y destinadas a transmitir mensajes específicos a grupos
sociales determinados. Ésta es la actividad que posibilita comunicar
gráficamente ideas, hechos y valores procesados y sintetizados en términos de
forma y comunicación, factores sociales, culturales, económicos, estéticos y
tecnológicos. También se conoce con el nombre de “diseño en comunicación
visual”, debido a que algunos asocian la palabra gráfico únicamente a la
industria gráfica, y entienden que los mensajes visuales se canalizan a través
de muchos medios de comunicación, y no sólo los impresos. Dado el crecimiento
veloz y masivo en el intercambio de información, la demanda de diseñadores
gráficos es mayor que nunca, particularmente a causa del desarrollo de nuevas
tecnologías y de la necesidad de prestar atención a los factores humanos que
escapan a la competencia de los ingenieros que las desarrollan. Algunas
clasificaciones difundidas del diseño gráfico son: el diseño gráfico
publicitario, el diseño editorial, el diseño de identidad corporativa, el
diseño web, el diseño de envase, el diseño tipográfico, la cartelería, la
señalética y el llamado diseño multimedia, entre otros. fuente:
http://es.wikipedia.org/wiki/Dise%C3%B1o_gr%C3%A1fico D.A.Dondis
DISTORCIONS ÒPTIQUES
1.- 58
DISTORSIONS ÒPTIQUES Hi ha moltes figures geomètriques que ens fan veure alguna
cosa que no correspon a la realitat: analitzem malament les línies, veiem
corbes on no n’hi ha o percebem objectes de dos dimensions com si fossin
tridimensionals. En aquests casos es tracta de distorsions òptiques. Aquestes
distorsions són un efecte més psicològic que òptic. Franz Müller-Lyer
del segle XIX, la il·lusió de la fletxa, és una de les il·lusions de longitud
més conegudes. Ens fa veure les males passades que ens juga la nostra
percepció. Si mirem la imatge veiem clarament que la fletxa de baix és més
llarga que la de dalt. Però els angles són els que ens enganyen: les dues
fletxes són de la mateixa longitud. Quan els angles es tanquen cap endins, la
línia sembla més curta; en canvi quan s’obren cap enfora, sembla més llarga.
Don Hertzfeldt
1.- Don
Hertzfeldt (born August 1, 1976) is the creator of many short animated films,
including the Academy-Award nominated Rejected and Everything Will Be OK. His
animated films have received over 150 awards and have been presented around the
world. Before the age of thirty, his films were already the subject of several
career retrospectives. He was the youngest director named in the "They
Shoot Pictures, Don't They" list of "The 100 Important Animation
Directors" of all time. The popularity of Hertzfeldt's work is
unprecedented in independent animation and his films are frequently quoted and
referenced in pop culture.
Donis A. Dondis
1.-
Graduada en disseny per el Massachussets College of Art, va ser professora
associada de comunicació a la Boston University School of Public Comunication i
directora del Summer Term Public comunication Institute. Ha produit, dirigit i
fotografiat un parell de films: “Coasting” (1967) i “Island Poem” (1969).
Encara que és principalment coneguda pel seu primer llibre metodològic: “La
sintaxis de la imatge”, un manual imprescindible no tan sols per a estudiants,
sinó per a qualsevol professional de la imatge al qual és imprescindible el
domini dels diferents alfabets, lèxics i sintaxis dels elements bàsics que
constitueixen la moderna teoria de la imatge. Font: A. Dondis, Donis. “La
sintaxi de la imatge”. Gustavo Gill ed. Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario