LA FORMA
1.-
Contínuament quan mirem a qualsevol lloc o a qualsevol cosa veiem formes per
tot arreu. Amb el sentit de la vista recorrem l’espai que ens envolta, toquem
coses, les atrapem, seguim els seus límits, explorem la seva textura... La
percepció de la forma és una activitat realment activa per a tots. La forma
material d’un objecte ve determinada pels seus límits. No importa que l’objecte
estigui de cap per amunt o cap per avall, però la percepció d’un objecte pot
canviar quan canvia la seva orientació espacial o el seu contorn. La forma
percebuda és el resultat de la combinació entre: 1. l’objecte material 2. el
medi lluminós que actua com a transmissor de la informació 3. les condicions
del sistema nerviós de l’observador La llum no travessa els objectes opacs, per
això els ulls només reben informació de les formes externes. A més, la llum
viatja en línia recta i, per tant, les projeccions formades sobre les retines
corresponen únicament a aquelles parts de al superfície externa del cos que
estiguin unides als ulls per línies rectes.
La guerrilla de la comunicació
1.- La
guerrilla de la comunicació busca la provocació d'efectes subversius (de
transformació o destrucció en la moral) mitjançant intervencions en el proces
comunicactiu. Aquest mètode segueix dos principis: el de distanciament i el de
la sobreidentificació. Els distanciaments es basen en canvis sútils en la
representació d'allò que és habitual per tal d'aconseguir-ne un punt de vista
no habitual. La sobreidentificació, significa expressar públicament aquells
aspectes d'allò habitual que, tot i ser coneguts, continuen siguen tabú. FONT:
apunts
La ley de la balanza
1.- El
esquema compositivo resultante es semejante a la figura de una balanza de cuyos
extremos penden dos platillos. El fiel de la balanza está situado en la mitad
del cuadro, y es el de mayor jerarquía e importancia en la composición aunque
no contenga ningún signo visual. A ambos lados de éste, y a la misma distancia,
se disponen sendos signos visuales, de igual tamaño y peso visual. Otra
variante compositiva de la ley de la balanza consiste en sustituir los dos
signos visuales situados a los lados del eje por grupos de signos visuales que,
equidistantes del centro, equilibren la composición.
http://iesjorgejuan.es/webiesjorgejuan/apuntes/dibujo/dibujoartisitico1/composicion.pdf
LA PINTURA D’ EDVART MUNCH
1.- Edvart
Munch, pintor noruec expressionista considerat el fisiòleg de l’ànima, ha
explorat els terrenys de la condició humana. Cap més artista ha desenvolupat
com ell un simbolisme personal tan peculiar, basat en experiències traumàtiques
pròpies. Munch, com Miquel Àngel, Grünewall, Rembrand, Van Gogh i
Gauguin (dels dos últims en va tenir molta influència) es va acabar veient com
un artista que havia reflectit la psique humana en el seu art. Sempre li havia
interessat més aprofundir en la missió de l’art que investigar innovacions
estètiques. Les seves obres, basades en les seves obsessions i frustracions,
varen obrir el camí de l’expressionisme. La ciutat moderna era el seu marc
ideal per reflectir la insociabilitat de l’ésser humà i per la utilitzava
convertint-la en el paisatge per on vagaven els seus fantasmes. “El crit”,
“Desesperació” i “Angoixa” formen la gran trilogia dedicada al buit existencial
de l’home, a la insuperable incomprensió del món que l’envoltava i,
conseqüentment, a l’horror. La pintura de Munch tracta de mostrar les
emocions més poderoses de l’ànima humana i aconsegueix endinsar-nos en la
situació existencial de l’home modern.
LA PUBLICITAT AL DESCOBERT
1.- El
documental espanyol "La publicitat al descobert" té com objectiu
mostrar al consumidor el funcionament de la publicitat, com aquesta el sedueix insitant-lo
a ser crític cap a ella. Seguidament, poso un link per poder observar les
diferents parts d'aquest documental:
http://blocs.xtec.cat/graficondara/teoria-de-la-imatge-publicitaria/
Latència de Resposta
1.-
Consisteix en mesurar el temps que els participants/persones tarden en
respondre a cers parells de paraules o imatges entre les que tenen que elegir.
Una resposta ràpida ens estaria indicant que no hi ha contradicció entre el que
el participant pensa i el que expressa. Si la resposta és lenta, la
probabilitat de contradicció és alta. Font: Néstor Braidot. (2009).
Neuromarketing. Barcelona. Gestión 2000.
Lengua y habla
1.-
Saussure distingue la lengua, lenguaje como sistema social, del habla o
lenguaje como uso diario, individual. En ontras palabras; la dicotomía o
distinción entre lengua (langue) y habla (parole), señala que existe una
diferencia real entre "la realización concreta de una expresión
lingüística o un conjunto de ellas" (habla) y "el sistema o estructura
que genera las expresiones de dichas expresiones" (lengua). Fuente:
Introducción a la semiótica - Tanius Karan
LEONARDO DA VINCI - TEORIA DEL COLOR
1.-
Leonado Da Vinci (1452-1519) va definir el color com a propi de la matèria. El
principal color de la seva escala era el blanc, ja que aquest permet rebre a
tots els altres colors. Després seguia el groc per la terra, el verd per
l’aigua, el blau pel cel, el vermell pel foc i el negre per l’obscuritat, ja
que és el color que ens priva de tots els altres. Barrejant aquests colors
obtenia els altres, destacant que el verd era el resultat d’una mescla.
Levi-Strauss
1.-
Levi-Strauss, va néixer a Brussel•les l’any 1908 i va morir a París l’any 2002,
va ser un antropòleg francès. Un dels seus reconeixements va ser la seva
denominació a l’intertextualitat com a “Bricolatge”, ja que segons aquest,
qualsevol literari podia crear les seves obres mitjançant les “eines” que
tenien al seu abast (altres obres literàries).- Wikipedia i apunts.
Ley de compensación de masas
1.- Se
fundamenta en el equilibrio de los pesos visuales. En este caso, el signo
visual principal se desplaza ligeramente del centro del cuadro y pasa a
situarse en un lateral del mismo. Para compensar este peso descentrado se colocan
otro u otros signos visuales, más o menos alejadas del centro, que
contrarresten el peso del primero. De esta manera se logra el equilibrio
visual. El aislamiento de un signo visual, hace que adquiera mayor
protagonismo, y por tanto mayor peso. http://iesjorgejuan.es/webiesjorgejuan/apuntes/dibujo/dibujoartisitico1/composicion.pdf
Ley de Pragmanz
1.- El ojo
y el cerebro humano buscan la resolución de los datos visuales que perciben “la
organización psicológica será siempre tan buena como las condiciones reinantes
lo permitan”.
Línia
1.- Quan
els punts estan tan pròxims entre sí que no els podem reconèixer
individualment, la cadena de punts es converteix en un altre element visual
distintiu anomenat línia, que també es pot definir com un punt en moviment. En
les arts visuals, la línia té una enorme energia. Mai és estàtica, es
infatigable i l’element visual per excel·lència de l’esbós. Font: -A. Dondis,
Donis. “La sintaxi de la imatge”. Gustavo Gill ed. Barcelona.
2.- Una
línia és un punt en moviment. És un element molt utilitzat perquè atorga
moviment, no està mai estàtica. La formació d’una figura geomètrica com
aquesta, d’una sola dimensió, es crea quan hi ha una successió molt pròxima de
punts que units entre si no es poden reconèixer i formen una cadena
longitudinal.
3.- és un
element bàsic de la comunicació visual. Es produeix quan la proximitat de punts
és tan propera que produeix un efecte de direccionalitat. Font: resum propi del
llibre -A. Dondis, Donis. “La sintaxi de la imatge”. Gustavo Gill ed.
Barcelona.
Llei de continuitat
1.- És
tracta d'una llei en la que es base la Gestalt. Aquesta diu que percebem com
una sola figura aquelles elements que presenten certa continuitat. Així doncs
tendim a percebre com una sola figura aquests tres elements que se'ns presenten
un al costat de l'altre 0_____________0
Llei de la comunitat o destí comú
1.- És
tracta d'una llei en la que es base la Gestalt. Aquesta diu que molts elements
movent-se en la mateixa direcció són percebuts com un únic element.
LLEI DE LA CONTINUITAT
1.-
Aquesta llei es constitueix amb elements que són comuns a altres lleis ja
mencionades. Té elements de tancament, perquè partícules independents tracten
de formar figures, de la mateixa manera pren propietats de l’experiència, ja
que es decanta per aquelles formes que tenen figures reconegudes o són més
familiars al perceptor. Aquesta llei té com característiques pròpies la manera
de presentar-nos les formes. En l’experiència perceptual hi ha una tendència a
que els membres constitueixin grups, a que les figures incompletes es
completin, es defineixin i precisin, i a que el camp total estigui organitzat
en figura i fons. La percepció és un procés que busca un estat d’equilibri, on
les formes arribin a una màxima estabilitat i la organització total és
completa.
LLEI DE LA PROXIMITAT
1.- Quan
les parts d’una totalitat reben un mateix estímul s’uneixen formant grups en el
sentit de la mínima distància. Aquesta llei ens diu que tendim a agrupar coses
que es troben pròximes unes a les altres però més allunyades d’altres objectes.
Llei de la simetria
1.- És
tracta d'una llei en la que es base la Gestalt. Aquesta diu que les imatges
simètriques tendeixen a ser percebudes com un sol element. Així doncs dos
signes com per exemple aquests [ ] o bé aquests { } tendeixen a ser captats com
un sol element.
Llei del tancament
1.- És
tracta d'una llei en la que es base la Gestalt. Aquesta diu que les figures
obertes, inacabades o incomplertes tendeixen a tancar-se i a completar-se amb
el fi que adquireixin una forma.
2.- La
llei del tancament és una llei particular de la teoria de la Gestalt. Ens
explica que les formes tancades i acabades són més estables visualment, la qual
cosa fa que tendim a “tancar” i completar amb la imaginació les formes
percebudes. L’estudi realitzat per aquesta escola psicològica defineix que la
ment, quan percep alguna cosa inacabada o difosa, realitza un procés de buscar
una millor “gestalt”, alguna cosa més significativa, més coherent, completa i
amb més significat. Un bon exemple seria el triangle de Kanizsa, pel psicòleg
italià Gaetano Kanizsa, el qual va treballar a Trieste (Organization in vision:
Essays on Gestalt Perception, nova York, Praeger Publishers). Probablement si
mirem la figura que formen els kiwis veurem un triangle gran i posat del dret
que sembla aixecar-se sobre els tres cercles de fruita. Com que les formes
obertes provoquen incomoditat i existeix una tendència a completar amb la
nostra ment allò que falta, veiem el triangle com si estigués dibuixat o
resseguit. Fins i tot podem veure el fons del triangle d’un color lleugerament
més blanc que el blanc del fons de la figura.
Llei de proximitat
1.- És
tracta d'una llei en la que es base la Gestalt. Aquesta diu que els estímuls
pròxims entre sí tendeixen a percebre's agrupats. Així doncs davant un seguit
de punts com aquests ( .......... ) tendim a percebre una sola línia.
Llei de similitud o semblança
1.- És
tracta d'una llei en la que es base la Gestalt. Aquesta diu que els estímuls
semblants entre sí tendeixen a percebre's agrupats.
LLEI PRÄGNANZ
1.- Lley
que ens explica que les persones tendim a ordenar la percepció d’una manera
simple, ordenada i regular. “Per molt complicat que sigui el missatge, el
subjecte ho percep de la manera més simple”. Font:
http://personal.us.es/jcordero/PERCEPCION/Cap01.htm
Lleis de la Gestalt
1.- Les
lleis de la percepció de la Gestalt les van enunciar els psicòlegs Max
Wertheimer, Wolfgang Köhler i Kurt Koffka. Aquestes lleis enuncien principis
generals, presents en tots els actes perceptius demostrant que el cervell
realitza la millor organització possible dels elements que percep. Aquesta
millor organització possible es configura a partir de les lleis que ells van
anomenar lleis de la percepció. Aquestes lleis s'han utilitzat en disciplines i
àmbits tant diversos com l'arquitectura, la comunicació, la sociologia, la
psicologia, l'ecologia i el màrketing (entre d'altres). Les lleis de la Gestalt
són: -Llei general del fons i la figura -Llei general de la bona forma -Llei
del tancament -Llei del contrast -Llei de la proximitat -Llei de la similitud
-Llei del moviment i destinació comú. Font:
http://www.guillermoleone.com.ar/leyes.htm
lleis particulars de la Gestalt
1.- Llei
de tancament o complitut: Les formes tancades i acabades son més estables
visualment. Això fa que tendim a tancar i a completar amb la imaginació les
formes percebudes buscant la millor organització possible. Llei de contrast: La
posició relativa dels diferents elements incideix sobre la atribució de
qualitats dels mateixos tamanys. Llei de la proximitat: Els elements tendeixen
a agruparse amb els que es troben a una distancia menor. Llei de la similitud:
Els elements que son similars tendeixen a agrupar-se. Moviment o destí comú:
Els elements que es desplacen en la mateixa direcció tendeixen a ser vistos com
un grup o col·lectiu.
Llenguatge
1.-
Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un
receptor mitjançant un codi de signes vocals i auditius. Font:
www.diccionari.cat
2.- Mitjà
d'emmagatzematge i transmissió de la informació. Es utilitzat per arribar a una
forma de pensament superior als modes visual i tàctil. La seva variant parlada
evoluciona de manera espontània Font: La sintaxis de la imatge, D.A.Dondis
3.- El
llenguatge és la capacitat de comunicar-se utilitzant una sèrie de signes que
ens permeten comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor.
Llenguatge expressiu
1.- Aquest
és el que expressa emocions i sentiments mitjançant les paraules.
llenguatge icònic
1.- El llenguatge
icònic és un sistema de representació tant lingüístic com visual. Es parla de
llenguatge icònic en tractar la representació de la realitat a través de les
imatges. Per realitat s'entén la realitat visual, considerada en els seus
elements més fàcilment apreciables: els colors, les formes, les textures, etc.
Quan es parla de les imatges, el que varia respecte a altres models de
representació, no és la relació que pot guardar la imatge amb el seu referent,
sinó la manera singular que té la imatge de substituir , interpretar, traduir
aquesta realitat. Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Iconismo
llenguatge informatiu
1.- és
aquell que es limita a donar informació sobre el tema del que està parlant.
Llenguatge prescriptiu
1.- És el
que es veu regulat per unes normes gramaticals i que rebutja paraules i
expressions que provenen de grups socials de classe baixa ja que desprestigien
la llengua mare.
Llenguatge visual
1.- És un
llenguatge que utilitza imatges per transmetre idees i sentiments i a vegades
ho aconsegueix més que no pas utilitzant les pròpies paraules. Font:
http://www.iescapdellevant.org/departaments/epv/4eso/lenguaje_visual.pdf
Llum
1.- La
llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per l'ull humà, però
també pot incloure altres formes de radiació electromagnètica. La llum visible
és aquella porció de l'espectre electromagnètic amb longituds d'ona entre
aproximadament 400 nm i 800 nm (a l'aire). Les tres característiques bàsiques
de la llum són la brillantor (o amplitud), el color (o freqüència) i la
polarització (o angle de vibració). A causa de la dualitat ona-partícula, la
llum presenta propietats tant d'ones com de partícules.
Lluminositat
1.- És un
dels tres nivells que forma part del color. És la característica referida al
brillo (de la llum a la foscor). Font:
http://www.digitalfotored.com/imagendigital/luminosidad.htm
Logotip
1.- Un
logotip és la plasmació gràfica del nom d’una marca, títol, etc, fet amb un disseny
especial que es reprodueix als rètols, anuncis... El logotip constitueix la
identitat gràfica d’una marca. Consta de dos elements: la imatge i la
tipografia. La seva funcionalitat radica en la seva capacitat per comunicar un
missatge. Alguns elements que poden fer un logotip eficient són la
originalitat, funcionalitat, escalabilitat, variabilitat, transversalitat i
representivitat. http://invarietateferran.blogspot.com/2010/07/definicio.html
2.- El
logotip, també conegut com a logo, és un signe gràfic, distintiu o emblema
utilitzat per entitats comercials, organitzacions o individus amb l'objectiu de
facilitar i promoure el reconeixement públic instantani d'un producte, servei o
empresa. Font: vikipedia
Lotman, Yuri
1.- Yuri
Lotman (1922-1993): lingüista i semiòleg d’origen rus, fundador de la
culturologia. Lotman va ser una figura molt important en l’àmbit de la
semiótica cultural, així com un reconegut teòric sobre la literatura i
historiador de la literatura rusa. Va formar part de diverses academies
europees i americanes, a més va ser doctor 'honoris causa' reconegut per les
Universitats de Brussel•les i Praga Font: Viquipèdia
L’ÚS DEL COLOR EN EL MOVIMENT
IMPRESSIONISTA
1.- Podem
dir que els pintors d’estil impressionista varen ser els que més varen
utilitzar la tècnica del color en funció de la percepció visual. Es
caracteritzen per intentar plasmar la llum (la impressió visual) en el moment
en que s’està observant. Els impressionistes pintaren el moment de llum més enllà
de la descomposició de les formes. La segona meitat del segle XIX va permetre
la creació de nous pigments amb els quals els pintors donaren nous colors a la
seva pintura. Els impressionistes varen aconseguir una saturació (puresa) del
color impensable amb la qual varen poder realitzar un estudi dels colors. A
partir de l’ús de colors purs, els artistes varen donar lloc a la llei del
contrast cromàtic, és a dir: “cada color és relatiu dels colors que l’envolten”
i la llei dels colors complementaris, utilitzant colors purs sota contrasts,
generalment freds i càlids. No barrejaven els colors ni a la seva paleta ni als
quadres, sinó que deixaven que la llum fos barrejada per l’ull de l’observador,
com per exemple el puntillisme. D’aquesta manera varen anar enriquint el
llenguatge plàstic aplicant únicament els recursos propis de la pintura: el
color, el qual també els va permetre afinar el volum mitjançant més matisos
lluminosos, creant llums dins de les zones d’ombra i ombres dins les zones
lluminoses. Aquest ús dels colors seria absorbit després per les primeres
avantguardes. Tot i que la Teoria de la Gestalt va aparèixer més endavant, els
pintors impressionistes varen mostrar el que la Psicologia de la Gestalt
demostraria psicològicament i científicament més endavant. Els estudis
gestàltics diuen que parts inconnexes donen lloc a un tot unitari. Per això,
les pinzellades de colors purs de les obres dels impressionistes són percebudes
unitàriament, és a dir, adquireixen una unitat global que permet percebre un
tot definit, malgrat la manca de formes.
MARCA PUBLICITÀRIA
1.- una
marca és una denominació verbal, distintiu gràfic o una combinació d'ambdós
elements, amb l'objectiu de diferenciar-se de la resta. La marca pot ser
nominativa (substitució d'un nom comú per un de pròpi) gràfixa o mixta
www.estoesmarketing.com
2.- La
marca publicitària és un signe-estímul perquè causa estímuls al receptor que
genera associacions d’idees quan el veu. La marca contribueix a la finalitat de
la publicitat, és a dir, promoure i proposar productes qualificats.
Marca registrada
1.-
Protecció legal que gaudeix una marca inscrita en el Registre de Marques. Només
el propietari de la mateixa pot utilitzar el nom i símbol de la marca. Font:
www.adlatina.com
Màrqueting
1.- El
màrqueting, és el procés social i administratiu pel qual els grups i individus
satisfan les seves necessitats al crear i intercanviar béns i serveis, segons
Philip Kotler (considerat per alguns "pare del màrqueting".
Tanmateix, hi ha altres definicions; com la que afirma que el màrqueting és
l'art o ciència de satisfer les necessitats dels clients i obtenir guanys al
mateix temps. El màrqueting, en definitiva, és un procés de planificació del
producte, preu, distribució i promoció de béns, serveis o idees, i l'execució i
control d'aquesta planificació perquè l'intercanvi sigui satisfactori tant per
al consumidor com per l'empresa o organització. Cerca la satisfacció del
consumidor combinant les següents polítiques o instruments: producte, preu,
distribució i promoció (publicitat, venda directa, promoció de vendes,
relacions públiques, propaganda, etc.).
2.-
Provinent de la paraula market “mercat” en anglès, significa intercanvi
mercantil. El màrqueting simbolitza tots els processos necessaris que es duen a
terme al producte de bens o serveis amb el fi de posar-los a disposició del
consumidor. El màrqueting intenta esbrinar les preferències i necessitats dels
individus per adaptar la seva estructura i poder satisfer les necessitats dels
consumidors. http://marcaspublicitarias.blogspot.com/
Marshall McLuhan
1.- 21 de
juliol de 1911 – 31 de desembre de 1980. Educador, filòsof i estudiós canadenc.
Professor de literatura anglesa, crítica literària i teoria de la comunicació.
Va ser un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans i ha passat a la
posteritat com un dels grans visionaris de la present i futura societat de la
informació. McLuhan és el creador de nombrosos conceptes avui molt populars
sobre els mitjans de difusió massiva i la societat de la informació, tals com
la Galàxia de Gutenberg o la “aldea global” ( descripció de la interconnexió
humana a escala global generada pels mitjans electrònics de la comunicació ) ,
diferenciació entre mitjans freds i calents i la descripció dels mitjans de
comunicació com extensions de persones. Font:
http://es.wikipedia.org/wiki/Marshall_McLuhan
2.- Va
néixer a Edmonton l'any 1911 i va morir a Toronto l'any1980. Va ser filòsof,
professor i teòric canadenc que va influir en la cultura contemporània pels
seus estudis sobre la naturalesa i efectes dels mitjans de comunicació en els
processos socials, l'art i la literatura. Va estudiar un temps enginyeria a la
Universitat de *Manitoba i després es va traslladar a la de *Cambridge per
cursar literatura. Va impartir classes a la Universitat de Torontó. Els estudis
de McLuhan van ser pioners en l'esfera de la informació i la comunicació i de
la influència dels nous mitjans i l'electricitat en els canvis de percepció de
l'home modern. La seva famosa frase "el mitjà és el missatge" s'ha
convertit en un lema de l'estètica i les ciències de la comunicació
contemporànies. Per a ell, la manera de percebre la realitat està en relació
directa amb l'estructura i la forma de la informació, i cada mitjà està
relacionat al seu torn amb una part de la *psiquis humana. La seva obra està
escrita majoritàriament en forma d'aforismes o fragments breus, a l'estil del següent:
"Tota forma de tecnologia és un reflex de la nostra experiència
psicològica més íntima"; i, en gran part, la seva escriptura està
presidida per l'humor: "Com la màquina d'escriure, el telèfon fusiona
funcions, capacitant a la telefonista, per exemple, per ser la seva pròpia
engalipadora i madame."
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/mcluhan.htm
Martine Joly
1.-
Martine Joly és professora a la Universitat Michel-de-Montaigne-Bordeus III. Ha
impartit classes en l'àmbit de la imatge i l'audiovisual, tant a França com a
l'estranger. Entre d'altres publicacions és autora de Introducció a l'anàlisis
de la imatge.
MARTINET
1.- En
descobrir la teoria de la Doble Articulació del Llenguatge aquest autor va
establir la diferència entre el llenguatge humà i els altres sistemes de
comunicació: els signes del llenguatge posseeixen una doble articulació mentre
que la resta dels signes sols una. Tot fragment lingüístic està articulat sobre
dos nivells diferents però superposats i simultanis alhora. El primer nivell és
anomenat primera articulació i està constituït per MONEMES o unitats
significatives. El segon nivell l’anomena segona articulació i s’articula en
FONEMES o unitats més petites sense significat i indivisibles. La doble articulació
confereix al llenguatge possibilitats infinites de construcció de missatges
mentre que solament li exigeix un nombre ben reduït d’unitats.
Matís
1.- És un
dels tres nivells que composa el color. El matís és el mateix color. cada matís
té les seves pròpies característiques. Hi ha tres matissos primàris (el groc,
el vermell i el blau) i, tres matissos secundaris que deriven d'aquests
(taronja, violeta i verd).
Font:http://html.rincondelvago.com/composicion-artistica.html
Matiz (Hue)
1.- Es el
estado puro del color, sin el blanco o negro agregados, y es un atributo
asociado con la longitud de onda dominante en la mezcla de las ondas luminosas.
El Matiz se define como un atributo de color que nos permite distinguir el rojo
del azul, y se refiere al recorrido que hace un tono hacia uno u otro lado del
circulo cromático, por lo que el verde amarillento y el verde azulado serán
matices diferentes del verde.
Max Wertheimer
1.- Max
Wertheimer (1880-1943) va ser un psicòleg alemany i un dels fundadors del
corrent de pensament de la Gestalt. Max Wertheimer va néixer en una família
jueva germanòfona a Praga, el seu pare dirigia una escola de comerç mentre que
la seva mare se centrava en aspectes relacionats amb la literatura i la música.
Al 1898 va iniciar els estudis de dret, estudis els quals va complementar amb
la branca de la filosofia, la fisiologia i la música. Un dels seus professors
fou Christian Von Ehrenfels, un dels formuladors de la teoria de la Gestalt.
Entre els anys 1902 i 1904 Wertheimer va estar a Berlín, allà va rebre classes
de Carl Stumpf, durant aquesta etapa va augmentar els coneixements en l’àmbit
de la música, així com va estar força implicat en el panorama cultural
d’aleshores. Les seves principals aportacions van consistir en la creació d’una
tècnica basada en les associacions de paraules i les reaccions fisiològiques
per tal de detectar les mentides dels sospitosos, i així doncs, poder
determinar el grau d’implicació que guarden en relació un crim. Les seves principals
obres són: A History of Western Psychology A Brief History of Psychology FONT:
Viquipèdia
M. C. Escher - CEL I AIGUA
1.- Cel i
aigua, és un clar exemple de les diferents percepcions de figura-fons. En la
línia horitzontal que hi ha al centre, ocells i peixos són éssers de la mateixa
importància com a figures. Però el fet de volar l’associem amb l’aire, de
manera que els quatre peixos blancs es converteixen en el cel on volen els
ocells negres si mirem la part superior de la imatge. Si alterem la nostra
percepció fixant-nos en les figures clares veiem que els que abans eren ocells
ara es converteixen en el fons dels peixos, en l’aigua, en la part inferior de
la imatge. Si mirem les figures blanques veiem peixos que neden en un mar fosc
i si mirem les figures negres veiem ocells que volen en un cel clar.
media literasi
1.-
primera dimensió de l'alfabet visual
MEDIA LITERASY
1.- La
Media Literasy (L'alfabetització mediàtica o educació en comunicació) és el
procés d’accedir, analitzar, avaluar i crear missatges dels mitjans de
comunicació en una varietat amplia de formes. Utilitza un model basat en la
recerca que anima als ciutadans a que es preguntin què miren, veuen i llegeixen
en els mitjans. Tots pensem que no ens cal descodificar una imatge, que no cal
un aprenentatge previ. Donis A. Dondis ens demostra que per poder tenir la
consciència de comprensió d’una imatge cal tenir un coneixement previ de tots
els elements que configuren la imatge. L 'educació i l'alfabetització en
mitjans de comunicació proporciona eines per ajudar la ciutadania a analitzar
críticament missatges amb l'objectiu de detectar propaganda, censura i
prejudicis en els mitjans, entre d'altres coses Font: -A. Dondis, Donis. “La
sintaxi de la imatge”. Gustavo Gill ed. Barcelona. -Selfmade. Font:
http://en.wikipedia.org/wiki/Media_literacy
Memòria Visual
1.- És la
capacitat mental de registrar, conservar o evocar experiències visuals. Es basa
en el record d’una imatge o seqüència d’imatges. En publicitat es busca molt,
per tal de que el públic memoritzi un logotip, eslògan..etc.; per exemple, en
el cas de NIKE, un simple traçat l’hi recorda a tothom de quina marca es
tracta.
Mensaje icónico simbólico
1.- Está
formado por agrupaciones de elementos de la figura que se relacionan con
conocimientos pertenecientes a la realidad cultural compartida por emisor y
receptor. Fuente:http://comunicacion.idoneos.com/
Mensaje lingüístico
1.- Se
refiere al lenguaje articulado escrito que podría llegar a formar parte de la
misma imagen. Por otra parte, la ausencia de palabras recurbre siempre una
"intención enigmática".
2.- La
imagen entrega de inmediato su primer mensaje cuya sustancia es lingüística.
sus soportes son la leyenda marginal y las etiquetas insertadas en la
naturalidad de la escena. Para ser descifrado se necesita el conocimiento de la
escritura. Fuente: http://www.gestandoideas.com.ar/apuntes/retorica.pdf
Mensaje subliminal
1.- Una
señal diseñada para pasar por debajo de los límites normales de la percepción.
Puede ser inaudible para la mente consciente pero audible para la mente
inconsciente o profunda.
Mensaje visual
1.- Es un
sistema de códigos percibido por el órgano visual y que esta encaminado a dar a
conocer una idea. Es un elemento básico dentro del proceso de la comunicación
visual, un proceso que parte de la misma premisa que cualquier proceso
comunicativo: transmitir información.
Fuente:http://disegnaresidear.wordpress.com
Ment
1.- La
ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció,
cognició, emoció... És el que dóna consistència a les impressions i pensaments
del subjecte, el que li permet tenir consciència i personalitat diferenciada de
la resta. Segons el punt de vista adoptat, la ment pot ser un component del
cervell o una entitat separada, pertanyent a un altre pla explicatiu.
Merchandising
1.- És la
part del màrqueting que té per objecte augmentar la rendibilitat en el punt de
venda. Són activitats que estimulen la compra en el punt de venda. És el
conjunt d'estudis i tècniques comercials que permeten presentar el producte o
servei en les millors condicions, tant físiques com psicològiques, al
consumidor final. En contraposició amb la presentació passiva, es realitza una
presentació activa del producte o servei utilitzant una àmplia varietat de
mecanismes que el fan més atractiu: col.locació, presentació, etc.
Metáfora
1.-
consiste en la identificación de un término real, con un término imagen.
Establece una relación de identidad total entre dos seres, reflexiones o
conceptos, de tal forma que para referirse a uno de los elementos de la
metáfora se organiza el nombre de otro. Significa comparar dos elementos sin
ocupar nexos.
2.- Aquest
recurs s’utilitza quan es traspassen característiques d’un objecte a un altre.
En literatura un exemple seria: ull de cel, en aquesta expressió atribuiríem el
color del cel al dels ulls.
3.- és una
figura retòrica que el que fa es establir una relació entre dos termes de
semblança en els quals atribueix algunes característiques entre ambdues. La
metáfora també es considerada quan diem que parlem en doble sentit. També es
podria dir que és una comparació entre els dos termes. FONT -
http://www.ejemplode.com/12-clases_de_espanol/109-ejemplo_de_metafora.html
4.-
aquesta figura retòrica el que preten es crear una relació directe entre un
element real i un altre. Aquests dos elements han de tenir una relació de semblança
per tal de poder atribuir unes característiques. FONT -
http://www.publicidadyretoricaelvirapaula.blogspot.com/
Metàfora
1.- Una
metàfora és quan s’estableix una relació de semblança entre dos termes, alguna
característica o qualitat que existeix entre ambdues, es com quan parlem en
doble sentit. En la metàfora fem referència poètica a aquesta característica
que volem ressaltar i diem el mateix però de manera més bella. Així doncs, la
metàfora la podem definir com una comparació entre dos termes que aparentment
no tenen cap relació. El concepte de metàfora prové del vocabulari grec i
significa “més enllà”. Els termes de la metàfora no tenen relació, però es molt
important aquesta per a que s’entengui la relació. http://www.lukor.com/literatura/metafora.htm
Metàfora visual
1.- Quan
utilitzem una cosa per identificar una altra, estem usant una metàfora. Les
metàfores tenen el potencial per anar més enllà de la coa típica i previsible i
encara així ser interpretades immediatament. Aquestes també poden tenir una
altre funció, poden actuar com una representació més atractiva d'una idea quan
el producte o servei real poc resultar poc atractiu.
Metonimia
1.- És una
figura retòrica que consisteix en designar la part per la part, és a dir, la
substitució d’un terme per un altre que presenta amb el primer una relació de
contigüitat espacial, temporal o causal.
(http://retorica.librodenotas.com/Recursos-estilisticos-semanticos/metonimia)
2.- És una
figura retòrica relacionada amb la metàfora que consisteix en designar una cosa
o idea amb el nom d’una altre basant-se en la relació de proximitat existent
entre l’objecte real i l’objecte representat. Els casos més freqüents de
metonímia són les relacions del tipus “causa -efecte” i les del “tot per la
part”. http://www.retoricas.com/2009/06/definicion-de-metonimia.html
3.- És una
figura retòrica la qual consisteix en nombra un objecte o una persona per un
altre nom que no sigui el seu, és a dir, dessignar assignar un nom d'alguna
cosa que tingui una certa relació de proximitat entre els dos elements. Un
exemple d'aquesta figura seria quan es diu l'expressió: carecer de pan, que vol
dir no tenir treball. FONT -
http://www.retoricas.com/2009/06/definicion-de-metonimia.html
4.-
existeixen diferents tipus de metonímia: - La causa per l'efecte, l'autor per
la seva obra, el símbol pel que simbolitza, el lloc per la cosa que procedeix
d'ell, l'específic pel genèric, l'abstracte pel concret, la matèria pel
material del que està fet, l'instrument per qui l'utilitza... (FONT: apunts)
Metonímia
1.- És
tracta d’una figura retòrica relacionada amb la metàfora que consisteix en
designar una cosa o idea amb el nom d’un altre basant-se en la relació de
proximitat existent entre l’objecte real i l’objecte representat. Els casos més
freqüents de metonímia són les relacions del tipus causa-efecte i les del tot
per la part. http://es.thefreedictionary.com/metonimia
Mijaíl Mijailovich Bajtín
1.- Mijaíl
Mijailovich Bajtín, ( Orel 17 de Novembre del 1856 – Moscou 7 de Març del
1975), crític literari, teòric i filòsof del llenguatge soviètic. Va ser un
dels primers a parlar de la Intertxetualitat. En la seves obres és va adornar
que podia trobar intertextualitat d’altres obres literàries.
Missatge icònic
1.- Dins
d'un context analític de la imatge, ens referim a aquells signes compostos per
una sèrie de símbols plàstics i el conjunt final dels quals és recognoscible i
atribuïble a un determinat significat, tant denotativament com connotativament.
(Font: http://www.centro-de-semiotica.com.ar/groupem.html)
Missatge plàstic
1.- Dins
d'un context analític de la imatge, ens referim a aquells signes que, junts,
conformen el total del significat icònic com poden ser el color, la forma o la
textura. Segons Groupe u, la significació del missatge visual estarà
determinada per l'elecció dels signes plàstics, encara que aquests es
complementin amb els icònics.
Missatge subliminal
1.- Es
tracta d'un missatge dissenyat per passar per sota dels límits normals de
percepció. És un missatge que passa desapercebut a la ment conscient, però
roman en la inconsciència. Font: Wikipedia, adaptat
Modalidad
1.- Se
refiere al “estatus de realidad” acordado o enunciado por el signo, texto o
género; a “la autoridad” y confiabilidad del mensaje, su valor de verdad o
realidad. Fuente: Lecciones del Portal - Tanius Karan
Modalitat
1.- Es
refereix al "estatus de realitat" acordat o enunciat per un signe,
text o gènere; a la autoritat i confiabilitat del missatge, el seu estatut
ontològic o el seu valor de veritat o realitat. (Font: Introducción a la
semiotica de la imagen / Tanius Karan)
Modelo actancial
1.-
Desarrollado por Greimas, permite conocer la articulación de los distintos
actantes en el relato. Fuente: Introducción a la semiótica - Tanius Karan
Món de la imatge
1.-
Representació de la realitat dins una societat polisèmica.
Moviment
1.- Aquest
element visual és una de les forces més predominants de l'experiència humana. A
nivell fàctic, tan sols es pot apreciar en pel·lícules, televisió, etc. Però en
formulacions visuals estàtiques és més difícil de conseguir. De fet, l'ull humà
tan sols el pot apreciar en una imatge a través de la utilització de línies i a
partir de les referències esquerra-dreta i amunt-avall. Font: La sintaxis de la
imagen, Donis A. Dondis.
Mutaciones diacrónicas y sincrónicas
1.- Toda
imagen es un producto social histórico. Las mutaciones diacrónicas son
históricas y las sincrónicas territoriales. Fuente: Lecciones del Portal -
Tanius Karan
Necessitats publicitàries
1.- Tot
anunci o acció publicitària va lligat a un tipus de necessitat: 1. Necessitat
derivada: lligada a la necessitat absoluta. Consisteix en tenir que satisfer el
desig de compra d’un producte en concret per cobrir la necessitat absoluta. 2.
Necessitat absoluta: aquella que l’individu té com independència dels altres
individus. Són limitades i es van reduint a mesura que s’atenen. 3. Necessitats
relatives: aquelles que venen donades per la necessitat de sentir-nos superiors
als altres. Són limitades i canviants. Font: http://recursos.cnice.mec.es /
www.aficion.info/tema-3618.html
Negatiu
1.- Un
negatiu és una imatge fotogràfica en la qual les llums apareixen en tons foscos
i les ombres en tons clars. Les zones que reflecteixen poca llum o cap es
converteixen en les parts clares o *transarentes de l'emulsió. En color, a més
d'aquesta inversió tonal, es produeix una inversió cromàtica, i cada color
apareix representat pel seu complementari. A partir d'un negatiu s'obté un
positiu. FONT:http://www.fotonostra.com/glosario/negativo.htm
Net-art
1.- Surge
en los años noventa “como un desafío por parte de una generación de artistas
crecidos con las nuevas tecnologías que, seguros de que sus obras inmateriales
eran ajenas a cualquier paradigma vinculado a su posible comercialización, se
permitieron cuestionar el concepto de obra de arte y denunciar la actitud
conservadora y perezosa del mundo del arte hacia los nuevos medios” (Roberta
Bosco y Stefano Caldana, 2008).
2.- És una
de les formes d’art interactiu habilitades per a suports digital. Una obra de
Net-art té com a característica fonamental l’ús dels recursos de la xarxa per
reproduir la creació artística. http://es.wikipedia.org/wiki/Net.art
Neurociència
1.- La
neurociència estudia l'estructura i la funció química, farmacologia, i
patologia del sistema nerviós i de com els diferents elements del sistema
nerviós interaccionen i donen origen a la conducta. Les neurociències es
combinen amb la psicologia per crear la neurociència cognitiva. Avui en dia, la
neurociència cognitiva proporciona una nova manera d'entendre el cervell i la
consciència.
Neuroestètica
1.-
Neuroestètica: Es tracta d’una subdisciplina de la neurociència. De fet, és la
branca que estudia les bases científiques que porten als éssers humans a
considerar que, els diferents estímuls que reben d’una imatge, un so, o de
qualsevol forma de comunicació, siguin considerats art o no. Font: definició
basada en les classes de la Celia.
Neurona
1.- Una
neurona és una cèl·lula del teixit nerviós. Les neurones es troben a l'encèfal,
la medul·la espinal i els ganglis nerviosos i són en contacte amb tot el cos. A
diferència de la majoria de les altres cèl·lules de l'organisme, les neurones
normals en l'individu madur no es divideixen excepte en algunes àrees molt
concretes com la regió hipotalàmica de l'encèfal, on tenen un ritme constant de
divisió encara que esdevingui sempre a una velocitat molt baixa, així com les
cèl·lules olfactives sí que es regeneren. Els nervis mielinitzats del sistema
nerviós perifèric també tenen la possibilitat de regenerar-se mitjançant la
utilització del neurolema, una capa formada pels nuclis i per les cèl·lules de
Schwann. La funció principal de les neurones és transmetre els impulsos
nerviosos. Segons quin sigui el sentit d'aquests impulsos, les neurones es
classifiquen en aferents, quan porten al sistema nerviós els impulsos de
l'exterior i del mateix organisme, i en eferents, quan transmeten les ordres
del sistema nerviós als òrgans efectors, com ara els músculs.
2.- Una
neurona és una cèl•lula del teixit nerviós. Està formada pel cos cel•lular i
l'axó. En el cos cel•lular es troba el nucli i el citoplasma de la cèl•lula.
Del cos creixen dos tipus de prolongacions: les dendrites, curtes i amb
ramificacions arborescents, i l'axó, envoltat per la beina de mielina i que
acaba en ramificaudcions independents, les quals, entren en contacte amb un
altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dentrítiques d'una
altra neurona. Font:vikipedia
Neurones mirall
1.- Les
neurones mirall es van descobrir als anys 90 quan uns investigadors
investigaven amb monos. Aquestes neurones estan associades a l'activitat motora
i les tenim tots els humans. Les neurones mirall s'activen quan observen a una
altra persona realitzar una activitat. Per exemple: si jo estic mirant la
televisió i veig a un personatge plorar i jo també ploro perquè sento empatia,
l'explicació d'aquesta empatia és gràcies a les neurones mirall.
Neutralitat
1.- Parlem
de neutralitat en un disseny en aquelles situacions en les que no hi ha cap
element que destaqui sobre un altre. Font:
http://aulaweb.uca.edu.ni/blogs/karlasl/category/tecnicas-de-comunicacion-visual/
Newsletter
1.- Una
“Newsletter” o “butlletí electrònic” consisteix en una pàgina de contingut que
s’envia de forma periòdica,en text pla o codi HTML, que conté informació sobre
promocions comercials o publicitat de la pàgina web o empresa que l’emet. Aquest
tipus de publicitat es rep a la bústia del correu electrònic del destinatari,
que ha hagut d’inscriure’s voluntàriament o donar el correu electrònic a la
pàgina web o empresa per tal de rebre la informació. Font: www.consumoteca.com
Nivel abstracto
1.-
cualidad cinestética de un hecho visual reducido a sus componentes visuales y
elementos básicos. Se eliminan los detalles que no interesan y se carga el
acento en los rasgos distintivos. Fuente: Sintaxis de la Imagen, Dondis
Nivelación y agudizamiento
1.-
“Nivelación y agudizamiento” vénen a ser sinònims de "harmonia i
estabilitat" i "generador de tensions i el visualment
inesperat". Mitjançant un exemple, un punt situat al centre geomètric
d'una un mapa estructural ens oferiria una situació harmoniosa i estable,
absent de sorpresa visual. En canvi, la col·locació del punt en la part
superior dreta provoca aguditzacions. En ambdós casos, en totes dues, hi ha una
claredat de propòsits. És important deixar clara la intenció compositiva.
L'ambigüitat és totalment indesitjable des del punt de vista d'una sintaxi
visual correcta. És contraproduent frustrar i confondre aquesta funció única si
es persegueix un missatge clar i ben definit. Idealment, les formes visuals no
haurien de ser mai deliberadament fosques, haurien d’harmonitzar o contrastar,
atreure o rebutjar, relacionar o xocar. Si bé, cal aclarir que totes aquestes
afirmacions queden supeditades a la intencionalitat del creador.
http://egra1.blogspot.com/2007/04/nivelacin-y-aguzamiento.html
Nivel de expresión visual
representacional
1.-
Aquello que vemos y reconocemos desde el entorno y la experiencia. Fuente:
Sintaxis de la imagen - D.A, Dondis
Nivell de creativitat
1.- Per
tal de valorar si un anunci és creatiu dependrà dels nostres criteris
subjectius, és a dir, a partir de la nostra personalitat, els coneixements de
la publicitat, l’estètica, la imatge i el disseny. FONT -
http://analisis-publicidad.blogspot.com/2010/01/index-de-questionaris.html
2.- La
creativitat és la capacitat de crear, de produir coses noves i valuoses. És la
capacitat d'un cervell per arribar a conclusions noves i resoldre problemes
d'una forma original. Un anunci pot ser més o menys creatiu, tot dependrà del
criteri personal de la persona que l'està observant, així com dels seus gustos
i coneixements sobre publicitat, estètica, imatge i disseny. [Fonts:
http://analisis-publicidad.blogspot.com/2010/01/index-de-questionaris.html -
http://www.psicologia-positiva.com/creatividad.html]
Nivell de creativitat:
1.- un
anunci pot ser més o menys creatiu. La valoració dependrà del criteri personal
de cadascú, així com dels propis coneixements sobre publicitat, estètica,
imatge i disseny. En la seva valoració es té en compte que es realitza a partir
de criteris o elements subjectius. font: apunts
Nivells dels missatges visuals
1.- Els
missatges visuals es componen de tres nivells: -L'input visual, que consisteix
en el sistema de símbols utilitzat. -El material visual representacional que
reconeixem en l'entorn i que es pot reproduir en pintura, cinema, dibuix i
escultura. - La infraestructura abstracta, és a dir, la forma de tot allò que
veiem (ja sigui natural o aconseguit mitjançant efectes intencionats). Font:
Sintaxis de la imatge de Dondis
Nivel simbólico
1.-
Sistema de símbolos codificados que el hombre ha creado arbitrariamente y los
que adscribe un significado.
Objetivo gran-angular
1.- El uso
de una óptica específica como el objetivo gran-angular proporciona imágenes
distorsionadas de la realidad al hacer que los objetos cercanos se perciban con
una exagerada acentuación del tamaño del primer témino mientras que el resto se
distancia fuertemente aumentando la sensación de profundidad de la perspectiva.
fuente:
http://www.aloj.us.es/galba/DIGITAL/CUATRIMESTRE_II/IMAGEN-PAGINA/1codigos5.htm
Obsolescencia
1.-
Carácter perecedero de la apariencia del diseño industrial que se planifica
deliberadamente para provocar una renovación constante de la producción.
Onomatopeia
1.- És la
coincidència parcial entre el significant i el significat d'un signe
lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el
contingut mental associat a aquella paraula. Per exemple, si en una imatge d'un
anunci hi observem XOF! voldrà dir que quelcom ha caigut a l'aigua
www.wikipedia.org
Orientación/equilibrio
1.- La
línea indica orientación o dirección y crea una tensión en un determinado
sentido. También produce equilibrios o desequilibrios dentro de los enunciados
visuales.
http://iesjorgejuan.es/webiesjorgejuan/apuntes/dibujo/dibujoartisitico1/composicion.pdf
Otto Poetzle
1.- El
científico formuló su Ley de exclusión alrededor de la observación de que los
seres humanos excluyen de sus sueños los datos percibidos de manera consciente.
Concluyó diciendo que el contenido de los sueños estaba compuesto en esencia de
información percibida subliminalmente. Poetzle reflexionó sobre que el concepto
de transformación de Freud, la tercera característica del sueño, era en esencia
una modificación de material percibido de modo subliminal.
Oxímoron
No hay comentarios:
Publicar un comentario