Iconicitat
1.- És el
grau de similitud que hi ha entre una imatge i l’objecte. Pot tenir un alt grau
de realisme o pot ser més abstracte.
ICONICITAT a la publicitat
1.- La
iconicitat és la propietat dels signes que tenen una relació de similitut amb
alló que representen. A la publicitat,la funció referencial que necessita
exposar amb la major claredat possible l'objecte anunciat, fa que la iconicitat
més destacable sigui la fotogràfica. Això es deu a raons culturals ja que la
imatge fotogràfica és la que major poder referencial posseeix. El procés de
descodificació de la imatge fotogràfica s'ha convertit en un fet instantani,
gairebé imperceptible. A més, la televisió presenta la major part de les seves
imatges amb aquest tipus d'iconicitat i això contribueix a la versemblança de
la imatge televisiva. Per tant, en assumir aquest tipus d'imatges, la
publicitat televisiva assumeix també la versemblança del medi el que és molt
convenient per als seus fins.
Iconisme
1.-
Sistema de representació tan lingüístic com visual. És parla de iconisme al
tractar la representació de la realitat a través de les imatges. Entenem per
"realitat" la "realitat visual", considerant els seus
elements més fàcils apreciables: colors, formes, textures..etc. Font:
http://pinturagotica.blogspot.com/2009/06/que-es-el-iconismo.html
iconocitat
1.- El
terme inconocitat es refereix al grau de referència de una imatge. És a dir, la
relació d'aparença entre la pròpia imatge i els seu referent. El concepte
d'iconocitat expressa les categories i nivells de relació d'una imatge amb la
imatge d'un objecte real
Iconologia
1.-
S'anomena iconologia a la branca de la simbologia i de la semiologia que
estudia les denominacions visuals de l'art, per exemple la representació de les
virtuts, vicis i altres coses morals o naturals, amb la figura o aparença de
persones. Per extensió, es tracta de la ciència que estudia les imatges,
emblemes, al·legories i monuments amb què els artistes han representat als
personatges mitològics, religiosos o històrics i es diferència de la
iconografia en què aquesta té com a finalitat la simple descripció d'imatges,
mentre que la iconologia les estudia amb tots els seus aspectes, les compara i
les classifica, arribant inclús a formular lleis o normes per conèixer la seva
antiguitat i diversos significats i interpretacions. [Font:
http://es.wikipedia.org/wiki/Iconolog%C3%ADa]
Identidad visual
1.- La
identidad visual de una marca hace referencia a su apariencia física aquella
que identifica visualmente a una empresa y supone el primer impacto ante la
opinión pública en general y de manera práctica ante los clientes y posibles
clientes. Por ello supone un aspecto muy importante a la hora de desarrollar
una marca y todos sus elementos, como la definición de marca y producto, la
detección de los públicos a los que se dirige, la ubicación (si es comercio),
etc. En muchos casos se identifica la imagen visual con su logotipo, pero se
compone de más ingredientes: Papelería corporativa y fiscal, rotulación
externa, comunicación digital, vestimenta e indumentaria, etc . Para realizar
estos elementos hay que tener en cuenta: La tipografía. ‰ La gama de
colores. ‰ Logotipo, Imagen o símbolo. ‰ La leyenda o el lema
(eslogan o eslóganes). Todos los aspectos en general de una empresa influyen en
la Identidad Corporativa.
IDENTITAT DE LA MARCA
1.- La
marca està configurada per dos elements, el nom i el logotip. El nom és la part
de la marca que es pot pronunciar, és la identitat verbal de la marca, en canvi
el logotip és la representació gràfica del nom, la grafia pròpia amb la que
aquest mostra. http://marcaspublicitarias.blogspot.com/
Ideoescena
1.- La
reproducció d’una representació mental visualizable. Font:
http://www.portalcomunicacion.com/index.asp?lng=cat
Ideologia dels mitjans
1.- La
ideologia d’una societat són el conjunt d’ideals que comparteixen les persones
sobre la realitat. Però la ideologia no s’estén només a nivell cultural o
nacional sinó que dins una mateixa comunitat poden conviure més d’una
ideologia, a vegades totalment contraries les unes amb les altres. Tenim un exemple
molt clar que ens ajuda a il•lustrar aquest fet: a Espanya hi ha molts diaris
i, evidentment, no tots tenen la mateixa manera de veure les coses ni la
mateixa manera d’enfocar-les, no obstant a vegades el mateix tema és tractat de
maneres tan abismalment diferents que sembla que el lector estigui llegint dos
notícies diferents. Per exemple: El País i La Vanguardia. Font: Viquipèdia
2.-
Ideologia: Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic,
social, polític...) i que pretén la seva conservació (ideologies
conservadores), la seva transformació (radical, sobtada i violenta - ideologies
revolucionàries - o lenta i pacífica - ideologies reformistes -) o la
restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries). http://ca.wikipedia.org/wiki/Ideologia
Il·luminació
1.- en
clau alta o baixa, depenent de la intensitat i de l'èmfasi que es vulgui donar
segons el tema que es tracti en la gravació d'espots o curtmetratges. Natural o
Artifical
Iluminación
1.- La
iluminación es un aspecto más de la configuración de las imágenes, ya que de
ella depende que sean percibidas las formas, los colores, y el resto de los
elementos visuales en el plano de la representación. La luz existe implícitamente
en la representación, pero también es sugerida a través de la relación de
contraste , de sombras proyectadas y demás recursos visuales que sean
representados.
Imagen abstracta
1.- Una
imagen abstracta es esa que no se nos hace familiar, cuando pierde esta esencia
deja de ser abstracta.
Fuente:http://es.scribd.com/doc/29084718/23-La-Imagen-Abstracta
Imagen digital
1.- Es
cualquier imagen, fija o en movimiento, que se capture en un medio electrónico
y que se represente como un archivo de información leído como una serie de
pulsos eléctricos. Fuente: Apuntes de clase.
Imagen Fotográfica
1.- Imagen
reproducida con el sistema de captación y registro de la realidad actual más
extendido, la fotografía. La imagen fotográfica en su vertiginoso desarrollo y
avance global, aún se hizo acreedora de un nuevo e importante significado
procurado por su innegable poder informativo y de sugestión. Sería su capacidad
de informar y transmitir ideas y conceptos cargados de infinitas lecturas, lo que
la convertían al mismo tiempo en lenguaje universal e indiscutible medio de
comunicación. Es en la conjunción de estas características, donde radica el más
alto grado de polivalencia de la imagen fotográfica. Y es también en el hábil
manejo de ellas, donde reside lo satisfactorio del uso de la imagen como
elemento imprescindible dentro de la comunicación gráfica. Como elemento
fundamental del diseño, la imagen, (para nosotros, siempre "imagen
fotográfica"), representa básicamente el lecho sobre el que nace y se
desarrolla la idea, mostrando por sí sola, todo su poder de atracción visual,
de impacto emocional y de transmisión de mensajes. En la actualidad, la imagen
fotográfica, directa o manipulada, con o sin aditamentos, constituye la mayor
parte del fondo gráfico y publicitario mundial, y no hace falta señalar que la
incorporación del nuevo medio digital, la han convertido en el elemento más
importante del diseño gráfico. Toda buena fotografía puede ser la base y el
sustento de una buena idea "foto-gráfica". Del conocimiento del medio
y de sus técnicas de manipulación, del buen uso de sus posibilidades
significativas como lenguaje icónico y posiblidades comunicativas dentro del
diseño, dependerá el resultado óptimo del proyecto creativo. Fuente:http://www.aloj.us.es/galba/DIGITAL/CUATRIMESTRE_II/IMAGEN-PAGINA/0aspectos.htm
Imagen pública
1.- La
imagen de un individuo, ya sea un líder político, un artista, un profesional o
una institución no es un asunto superficial. De hecho, exige una imprescindible
relación entre la esencia de la persona o entidad, lo que expresa, cómo lo
expresa y finalmente cómo es percibido por los demás para producir un
determinado tipo de respuesta del entorno. Por eso, la unión de estas partes
demanda una gran coherencia para no despertar rechazo en los otros. La creación
de una imagen conlleva el desarrollo de un "proceso físico-sicológico de
percepción". Así se entiende que la imagen pública es "la percepción
compartida que provocará una respuesta unificada" Fuente: http://es.shvoong.com/books/1698182-el-poder-la-imagen-pública/#ixzz1Ndtveljm
Imatge
1.-
Aparença visible d’un objecte imitada pel dibuix, la pintura, l’escultura,
especialment de Jesucrist, de la Verge Maria, d’un sant o d’una santa. Una
imatge de sant Joan. Imatges votives.
2.- Cosa
que en representa exactament una altra.
3.- Una
imatge no és mai la realitat, només és una representació d'aquesta. Pot ser que
a vegades la imatge de la realitat i la realitat no es corresponguin, això serà
perquè la persona que transmet aquesta imatge menteix o enganya. Em de vigilar
amb la imatge de la realitat que transmetem perquè és molt difícil que un cop
ens hem fet una imatge sobre la realitat la canviem.
4.-
Representació visual d’un objecte utilitzant diferents tècniques. Pot ser real
o fictícia, objectiva o subjectiva, sempre segons la visió del propi autor.
5.- No és
la realitat, és la representació de la realitat
6.-
Aparença visible d’un objecte imitada pel dibuix, la pintura, l’escultura,
especialment de Jesucrist, de la Verge Maria, d’un sant o d’una santa.
7.- Una
imatge és un producte que estableix un vincle de semblança amb la realitat. La
imatge pot mantenir una relació de semblança directa amb el seu model o per
contra establir una relació simbòlica. Per a la semiologia o semiòtica, que ha
desenvolupat tot un camp de semiòtica visual, la imatge és concebuda com
produïda per un llenguatge específic.
Imatge abstracta
1.- Tipus
d’imatge que està carregada de significats oberts, ofereixen una amplitud
interpretativa. Font:
http://fido.palermo.edu/servicios_dyc/publicacionesdc/vista/detalle_articulo.php?id_articulo=5259&id_libro=13
Imatge construïda
1.- fa
referència aquella imatge que certa persona té sobre la realitat, i que quan
aquesta te la transmet a tu et recrea la seva realitat no la que en realitat
és, per exemple: un periodista que escriu en una columna i tracta un tema
qualsevol, quan tu llegeixis el seu article interpretaràs la realitat a través
de la seva visió, per tant tindràs una imatge construïda sobre aquell tema
tractat. / Apunts.
Imatge de marca
1.- La
imatge de marca és la percepció que té el públic objectiu de la marca en un
conjunt o combinació d’atributs. La imatge competitiva, és a dir comparativa a
la competència es denomina posicionament. En aquest nivell estem davant una
resposta afectiva, essencialment avaluadora, que expressa els sentiments, les
preferències, intencions i judicis sobre la marca. Així doncs la marca
juntament amb el producte ofereix una realitat material, una realitat
psicològica, una imatge formada per un contingut precís i carregat
d’afectivitat.
http://www.elprisma.com/apuntes/mercadeo_y_publicidad/conceptodemarca/
Imatge eidètica
1.- Imatge
mental que reprodueix en aparença tots els detalls d’una realitat, sense
tenir-la físicament al davant.
2.-
Propietat d'alguns subjectes de veure amb absoluta precisió els objectes
desapareguts del seu camp visual. És un intermig entre la postimatge sensorial
i la imatge mnésica.
(http://www.dmae.upm.es/cienciaficcion/DIVULGACION/12/PERCEPCION.html)
Imatge fantasma
1.- Imatge
d'una font o punt lluminós que es forma al negatiu per culpa dels reflexos en
els elements anteriors i posteriors d'un objectiu compost. És un tipus
particular de flare que s'evita utilitzant objectius recoberts.
Imatge figurativa
1.- Una
imatge figurativa és aquella que intenta representar o al·ludeix a una realitat
concreta. Per exemple, les figures humanes, els paisatges, animals... En
ocasions, però, es confon la figuració amb el realisme. Una imatge figurativa
pot estar treballada amb realisme (com per exemple, en el renaixement, el
barroc o el realisme) o geomètrica (com en el cubisme) o bé treballada amb
deformacions expressives. No obstant, mentre es puguin reconèixer formes de la
realitat serà una imatge figurativa. Alhora, hi ha dos tipus de imatges
figuratives: la realista i la no realista. [Font: http://mx.answers.yahoo.com/question/index?qid=20100122135453AA2E8qn]
imatge icònica
1.- la
imatge icònica és una imatge que s'assembla a la realitat.
2.-
Fenomen que es manifesta en presentar estímuls visuals amb una durada molt
breu. Quan s'efectua la presentació d'un estímul visual per un temps molt breu
(per exemple 50 mil·lisegons) la imatge d'aquest persisteix malgrat que
l'estímul ja no sigui present. Aquesta imatge conté gairebé tots els detalls i
les característiques de l'estímul original, però perd precisió ràpidament.
Font:http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0251057
Imatge latent
1.- Imatge
invisible obtinguda en els cristalls de les emulsions fotogràfiques.
Imatge mnésica
1.- És la
imatge del recórd, quan no hi és l'objecte. Es caracterítza per la seva falta
de precisió i en que no té una correspondència cronológica, sinó que es tracta
d'una vivència anterior i influenciable voluntàriament.
(http://www.dmae.upm.es/cienciaficcion/DIVULGACION/12/PERCEPCION.html)
Imatge pareidòlica
1.- És el
resultat de la percepció real en la que s'afegeixen algunes imatges
fantàstiques, com ara veure figures d'animals als núvols.
(http://www.dmae.upm.es/cienciaficcion/DIVULGACION/12/PERCEPCION.html)
Imatge real
1.- Imatge
formada realment en el punt on convergeixen els rajos reflectits o refractats.
Imatge representacional
1.- Fan
referencia directa al seu significat. És per això que delimiten el significat
de la imatge, per tant les seves interpretacions. Font:
http://fido.palermo.edu/servicios_dyc/publicacionesdc/vista/detalle_articulo.php?id_articulo=5259&id_libro=13
Imatge retòrica
1.- És
quan una imatge utilitza figures originàries de la literatura per transmètre un
missatge amb una finalitat persuasiva. És busca una interacció psicològica
entre la imatge i l’espectador, perquè la primera generi un interés en el
receptor. [font: wikipedia i vikipedia]
Imatge sensorial
1.- És el
resultat de la percepció normal i directa d'un objecte que es caracteritza per
la seva forma, la seva presència en el món exterior, nitidesa, correspondència
cronológica...
(http://www.dmae.upm.es/cienciaficcion/DIVULGACION/12/PERCEPCION.html)
IMATGES IMPOSSIBLES
1.-
Diferents artistes han aconseguit crear imatges que posarien en dubte les lleis
de la física, de les matemàtiques i de la geometria si fossin reals. A primera
vista, de vegades, no es percep res estrany, però quan es miren més fixament es
descobreixen elements impossibles que semblen oposar-se a les lleis de la
naturalesa. Aquests efectes òptics es basen en que s’han representat tres
dimensions sobre un pla, que només en té dos. Per exemple, en
l'aqüeducte creat per l’Escher veiem que no presenta cap error de
construcció. Sembla que l’aigua segueixi els canals que s’allunyen al fons i
després caigui en una cascada i que el procés torni a començar. Tot i així es
tracta d’una figura impossible, ja que l’aigua que corre pels canals
zigzaguejant no puja de nivell per baixar en forma de cascada, sinó que està al
mateix nivell durant tot el recorregut. S’aconsegueix l’efecte de profunditat
desplaçant-se en sentit vertical, el mateix en el qual s’aconsegueix l’alçada.
Un altre fet que ens ajuda a veure l’error és que les dues torres tenen la
mateixa altura, tot i que la dreta té un pis menys que l’esquerra.
IMATGES REVERSIBLES
1.- La
realitat tridimensional apareix en la nostra retina com una imatge
bidimensional. El cervell és qui la reconstrueix en tres dimensions. Les
imatges que apareixen a continuació són reversibles, és a dir, que hi ha més
d’una possibilitat d’interpretació. No és que hi hagi errors en aquest cas,
sinó que hi ha moltes variants de la percepció. Per exemple, el “cub de
Necker”, una de les figures reversibles més conegudes. En aquest cas es
presenten dues alternatives diferents de percepció espacial: no es pot
determinar amb exactitud quins són els costats que formen la cara frontal i
quins la posterior, ja que salten constantment d’una posició a l’altra. Això no
passaria si es fes servir correctament la perspectiva, el punt de fuga. La cara
posterior hauria de ser més petita que l’anterior.
Imatge virtual
1.- Imatge
que es veu en el punt de convergència de les prolongacions dels rajos
lluminosos que arriben a l’ull de l’observador.
2.- Una
imatge virtual és la representació mitjançant un sistema òptic, com podria ser:
un mirall, una lent, etc., que sembla ser plasmada en el moment on es localitza
l'allargament dels raigs lúcids cap a la part successiva d'aquest sistema, on
posteriorment varia llur recorregut en incidir en un conjunt òptic o en
traspassar-lo. Les imatges virtuals han d'ésser contemplades directament,
situant l'ull en el trajecte dels raigs, alterada pel sistema òptic. http://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge_virtual
Impacte visual
1.-
L'impacte visual és una agressió que pateix la nostra vista, un cop al nostre
sentit estètic
Implícit
1.- S'hi
inclou en alguna cosa encara que no s'expliqui FONT:http://es.thefreedictionary.com/impl%C3%ADcito
2.- És tot
allò que es sobreenten, però que no es diu amb totes les paraules, de manera
que el que es diu es suficient pel lector per a que entengui el missatge,
encara que no es digui directament. (http://www.definicionabc.com/general/implicito.php)
index
1.-
relació de causa - efecte entre la imatge i la realitat.
Inestabilitat.
1.- És
l'absència d'euilibri i dóna lloc a formulacions visuals molt provocadores i
inquietants. Font: http://es.scribd.com/doc/818969/LAMINAS-TECNICAS-VISUALES
Input
1.- una
mirada de sistemas de símbolos. FONT:
http://www.imageandart.com/tutoriales/estetica/alfavisual_7.htm
Input /Output visuales
1.- El
input lo constituyen las percepciones que recibe el ojo, mientras que el output
lo constituye la composición que construye el emisor.
Insight
1.- En la
construcció dels missatges es procura centrar la situació amb vivències amb les
que el públic objectiu destinatari es pugui sentir identificat o reconéixer
aquella situació com a quelcom proper, que hagi viscut o sigui possible, i
formi part d'aquet escenari de coses amb les que ens sentim propers, malgrat en
alguns casos pugui tractar-se de situacions una mica idealitzades.
2.-
S’utilitza per centrar l’anunci en una situació familiar al públic objectiu,
per tal de fer més proper el producte. FONT -
http://analisis-publicidad.blogspot.com/2010/01/index-de-questionaris.html
3.- Un
Insight és la capacitat d’observar la vida quotidiana i reconèixer una serie de
valors i necessitats que estan amagats. Implica una nova reflexió per part del
consumidor i una nova manera de vendre el producte.
4.- es un
concepto relacionado con la publicidad emocional. Su descubrimiento ha supuesto
un cambio muy grande a la hora de conocer las preferencias del consumidor. Su
inclusión en un mensaje publicitario genera personalización, persuasión y
notoriedad a los ojos del consumidor. Fuente:
http://www.glosariopublicidad.com/insights/
5.- És un
concepte relacionat amb la publicitat emocional. Les emocions estan vinculades
amb el consum i la publicitat fa ús d'aquestes emocions per atraure al
consumidor.
6.- Un
insigth es defineix com el pensament que implica el descobriment d’una nova
organització perspectiva respecte a un problema, reflexant així una nova
comprensió del mateix.
http://blog.luismaram.com/2010/10/18/que-es-un-insight-en-publicidad/
insights publicitaris
1.- Durant
molts anys, el model publicitari per excel•lència va ser el USP: Unique selling
Preposition, és a dir, destacar l’aspecte principal i diferenciador d’un
producte. Més tard, la creativitat va anar guanyat importància, i la idea era
crear un impacte i associar certs aspectes de la personalitat de la marca amb
l’audiència. Avui en dia es segueixen utilitzant i donen bons resultats, però
les grans agencies estan utilitzant un recurs molt més novador, els insights
publicitaris. Un insight publicitari és algo quotidià que toca d’aprop al
consumidor i que forma part de la seva vida. És una qüestió, un problema. És un
tema que afecta al consumidor, pel qual el producte ofereix una solució. Vist
d’una altre manera, és un model avançat del clàssic “problema-solució”. En
conclusió, els insights publicitaris són una alternativa interessant per
escapar de la contínua repetició d’atributs que cada vegada es diferencien
menys de la competència, creant un vincle emocional consumidor-marca.
http://www.marcelopascual.com.ar/2007/03/insights-publicitarios
Intel·ligència visual
1.- La
intel·ligència visual – espaial comprèn una sèrie d’habilitats com:
reconeixement i elaboració d’imatges visuals, distinció a través de la vista
dels trets específics dels objectes, creació d’imatges mentals, raonament sobre
l’espai i les seves dimensions, tractament i reproducció d’imatges internes o
externes. Algunes d’aquestes habilitats o totes elles poden manifestar-se en
una mateixa persona. No s’ha de confondre la intel·ligència visual – espaial
amb la vista, en el sentit que pot haver-hi persones amb defectes
d’astigmatisme, miopia o fins i tot ceguera però tot i això, tenir una
intel·ligència d’aquest tipus, que avarca aspectes referits a l’espai i la
percepció de les seves dimensions. Actualment la utilització dels mitjans de
comunicació com el vídeo i la televisió, afavoreixen molt la resposta
d’aprenentatge de les persones amb aquest tipus d’intel·ligència ja que els
continguts estan organitzats a través d’imatges, formes, contexts espacials i
colors. Font:
http://sepiensa.org.mx/contenidos/f_inteligen/f_espacial/espacio1.htm
Intensidad del contraste tonal
1.- Viene
establecida por la claridad u oscuridad relativas de un campo.
Intercanvi
1.-
L'intercanvi és la segona de les operacions derivades de la retòrica que
consisteix en crear dos substitucions recíproques, fent que els elements quedin
intercanviats i permutats l'un per l'altre. Algunes de les figures retòriques
que corresponen a aquesta operació són la inversió, l'anacoluto i la
hipèrbaton.
http://jacques.durand.pagesperso-orange.fr/Site/Textes/textes%20spain/Retorica%20e%20imagen%20publicitaria.pdf
intertexto
1.- para
definir intertexto hay que decir primero que la intertextualidad es la
presencia de manera directa o indirecta de un texto en otro texto, consciente o
inconscientemente. el Intertexto es de donde sacamos el texto. El origen de
este término está en la literatura, Julia Kristeva fué quien inventó la
palabra. font:apunts de classe
Intertextualitat
1.- És
aquella relació de presència directe o indirecte, conscient o inconsient d'un
text en un altre. Entenem text, un text literari, audiovisual, o radiofònic. Es
produeix intertextualitat sempre que un text es troba en un altre text
independentment del autor del medi.
2.- És
l’ús de textos previs per compondre’n un de nou ja sigui similar en la forma o
en els referents, pot ser una cita, una al·lusió o un plagi. Aquests textos són
literaris, radiofònics o audiovisuals.
3.- Quan
parlem del concepte intertextualitat cal tenir present en tot moment que cal
fer una difereciació d'ntencions i voluntats d'aquest concepte envers el
conèixer i reconèixer. La intertextualitat per si mateixa deixa de banda la
idea de conèixer (és a dir aprendre una cosa nova, aportar una nova
idea/concepte) i es centre en reconèixer coneixaments anteriors relacionats amb
obres d'art,cinematogràfiques etc dins d'altres obres. Font: apunts de classe i
aportació personal
Intertextualitat Conscient
1.- de
manera voluntària es fa referència a un text concret.
2.- La
intertextualitat conscient és un giny que l'autor ofereix al lector actiu, com
una forma de reforçar el seu ego cultural i al mateix temps per obtenir una
ràpida empatia amb el lector que descobreix la intertextualitat.
(http://www.bassarai.com/cgi-local/prensa/articulo.cgi?Clave=1266)
Intertextualitat Inconscient
1.-
Utilitzar quelcom en el nostre projecte que s'ha vist prèviament però sense
donar-se d'aquesta influència (Criptomnesia)
2.- És el
que sorgeix de la cultura que l'autor del text ha adquirit amb el temps. Es
tracta d'una intertextualitat difícil de descobrir ja que en moltes ocasions
està diluïda en el text, per ser un producte d'un acte reflexe, d'una
associació d'idees o de l'atzar.
(http://www.bassarai.com/cgi-local/prensa/articulo.cgi?Clave=1266)
Inversió
1.- La
inversió és aquella figura retòrica per la qual els elements de la proposició
són els mateixos, però el seu ordre canvia. Podria ser la presentació d'un
element d'esquena o cap per avall. Font: Apunts de classe
(Analisi_retòrica_imagen)
Investigación motivacional
1.- Trata
de investigar las causas que nos incitan a elegir determinados elementos.
Utiliza técnicas destinadas a llegar al subconsciente. Fuente: Documento de
Publicidad Subliminal.
Ion Barladeanu
1.- Ion
Barladeanu es famoso por ser un artista vagabundo que vive en un vertedero. Su
obra se compone de cientos de "collages" de un estilo cercano al arte
pop y comienza en los años setenta. Barladeanu (1946) encontró su vocación en
la Rumanía comunista que prohibía la creación moderna y fue descubierto hace
dos años por el artista Ovidiu Fenes, cuando éste buscaba materiales para su
obra en los basureros de los edificios de Bucarest. Sus obras juegan siempre
con la mirada y los gestos de los personajes, consiguiendo una expresividad y
un dinamismo más propios de lo audiovisual.
Ironia
1.- La
ironia és un tipus de figura retòrica o recurs estilístic que consisteix en
expressar o afirmar el contrari del que es vol comunicar. Aquesta
intencionalitat es fa evident mitjançant la tonalitat de la veu, la
gesticulació surant el discurs, entre d’altres. Font:
http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0079102
http://www.retoricas.com/2009/05/figuras-retoricas-ironia.html
2.- És una
figura retòrica la qual consisteix en dir concretament el contrari d'allò que
estas pensat. Un exemple, seria que veiem unes escales interminables i diem:
Aquesta escala en prou feines té esgraons. D'aquesta manera estem creant una
ironia entre el que veiem i la realitat. Aquesta figura ha d'estar dins el
context perquè sinó no s'entendria. FONT -
http://www.areacomunicacion.com.ar/retorica/Art%C3%ADculoPEDROPABLOGUTIERREZGONZALEZ.pdf
Irregularidad
1.- Como
estrategia de diseño, realza lo inesperado y lo insólito, sin ajustarse a
ningún plan descifrable. D.A. Dondis La Sintaxis de la Imagen. Introducción al
alfabeto visual.
ISAAC NEWTON - TEORIA DEL COLOR
1.- Fou
Isaac Newton (1643-1727) qui va establir un principi que encara avui s’accepta:
la llum és color. Va ser el primer que va ordenar els colors construint un
cercle cromàtic sobre el qual s’han basat la majoria dels estudis posteriors. El
1665 va descobrir que quan la llum del sol passa a través d’un prisma es
divideix en varis colors formant un espectre. Per tant, el que Newton va
aconseguir va ser la descomposició de la llum en els colors de l’espectre.
Aquest fenomen el podem contemplar amb molta freqüència quan plou i
fa sol, perquè les gotes d’aigua de la pluja realitzen la mateixa operació que
el prisma de Newton i descomponen la llum produint els colors de l’arc de sant
Martí.
ISOTYPE
1.-
Internacional System of Typographic Picture Education. Consiste en una serie de
dibujos que representan objetos familiares y están pensados para que se les
identifique al primer vistazo.
James Elkins
1.- La
seva obra es centra en la història i la teoria de les imatges en l'art, la
ciència i la natura. Alguns dels seus llibres es troben exclusivament en les
belles arts (pintura Què és, per què els nostres trencaclosques retrats?).
Altres inclouen imatges que no són científics i d'art, sistemes d'escriptura, i
l'arqueologia (el domini de les imatges, en imatges i les paraules que no
ells), i alguns són sobre la història natural (Com usar els teus ulls). Els
projectes actuals inclouen una sèrie anomenada l'estiu de Pedra Teoria
instituts, un llibre anomenat El Projecte de la Pintura: 1900-2000, una sèrie
anomenada Les teories de la modernitat i la postmodernitat en l'art visual, i
un llibre escrit en contra de la càmera lúcida. Font: http://www.jameselkins.com/
James Vicary
1.-
ublicitario estadounidense conocido por sus novedosos y polémicos métodos a la
hora de dar por verdadera la publicidad subliminal. En la década de 1950, el
hipnotismo y las técnicas de control mental se pusieron de nuevo de moda. James
Vicary decidió probar la eficacia de la percepción subliminal con unos métodos
diferentes, gracias al cine. Este experimento consistía en la proyección de
mensajes ocultos de forma intermitente en los fotogramas de la película
titulada "Picnic", de forma que en algunos de los fotogramas de la
proyección se podían leer los mensajes siguientes: “beba Coca-Cola” y “coma
palomitas”. Font: Wikipedia
Joc Visual
1.- Joc
visual: És una representació visual que consisteix en crear efectes visuals
curiosos que a priori semblarien impossibles. Tal com diu la pròpia paraula, és
un joc que ens pot enganyar a primera vista. Aquests són alguns exemples de
jocs visuals treballats a classe: - Els personatges creats mitjançant
l'acumulació de verdures d'Arcimboldo - La imatge on podem veure una dona jove
o una senyora gran. (Gestalt) - La imatge on podem apreciar dues copes o bé una
cara. (Gestalt) Per tant doncs, aquestes il·lusions òptiques ens porten a
percebre la realitat erròniament. Font:
http://www.infovis.net/printMag.php?num=121&lang=1 i Wikipedia
Jordi Viader
1.- És
periodista, escriptor, entomòleg, doctor en Història, multicoleccionista i
aficionat a la pintura. Treballa a Televisió de Catalunya i és membre de
diverses entitats científiques dedicades a l'estudi dels insectes. Des de 1982
fins ara ha publicat quatre llibres de narracions i tres novel.les, tots ells
en català. També ha abordat la prosa poètica i el teatre. Com a periodista ha
treballat en diversos diaris i gabinets de premsa i ha estat col.laborador de
nombrosos mitjans de comunicació, entre els quals l'Avui-on va formar part del
grup d'escriptors que signaven la secció «apocalíptics i Integrats» - i les
revistes El Món , El Metge i La Guia de l'Oci. Ha estat Cap de les seccions de
Cultura (1987-1989) (1999-2002) i de Societat dels Serveis Informatius de TV3,
mitjà en el qual treballa des de la seva fundació, i cap d'Edició dels
Telenotícies Migdia, Cap de Setmana. i Vespre. Ha estat director del programa Escena
del 33 durant la temporada 2002-2003 i actualment és editor del programa
Campus33 entre 2003 i 2005, director de la tercera temporada de Caçadors de
bolets (2006) i director de la Rentadora. Va escriure i dirigir el capítol
dedicat a Barcelona de la sèrie que sobre ciutats europees coordinar i promoure
la BBC. Durant tretze anys, ha estat professor de "Llenguatge Periodístic.
Televisió" a la Facultat de Periodisme Blanquerna de la Universitat Ramon
Llull. Ha estat membre del Consell Assessor de la Corporació Catalana de RTV.
Ha estat redactor cap de la revista Reptilia, especialitzada en rèptils,
amfibis i artròpodes.
JPEG (Joint Photographic Experts Group)
1.- És un
algorisme dissenyat per a comprimir imatges amb 24 bits de profunditat o en escala
de grisos. JPEG és un algorisme de compressió amb pèrdua. Això significa que en
descomprimir la imatge no obtenim exactament la mateixa imatge que teníem abans
de la compressió. Una de les característiques que fan molt flexible el JPEG és
el poder ajustar el grau de compressió. Si especifiquem una compressió molt
alta es perdrà una quantitat significativa de qualitat, però obtindrem fitxers
de mida petita. Amb una taxa de compressió baixa obtenim una qualitat molt
semblant a la de l'original, i un arxiu gran. Aquesta pèrdua de qualitat
s'acumula. Això significa que si comprimeix una imatge i la descomprimeix
obtindrà una qualitat d'imatge, però si torna a comprimir i descomprimir altra
vegada obtindrà una pèrdua major. Cada vegada que comprimeixi i descomprimim la
imatge, aquesta perdrà una mica de qualitat.
Julia Kristeva
1.- Julia
Kristeva, nascuda el 24 de Juny del 1941 a Silven (Bulgària). És una filòsofa,
teòrica de la literatura i del feminisme, psicoanalista i escriptora francesa
d’origen búlgar. Va ser l’encarregada, al 1969, de donar el nom a
l’Intertextualitat.
Julius Greimas
1.-
Algirdas Julius Greimas (1917-1992) va ser un lingüísta i investigador francés
d'origen lituà que va realitzar importants aportacions a la teoria de la
semiòtica, va fundar la siemòtica estructural i va crear el Model actancial, un
sistema molt útil per analitzar narracions escrites i visuals. També va
promoure el Grup d'Investigació Semiolingüística i l'Escola Semiòtica de París,
i va estudiar la mitologia lituana. Font:
http://es.wikipedia.org/wiki/Algirdas_Julius_Greimas i apunts de classe
Juxtaposició
1.-
Expressa la interacció d'estímuls visuals situant com a mínim dues claus juntes
i activant la comparació relacional. Font: http://www.buenastareas.com/temas/tecnicas-visuales/0
Key visual
1.- Es
refereix a la imatge que la marca vol donar amb la campanya, al que vol que se
la relacioni. En màrqueting existeix el Key concept que es tradueix en la idea
principal. FONT:wordreference.com/showthread.php?t=1788190 En els anuncis
publicitaris un dels keys visuals més habituals consisteix en que el personatge
protagonista expressi la seva satisfacció per la resolució d'un problema o la
consecució d'un objectiu.
Klinkenberg, Jean Marie
1.-
Jean-Marie Klinkenberg és un lingüista i semiòleg belga nascut a Verviers, el
1944. Professor de la Universitat de Lieja, Jean-Marie Klinkenberg ensenya les
ciències del llenguatge, i en especial la semiòtica i la retòrica, però també
les cultures de parla francesa. Ha desenvolupat una part important de la seva
tasca retòrica i semiòtica en el Grup u. És en aquest context que va contribuir
a una reorientació de la semiòtica en el sentit de perspectiva cognitiva i
sociològica, que també dirigeix ​​els seus treballs en
perifèriques . Ha publicat més de 500 obres traduïdes a quinze idiomes, . Ell
va ajudar a guiar el primer llibre en el sentit de la semiòtica i la cognició
social. Va introduir una segona àrea en la dimensió social i institucional que
va marcar una fita.
Koffka, Kurt
1.- Kurt
Koffka (1886-1941), va ser un dels representants de l'Escola de Gestalt,
juntament amb Wertheimer i Kohler. Koffka va publicar a l'any 1935 els
"Principis de la Psicologia de la Gestalt", que inclouen una teoria
sobre l'aprenentatge global, i l'acció del pensament en general, com a creador
de totalitats.
Kohler, Wolfgang
No hay comentarios:
Publicar un comentario